THE REGLES DE TROBAR OF JOFRE DE FOIXA
B,79"a  Per so qar ieu Raimonz Vidals ai vist et conegut qe pauc d'omes
sabon ni an saubuda la dreicha maniera de trobar, voill eu far aqest
libre per far conoisser et saber qals dcls trobadors an mielz trobat
4  et mielz ensenhat, ad aqelz qe-l volran aprenre, con devon segre la
dreicha maniera de trobar. Pcro, s'ieu i alongi cn causas qe porria
plus leumens dir, no-us en deves meravcllar, car eu vei et cono- sc c e
mant saber cn son tornat en enror ct en tenso qar erant tant brcu-
8  mens dig, per q'ieu alongaÕraåi cn tal luec qe porria plus breumenz
hom dir. Et si ren i lais o i fas enrada, pot si ben avenir per oblit,
qar ieu non ai ges vistas ni auzidas totas las causas del mon, o pcl
faillimentz de pensar; per qe totz hom prims m'cn deu rasonar,
12  pois conoissera la causa. leu sai ben qe mant honle Õmåi blasmeran
o diran "aital rcn i degra mais mctre', qc sollo qart non sabrian far
ni conoisser, si non o trobessen tan ben assesmat. Autresi vos dig
qc homes prims i aura de cui cnten, si tot s'estai ben, qe i sabrian
16 bien meilhorar o mais mettre; qe greu trobares negun saber ta
fort ni tan primamenz dig qe uns hom prims no i saubes melhurar o
mais metre. Per qu'ieu vos dig qe en ncguna ren, pos basta ni bca
ista, no-n deu om ren ostar ni mais metrc.
20  Totas genz cristianas, iusieuas et sarazinas, emperador, princcps,
rei, duc, conte, vesconte, contor, valvasor, clergue, borgucs, vilans,
paucs et granz, meton totz iorns lor entendiment en trobar et en
chantar, o q'en volon trobar o q'en volon entendre o q'en volon dire
79'b 24  o q'en volon au/zir; qe greu seres en loc negun ta privat ni ~t
sol, pos gens i a paucas o moutas, qe ades non auias cantar un o
autre o tot ensems, qe neis li pastor dc la montagna lo maior
sollatz qe ill aiant an de chantar. Et tuit li mal e-l ben del mont son
28  mes cn remcmbransa per trobadors. Et ia non trobares mot Õbenj
li  ni mal dig, po Õså trobaires I'a mcs cn rima, qe tot iorns Õnon siaå en
remembranza, qar trobars et chatars son movemenz de tot~
galliardias.
Per c%o com eu Ramon Vidals ay vist e conegut que pauchs homens
saben ne han sabuda la maneyra del trobar, vull heu far aqucst
librc per dar a conexer es a ssaber qua trobador ha meyls trobat,
atressi en qual manera deu hom instruir o menar lo saber de trobar.  4
Si eu mi allonch en causa que poria dir pus breus, no-us en devetz
maravellar, car eu vcy e conesch que man saber en son tornat en
tenso car so tant brcument dit, per qu'cu mi ailongaray per tais
IOchs qui-s porion bcn Icu dir pus breu. Atressi matex si-y fas 8
errada e si-y lays, pot se be avenir per oblit, o per c%o car cu non ay
ges ausidas totas las causas qui son el mon, o pcr ventura hi poria
failir per enfalagamen de pensar; per que totz hom prims e subtils
m'cn deu rasonar, pus concga la causa; car eu crey be que mant  12
hom mi blasmara o dira que en algun loch hi degra mays metre, que
sOl ell lo quart non sabra / far ne conexer ni saubra dir, si non ho  24"b
trobes tat be aselmat o assermat. Atressi matex vos dich que home
prim hi haura que, si tot s'cstay be, que-y sabrien millorar o may 16
trar o mctre, car a greu trobaretz nengun saubcr tant fort ni tant
primament dit c'us hom fort prims no-y pogues millorar e mays
metre. Pcr qu'cs dix que negu saber, pus basta ne be estay, negus
homs no-l dcu tocar ne moure.  20
Primerament sapies que totas gens, christians, iuheus, sarrahins,
senyor,  emperador,  rey,  princep,  duch,  comte,  vezcomte,  comdor,
vczcondor, cavaller, clerch, burgues, vila, o home pauch e gran,
menon Õtotå dia trobar e xantar, en i qu'en volon trobar o qu'en  24
volon entendre o qu'cn volon dir o qu'en volon ausir; car a greu
seretz cn negun loch tan privat ne ta sol, pus que gen hi ha pauca
o molta, que ades non hauiatz cantar o un o autre o tots ensemps,
que neys li pastor de la montanya [...]/e totlo maior solac% qu'il 28 24'a
han es dc xantar. E tuyt li mal e li be del mon son en menbranc%a c
cn memoria mes per trobar que per ais*. E ia no trobarctz pretz,
he dich ne mal dich, pus que trobayre I'aya dit ne mes solamen en
rima, que tots temps no sia en rcmenbransa; e trobars e xantars 32
egalment son cap dc totas gallardias.
en aqest saber de trobar son en anat li trobador, et dirai vos
com ni per qe: li auzidor qe ren non intendon, qant auzon un bon
chantar, faran senblant qe forÕtå ben I'entendon, et ges no I'enten-
dran, qe cuieriant se qe-lz en tengues hom per pecs si dizÕiåon ge
36  no I'entendesson. En aisi enganan lor mezeis, qe uns dels maior(sl
sens del mont es qi domanda ni vol apenre so qe non sap. Et sil qe
cntendon, qant auziran un malvais trobador, per ensegnament li
lauzaran son chantar; et si no lo volon lauzar, al nicnz no-l volran
40 blasmar; et cn aisi son enganat li trobador, et li auzidor n'an 10
blasme. Car una de las maiors valors del mont es qui sap lauzar so
qe fa a lauzar et blasmar so qe fai a blasmar.
Sill qe cuion entendre et non entcndon, per otracuiament non
44  aprendon; et en aisi remanon enganat. leu non dic ges qe toz lOs
homes del mon puesca far prims ni entendcnz ni qe fassa tornar de
lor enueitz per la mia paraola. Pero hanc Dieus non fes tan grant
error, per qe ben i sia escoutatz ni ben puesca parlar, qe no-n traga
48  aicun home qe o entendra: per qe, si tot ieu non entent qe totz IOs
puesca far enteÕnådantz, si vueill far aqest libre per I'una partida.
80'a  Aqest saber de trobar non fon anc / mais Õmeså ni aiostatz tan
ben cn un solluoc, mais qe cascun n'ac cn son cor segon qe fon
52 prims ni entendenz. Ni non crezas qe neguns hom n'aia istat
maistres ni pcrfaig; car tant cs cars et fins le sabers qc hanc nuls
homs non se donet garda del tot: so conoissera totz homs prims et
entendew qe ben esgard aqest libre. Ni cu non dic ges qe sia
56  maistres ni parfaitz; mas tan dirai segon mon sen en aqest libre, qe
totz homs qe I'entendra ni aia bon cor de trobar poira far sos
chantars ses tota vergoigna.
Totz hom qe vol trobar ni entendre deu primierament saber qe
60  neguna parladura non es naturals ni drecha del nostre lingage, msil
acella de Franza et de Lemosi et de Proenza et d'Alvergna et de
Caersin. Per qe ieu vos dic qc, qant ieu parlarai de "Lemosy', qe
åtotas estas terras entendas et totas lor vezinas et totas cellas qe so
64  entre cllas. Et tot I'ome qe en aqellas terras son nat ni norit an la
parladura natural et drecha. Mas cant uns d'els Õeså eiciz de I
parladura per una rima qe i aura mcstier o per autra causa, miell
o conois cels qc a la parladura reconeguda; et non cuian tan ma
68 far con fan cant la iettan de sa natura, anz se cuian qe lols
En aquest saber de trobar sol egalment li trobador e li ausidor
motas vetz cnganat. E diray vos quo ne per que ne son enganat li
ausidor qui rc cn trobar no entenen: per c%o que, com ausiran un  36
bon xantar, faran semblan que fort be I'cntendon, e ia res no-n
entendran. E fan ho per c%o cor se cuydan que hom los tengues per
pechs si dizion que no-l entendisson. Axi engaon lur matex, car un
dels maiors seyns del mon es qui vol apendre e demandar c%o que no
sap, per que assatz deu haver maior vergonya aquell qui no sap,
que aquell qui demana e vol / apendre.  24'b
Atressi, aquells qui cuydon entendre e res no entendon, e per
oltrecuydament no ho apenrion, romanon malament enganat. Ez eu  44
no dich ges que totz los homens del mon pusca far eu prims
entendentz ne que dc Ilurs enugs ne de Ilurs vicis se tornen per la
mia paraula. E anch no fon tan gran orde de error, pus que hom hi
pusca parlar e y sia be entes, que no trobe qualque hom qui apren o  48
cnten: per que eu, si tot no enten que totz los pusca far prims ne
entcndens, cu si vull far aquest libre per la una partida.
E sapies que aquest saber de trobar anch may no fo mes ne
aiostatz tant be en un solloch, mas que cascus s'o ac en son cor 52
segons que fo prims e entendens. Ne creatz que nulls homs n'aia
estat maestrc n'en sia cstatz perfeyts; car tant es le saber car c fis
que nulls homs no s'en dona garda, mas del / tot* conexera totz 25'a
homs prims e entendens qui be esgart aquest libre. Empero, cu no  56
dich ges qu'cu sia perfeytz ne maestre; mas tant ne diray, segons
c%o qu'eu cuig, en aquest libre, que totz homs qui be-l entendra ne
haia bon cor ne soptil en trobar poyra far sos cantars ses tota  å
vergonya.  60
Primerament deus saber que totz homs qui vol entendre en
trobar deu saber que nenguna parladura no es tan natural ne tan
dreta a trobar del nostre lengatge com aquella francesa de Lemosi*,
[. . .] c de totas aquellas terras qui entorn li estan o son lur vesinas,  64
e atressi de totes aquelles qui son entre ellas. E tuyt li homs qui cn
la terra son nat e noyritz han la parladura natural e dreyta. Mays
quant us d'els es eyxitz de la parladura per una rima que aura
mester o per altre causa, meyls ho coneix ceyl qui ha la parladura  68
regoneguda que null altre; e aquell no cuydon ta mai far com / fan  25'b
com la gitan de sa natura, axi com se cuydon que Ilur lenga sia.
le[n]gages sia. Per q'ieu vuellfar aqestlibre per far conoisser lapar-
ladura a cels qe la sabon drecha et per ensennar a cels qe no la
sabon.
72  La parladura francesca val mais et Õeså plus avinenz a far romanz
et pasturcllas, mas cella de Lemosin val mais per far vers et cansons
et seNentes. Et pcr totas las terras de nostre lengage son de maior
autoritat li cantar de la lenga lemosina qe de neguna autra parladura ;
76  pcr q'ieu vos en parlerai primeramen.
Mant home son qe dizon qe porta nipan ni vin non son paraolas
80'b  de Lemo/sin per so car hom las ditz autresi en autras terras com
en Lcmosin. Et sol non sabon qe dizon; car totas las paraolas qc
80  ditz hom en Lemosin raisi com en las autras terras autresi son de
Lemosin com de las autras terras, mas aquellas que hom ditz en
Lcmosinå d'autras gisas qe en autras tcrras, aqellas son propria-
menz de Lemosin. Per q'ieu vos dic qe totz hom qe vuella trobar ni
84  entendrc deu aver fort privada la parladura de Lemosin. Et apres
deu saber aqes de la natura de gramatica, si fort primamenz vol
trobar ni enteÕnådre, car tota la parladura de Lemosyn se parla
naturaimenz et per cas et per (nombres et perå genres et per temps
88 et per personas et per motz, aisi com poretz auzir aissi si ben o
escoutas.
Totz hom qe s'entenda en gramatica deu saber qe og partz
son de qe totas las paraolas del mont si trason, so es a saber, del
nom et del pronom et del verb et del averbi et del particip et de la
coniunctio ct de la prepositio ct de la interiectio.
Par[t] tot aiso qe ieu vos [ai] dich, deves saber qe las paraola sj i
a de tres manieras : las unas son aiectivas et las autras substantivas
et las autras ni I'un ni I'autrc. Adiectivas et substantivas son totaÕså
acellas qe an pluralitat et singularitat et mostron genre et  ersona
et temps, e sostenon o son sostengudas, aisi con son sellas del
nomen et del pronomen et del particip et del verb. Mas cellas de
100  I'averbi et de la coniunctio et de la prepositio et dc la interiectio, per
Õsoåcar singularitat ni pluraitat non an ni demostron genre ni
persona ni temps ni sostenon ni son sostengudas, non son ni
I'un ni I'autres, et podes las appellar neutras.
104  Las paraulas adicctivas son con bons, bels, bolla, bella,fortz, vl-ls,
sotils plazens, soffrenz, am, vreu, grasisc, en[e]gresisc, e cant a o qe
Per que eu vull far aquest libre a dar a conexer la parladura a
ceylls quila parlen dreyta e per cnsenyar a ceylls qui no la saben. 72
Per que devcs saber que la parladura fracesa val mays c es pus
avincnt a far romanc% e retro~as c pastorcllas, et aycellas de Lemosi
vaion mays a cansos, a seNentes, a verses. E per totas las terras del
nostre lengatge son en maior auctoritat li cantar de la parladura de  76
Lemozi que de null' autre.
E mant hom ditz quc porta ne pa ne vi no son paraulas de
Lemozi per c%o cor se dizon atressi en las autras terras axi com en
Lemozi. Per que no sabon que-s dizon; car totas aquellas paraulas  80
que hom ditz en Lemozi axi com cn las autras terras atressi son
de Lemozi com de las autras terras, mas aycellas que hom ditz en
Lemozi d'autra guisa que en las autras terras son propriament
de Lcmozi. Per qu'eu vos dich que totz homs qui en / trobar vulla  84 25'a
cntendre dcu saber la parladura del Lemozi. En apres deu saber
aques de la natura de la gramatica, si fort primament vol trobar ni
cntendre, car tota la parladura de Lemozi se  arla naturalment c
dreta per cas c per nombre e per genres e per temps c per persones  88
e per mous. E axi poretz be entendre e auzir si-m escoutatz.
Sapies que totz homs qui-s entenda en gramatica deu saber que
-viij- partz son; c totas las paraulas del mon son dc las unas d'aques-
tas -viij-, c%o es a ssaber, del nom o del verb o del particip o del 92
pronom o del adverbi o de I(aå coiunctio o de la preposicio o de la
interieccio.
E ultra tot ac%o qu'eu t'ay dig, deves saber que paraulas hi a de
tres guizas: la una es aiectiva, I'autra sustantiva, I'autra comuna:  96
ni la un ni I'autre, sustantiu ne aiectiu. *Sustantivas son aquellas
qui en* pluralitat o en* singulari/tat mostren persona o genre o 25'b
temps, e sostenon o son sostengudas. *Aiectivas son aycellas del
nom o del pronom o del adverbi o del particip; que aycellas del  100
verb ne de IÕaå coniunctio ne de la preposicio ne de la interieccio,
per c%o cor no han pluralitat ne singularitat ne demostron genre ni
persona ni temps ni sostenon ne son sostengudas, potz aquestas
appcllar neutras.  104
Las paraulas aiectivas son axi com bos, beyg, bona, beyla, fortz,
BG,  sotiG, plazen,  sofrem,  am,  vau,  enmalautfich,  enantrich,  e totas
80'a fa o qe suffre; et son appelladas aiectivas car hom no / laÕsj pot
portar ad entendement si sobre substantius no las geta.
108  Las paraulas substantivas son aisi com belezza, bonefza, cavaliers,
cavals, dopna, poma, ieu, tu, mieus, tieus, sui, estau, et toutas las
autras del mont qe demostron substantia visibil o non visibil; et per
so an nom substantivas car demonstran substantia et sostenon las
112  aiectivas, aisi com qi dizia raiÕså sui d'Arfflon, o ieu sui rics hox.
Õ  Las paraulas adiectivas son de tres manieras: las unas son
masculinas, et las autras femininas et las autras comunas. L~
masculinas son aisi con bom, beg, et totas cellas qe hom ditz en
116 I'atendiment del masculin, ct no las pot hom dir mas ab substantiu
masculin. Las femininas son aisi com bona, bella, et totas cellas qe
hom ditz cn cntendiment del feminin, et no las pot hom dir mas ab
substantiu feminin. Las comunas son aisi com fortz, aig, sotig,
120 plasasz, sunrasz, am, vau, grasric, et mantas d'autras qe n'i a
d'aqesta maniera; et son per so appelladas comunas car hom laÕså
pot dir aita ben a substantiu masculin com ab femenin vel a
feminin com a masculin et com ab comun; car aitan ben n'i a de tres
124 manieras com de las substantivas.
Las paraolas subatanrivas femininas son belezza, bonezza,
dompna, poma, et totas las autras qc demonstran sustantia feminina
Las masculinas son cavaliers, cavag, et totas las autras qe demostron
128 substantia masculina. Comunas son totas aqcstas: ieu, sui, estau,
tu, et totas las autras don si pot demostrar aitan ben homs com
femna Õet aitan ben femnaj com homs, aisi com verges; car hom pOt
86"b ben dir verges es / aqest hox o verges es aqestÕaJ femna.
132  Prcmieramentz vos parlaraÕiå del nomen ct de las paraolas qe
son de la sieua substantia, com las ditz hom en Lemosyn. Saber
deves qe-l nomen a sinc declinations. Et qascuna d'ellas a dOs
nombres, so es a saber, lo singular e-l plural. Lc singulars parla
136  d'una Õcausaå el nominatiu Õ. . . nominatiuå e-l genitiu e-l datiu et
Õl'acusatiue-lå vocatiu et I'ablatiu.
Aprcs tot aiso doves saber qe gramatica fa -v- genres, so es a
saber, le masculins e-l feminins e-l neutris e-l comuns Õet omneå-
140  Mas cn romas totas las paraolas del mont, adiectivas o substantivas,
las autras del mon qui demostron sustancia, en axi com qui desia
canta* o que fay o que sofre; e son per ac%o appellades aiectivas car  108
Õhomåno les pot portar en entendimen si sobre sustantiu no les gita.
Las paraulas sustantivas son axi com boneza, cavallers, cavalls,
dona, poma, eu, tu, meus, seus, suy, estau, / e totas las autras del mon  26"a
qui demostron sustancia vizible o no vizible; e han nom  er c%o 112
sustantivas cor demostron sustancias e sostenon las adiectivas, e
potz ne far una rayso complida sens las adiectivas, axi com qui
dezia eu suy reys d'Arago, eu suy rich hom.
E sapies que las paraulas aiectivas son de tres maneyras: las unas  116
masculinas, e las autras femeninas, e las autras comunas. Las
masculinas son axi com bos, beyls, e totas aycelas que hom ditz en
entendimen de masculi, e no las pot hom Õdir maså ab sustantiu
masculi. Las femcninas son axi com bonas, beylas, e totas aquellas  120
quc hom ditz en entendiment femeni. Las comunas son axi com
fort,  vils,  sotils, plazentz, sofrens,  am, vau,  eÕnåmalautisch, enegresisch,
e moutas d'autras qu'en hi a d'aquesta / manera; e wn per c%o 26"b
apellades comunes car hom les pot dir tam be ab sustantiu masculi  12
com ab femeni, com ab cascuns*. E axi matex n'i ha tres maneres
de sustativas com d'aiectivas.
Las paraulas sustantivas femeninas son beleza, bonea, dona, poma,
e totas cellas que demostron sustancia femenina. Las masculinas 128
son cavalrers, mercaders, cavayG, meus, tieus, e totas las autras qui
demostron sustancia masculina. Comunas son eu, tu, suy, estau,
e totas autras don se pusca demostrar axi be femeni com mas-
culi, en axi com qui dezia verge es aquell hom o verge es aquella 132
femna.
Primeyrament vos parlaray del nom e de las paraulas qui son de
la sua natura, com las ditz hom en Lemozi. Et sapiatz que en lo nom
ha -v- declinacions. E cascuna de aquelles ha dos nombres: / lo sin-  136 26'a
gular, lo plural. E-l singular parla de una causa sola en lo nominatiu
e en tots los altres cases; e-l nominatiu plural e totz los altres cases
del plural parlon de moutas en cascun cas; los quals cases son -vj-,
c%o es saber, nominatiu, genetiu, datiu, acusatiu, vocatiu, ablatiu.  140
Apres ayc%o devetz saber que gramatica fa -v- genrcs, c%o es saber,
masculi, femeni, neutre, comu, ct omne. Mas cn romanc% totas las
paraulas del mon, sustantivas e aiectivas, son, axi com eu vos ay dig
son masculinas o fcmininas o comunas, e dc lurs entendemenz, aisi
com ieu vos ai dig desus, de petitas en fora qe pot hom abreuiar per
rason del neutri cl nominatiu e-l vocatiu singular, aisi com qui volia
144 dir bon m'es car m'aves onrat o mal m'es car m'aves tengut, bel Õm'åes
aiso Et autresi van tuit cill d'aqest semblant. Et dar vos n'ai eisem I
femininas o comunas, et de lurs entendemcnz, en romans, d'aqest
dos cas en fora qe ieÕuå vos ai dich qe son neutrin pcr abreuiar:
o bo-m sap l'escut. Et el nominatiu plural deu hom abreuiar, si tot
172  Et per so qe ancaras n'aias maior entendement, vos en trobarai
senblan dels trobadors, aisi con o an menat sobre-l nominatiu cas
singular et sobre-l nominatiu plura ct sobre-l vocatiu singular et
desus, masculinas, femeninas comunas, e de llur entendiment, de
petitas cn fora c'om pot abreuiar per raho de neutre. Aycest
s'alongon Õ. . .å
sobre-l plural, per so car aqest qatre cas son plus de leu per entendre
a cels qe an la parladura qe als autres qe no I'an drcccha. car li  176
catre cas singular, so es le genitius e-l datius et I'acusatius et
l'ablatius, s'abreuien per totas las terras del mon, et li catre cas
plural, so es a saber, le genitius e-l datius et I'acusatius et I'ablatius
s'alongon per totas las terras del mon. Mas per so qe li nominatiu  180
e-l vocatiu singular non s'alongan mas per ccls qe an la dreccha
parladura, ni li nominatiu Õni-l vocatiuå plural non s'abreuion mas
per cels qe an la dreccha parladura, Õ- - -å-/
En Bernartz del Ventedor dieis:  184 81'b
Bien s'escai Õaå dompna ardimenz;
et dis en autre luoc:
Bona dompna, vostre corÕså genz.
188 En G. de Sain Lesdier dis:
Dompna, ieu vos sui messagiers;
et en autre luoc dis:
Non sai cals cs le cavaliers.
192 En G. del Borneill dis:
Et pos del mal no-m fui le fams,
Et conosc cal seria-l bes.
Tuit aqist nominatiu foron singular alongat.
196  Ara-us donarai senblantz dels vocatius.Õ...å en un luec:
Et vos, dompna, pros, franch' et de bon aire;
en autre luec dis:
200  Bels cors presanz.
Ara-us donrai senblanz dels nominatius plurals com s'abreuion.
En B. del Ventadorn dis:
204 Et B. de Born dis:å
Saber podon Peitavin et Norman.
Et En G. del Borneill dis:
Et si-l fag son gentil.
208  Ara-us donrai semblant dels vocatiuÕså plurals. En B. del
Ventadorn dis:
Ar me consilhatz, senhor.
Esticrs vos vuell far saber qe una paraula i a masculina ses plus
212 qe s'alonga el nominatiu et el vocatiu singular et en toz les plurals,
so es a saber malvag.
Ausit aves com hom deu menar laÕså paraulas masculinas en
las paraulas femininas i a de trcs manieras: las unas qe fenissen en
-a, en aisi com dompna, poma, bella; et mantas autras paraulas qe
fenisson en -or, en aisi com amor, color, lauzor. D'autras n'i a qe
feneisson en -on, cn aisi com chanson, saison, faison, ochaison.  220
Saber deves qe totas cellas qe fcneisson cn -a, adiectivas ct
substantivas, / aisi com dompna, poma, s'abreuian en -vj- cas 81'a
singulars et alongan si en los -vj- cas plurals. Las autras qe feneisson
en -or, en aisi com amor, color, lauzor, et aqellas qe feneisson en 224
-on, aisi com chanson, sazon, ucaison, s'alongon cn -viij- cas, so es a
saber, cl nominatiu et el vocatiu singular et en toz los cas plurals, et
abreuion si el genitiu et el datiu et en I'acusatiu et en I'ablatiu singlar.
Et per so car li nominatiu singlar son plus salvatge a cels qe non  228
an la dreccha parladura qc toz los autres, et darai Vos en senblan
dels trobadors. N'Arnautz de Merueill dis:
Si-m destregncs, dompna, vos et Amors;
et manz d'autrcs q'cn i a qe ieu porria dir. Mas en una paraula o en  232
duas qe icu diga per senblan, pot entendre toz homs prims totas las
autras.
Estiers vos vuel dir qe paraulas i a qe s'alongon en toz los cas
singlar Õså et plurals, en aisi con delechos, ioios, volontos, ris, gris, vis,
Iis, cors, ors, las, nas, ras, gras, pres, confes engres  temps f'ems fals'
reclus, conclus, ars, spars, convers, envers, romans, enans, e noms
propris d'omes et de terras, aisi con Paris, PaÕråis, Ponz, et mantz
autres q'en i a qe remanon cn esgardament d'omes prims. Encars i  240
a de paraulas qe s'alongon per totz los cas singulars ct plurals per us
de parladura, ct car si dizon plus avinenmenz, aisi com emperairis,
chantairis, balairis, et totas cellas qe son d'aqest semblant.
Autras paraulas i a qe hom pot abreuiar, car son acusatiu singular,  244
et en aqest cas mezeis pot los hom alongar per us de parladura  aisi
com qui volia dir ieu mifasgaio ieu mitengperpagat ; et en aisi es dig
per cas. Et dis / hom ben ieu me fas gais o ieu mi tenc per pagatz; et en  81'b
aisi ditz los homs per us de parladura, et toz aqels d'aqest semblant.  248
Encara vuell qe sapchatz qe el nominatiu et el vocatiu singular
ditz hom totz, ct en totz los autres cas singular Õså ditz hom tot; ct en
ominatiu et cl vocatiu plural ditz hom tut, et en totz los autres cas
plurals ditz hom totz.  252
Sabcr deves qe paraula i a delverb qe ditz hom aisi com del nomen,
so es a saber, I'infinitius, aisi com qi volia dir mal me fai l'anars o
bo-m sap le venirs ; et autresi s'alongan et s'abrcuian com li masculin.
256  Las paraulas substantivas comunas, qant las ditz hom per
masculins, s'alongan et Õs'åabreuian aisi con li masculin; et cant si
dizon per feminins, s'alongan et s'abreuian aisi com li femenin qe
non fencisson en -a.
260  En vostre cor devetz saber qe tuit li adiectiu comun, so es a saber,
fortz, vils, sotils, plazenz, soffrenz, de calqe part qe sian, o nomen
o particip, s'alongan el nominatiu et el vocatiu, sian o masculin o
feminin, aisi con qi volia dirfortz es le cavals ofortz es li domna o
264 fortz es lichansons. Et en totz los autrcs cas alongan si et s'abreuian
aisi com li substantiu.
Sapchas qe uns s'alonga el nominatiu singlar, et per totz los
autres cas ditz hom un, et el nominatiu et el vocatiu plural ditz hom
268  dui, trei, et en tot los autres Õcaså dos, tres. Et tot los autres nombrcs
entro a -c- ditz hom per totz Õcaså d'una guiza; mas -cc-, -ccc-, -cccc-,
-d-, -dc-, -dcc-, -dccc-, -dcccc-, s'abreuion el nominatiu cas plural et
alongon si cn totz los autrcs.
272  Parlat vos ai de las paraulas masculinas et femininas con s'alongon
82"a et s'abreuion en cascun cas. Ara-us par/larai de cellas qe son
dessenblanÕzå al nominatiu et al vocatiu singular et a tot los autres.
Primieramen vos dirai laÕså femininas: cl nominatiu c-l vocatiu
276  singular ditz hom ma domna, sor, necza, gasca, garsa, et en tot los
autres cas singulars ditz hom mi dons, seror, boda, gascona, garsona ;
et cn totz los cas plurals dis hom dompnas, serors, bodas, gasconas,
garsonas.
280  Dels masculins podes auzir oimais. EI nominatiu et el vocatiu
singular ditz hom compags, Peires, Bos, bailes, N'Ebles, laires,
breses, gascs, gars, Carles, Ugs, Guis, Miles, Gaines, Folqes, Ponz,
Berniers, Odes, Gatz, Osses, Naimes, paus; et en tot los autres cas
284  singulars et cl nominatiu ct el vocatiu plural ditz hom compaignon,
Peiro,  Bozon,  baron,  bailon,  N'Eblon,  lairon,  breton, gascon, garson,
ÕOådon,Ghaton ; et el genitiu et el datiu ct el acusatiu et en I'ablatiu
plural ditz hom compagnons, Perons, Bozons, barons, bailons, 288
N'Eblom, lairons, bretons, gascons. Per so, can trobares una paraula
dicha en doas guisas, devetz sercar tot los cas.
ParÕtå totas aqestas deves saber qe el nominatiu et el vocatiu
singular dis hom neps, abas, pastres, pÕråestres, senhers coms 292
vescoms, enfas, homs, clergs, tos*, et el genitiu et el datiu et en
I'acusatiu et en I'ablatiu singular et el nominatiu et el vocatiu plural
ditz hom segnor, conte, vesconte, enfant, home, bot, abat, pastor ; et el
genitiu et el datiu et cn I'acusatiu et en I'ablatiu plural ditz hom 296
segnors, contes, enfanz, homes, botz. Autresi, si trobas d'autrcs
asenblans d'aqest, vos deves pensar et esgardar qe en aisi los deu
hom dir./
Dels nomenz verbals i a de tres manieras, aisi com emperaires,  300 82"b
chantaires, violaires, et en aisi con grasi-ei-res, iauzieires, ct en aisi com
entendei-res, valeires, deveires. Aqest ct tuit I'autre d'aqesta maniera,
qe n'i a motz, si dizon en aisi el nominatiu et el vocatiu singular, so
cs emperaires et grazieires et entendei-res, et autresi d'aqest senblan ;  304
et el genitiu ct cl datiu et en I'acusatiu et en I'ablatiu singular et
el nominatiu et el vocatiu plural ditz hom emperador, iauzidor,
entendeor; ct el genitiu et el datiu et en I'acusatiu ct en I'ablatiu
plural ditz hom enperadors, iauzidors, entffendedors--aisi com lo 308
masculins.
Aisi son li adiectiu comun qe varion el nominatiu et el vocatiu
singular ab los autres : el nominatiu et cl vocatiu singlar ditz hom ab
qalqe substantiu, sian masculin o feminin, maires, menres, miellers,  312
bellazers, gensers, sordÕeåiers, peiers, et en totz los autres cas ditz hom
maior, menor, melhor, bellazor, gensor, sordeior, peior--breus et
loncs, aisi com cls substantius masculins.
Per so qc dels vcrbs vuell parlar tot dare, vos dirai aisi las 316
paraulas del pronomen con Õsiå dizon en cascun cas. EI nominatiu
et el vocatiu singular ditz hom aqels, cels, els, autres, cest, mos, sos, et
en totz los autres cas singulars ditz hom aqest, cestui, lui, autrui;
et el nominatiu et el vocatiu plural ditz hom ill, cill, aqill, aqist, 320
autre, cist, miei, si-ei; et en totz los autres cas plurals ditz hom cels,
lor, aqest, autres, aicels, cest, los, mos, sos.
Auzit aves dels masculins ; ara vos dirai dels fcminins. EI nomina-
324 tiu et el genitiu et el datiu ct cn I'acusatiu ct el vocatiu et en
I'ablatiu singular ditz hom ella, cella, autra, aqesta, la, sa, ma, et cn/
82'a totz los cas plurals ditz hom ellas cellas autras a estas Õla's mas
sas. Aqestaså son cellas qe hom dis d'una guisa en toz luocs: Õ- - -å-
328  Las Õautraså paraulas del pronom son aqestas: mieus, tieus, sieus,
nostres, Õvostreså, ct alongon si et s'abrcuion aisi con li mascolin.
Las femininas son mieua, tieua, sieua, nostra, vostra, et alongon si
et s'abreuion aisi com las femininas del nomen.
332  En aiso qe vos ai dig cntro aisi, podes aver entendut com si mena
hom las paraulas del nomen et del particip et dcl pronomen en
alongamen et abreuiamen
Ara vos parlarai del averbi et de IÕaå coniunctio ct de IÕaå prepo-
336  sitio et de I'intcriectio. Las paraulas dcl averbi po hom dire lon  as o
breus, segon qe an mestier, aisi com ditz hom mai o mais, al o als,
largamen o largamenz bonamen o bonamenz ei-ssamen o eissamenz
autramen o autramenz.
340  Autrcsi ditz hom d'aqesta maniera las paraulas Õdel averbi. E las
paraulaså de IÕaå coniunctio et de IÕaå prepositio et de I'interiectio,
totz homs prims po leu entendre, car tota via et en totz luecs Ias
ditz hom d'una guisa.
344 Hueimais vos parlcrai del verb En la premiera persona del
com trai, atrai, estrai, retrai, cre, mescre, recre, descre, parti, suff,
trai, vi. Per so car cn aqestas paraulas tres an fallit lo plus dels
82'b 352  trobadors., vos en parlarai a castiar los trobadors e-ls en/tendedors
Ausit havetz dcls masculins;  ar
que en lo nominatiu c en lo vocatiu singular ditz hom eylla, ceylla  , 8
aquesta, altra, cesta, e en los autres cases singulars ditz hom / ley,  26'b
celluy*, altra, altruy*, aquista*, cesta, cestuy*- e en totz los cases
plurals ditz hom eylas, ceylas, altras, altruys*, aquistas*, cestas, las,
mas, sas. Aquestes son les paraules que hom ditz totas vegadas en  152
totz lochs : eu, me, te, se, tu, nos, vos.
Les altres paraules del pronom, c%o es saber, meus, teus, seus,
nostres, vostres, s'alongon e s'abreuion axi com dels noms masculins.
Las femeninas, c%o es saber, meua, teua, seua, vostra, nostra, 156
vostrada, nostrada, s'alongon e s'abreuion axi com los femcnins del
nom.
En ayc%o qu'eu vos ay dig, podetz haver entendut com ne en qual
manera se menon las paraulas del nom e del particip e del pronom  160
en allongament e en abreugament.
E en semblantz vos parlaray ara del advcrbi e dc IÕaå con/iunctio  27'a
e de la preposicio e de la interieccio. E sapies que paraules hi ha
del adverbi que hom pot dir longas e breus, segons que hauras 164
mester, en axi com mays o may, Õal oå als, largamen, largamens
bonamens,  bonamen,  examen,  examens,  altramens,  altramen.
Atrcsi ditz hom totes aquelles d'aqucsta maneyra. E las autras
paraules del adverbi, c totas aquellas de IÕaå coniunctio e de la 168
prcposicio e de la interieccio, totz hom prims las deu ben gardar*,
car tota via e cn totz lochs las ditz hom de una guisa.
Huymays vos parlaray del verb. En la primeyra persona del
singular ditz hom suy, en la terc%a persona del plural ditz hom so, 172
axi com qui volia dir eu suy beylls o aquell so beyl. E per c%o vos ay
parlat d'estas duas pcrsonas car man trobador an mesa la una
persona per altra.
Atressi hi ha autres paraules deÕlå verb en que li plus dels 176
trobadors han fallit, eÕnå / axi com tray, atray retray cre recre  27'b
meynscre, descre, parti, sofri, trahi, vi. Per c%o cor en aquestes tres
paraules han fallit li plussor dels trobadors, parlar vos n'ay per
xastiar los trobadors.  180
Saber devcs qc trai, atrai, estrai, retrai son del present ct de
I'indicatiu et de la terza persona del singular, e deu los hom dir aisi,
con qi dizia aqel trai lo caval de I'estable o aqel retrai bonas novas o
356 aqel s'estrai d'aco qe a convengut et aqel atraigran ben  I si-  En I
primiera persona ditz hom ieu trac lo caval de I'estable o ieu retrac
bonas novas o ieu m'estrac d'aiquo qe ai convengut o ieu atrac gran
ben alÕså mieus.
360  Pero En B. dcl Ventedor mes la terza persona per prima en dos
cantars. L'uns ditz Ara* can vei lafuella  ios dels arbres cazer, ct
I'autres ditz Era non vei luzer soleill. Dcl primier cantar fon li falla
en la cobla qe ditz:
364  Escontra-l dampnatge
Ela  a q'ieu trai
Aisi a trai, et degra dire trac, car o dicis en prima persona, on hom
deu dire trac. En I'autre cantar fon li falla en la cobla qe ditz:
368  la ma dompna no-s meravelh
Si-l prec qe-m don s'amor ni-m Õbåai,
Contra la foudat q'iÕcuå retrai.
Autresi degra dire aisi retrac, qe de la terza persona es trai et
372 retrai, qc aitan mal es dig ieÕuå traiper vos gran mal com qi dizia
aqel retrac de vos gran mal,  an
De leu po esser qe i aura d'omes qe diran: "E cosi pogra dire trac
ni retrac, qe la rima non anava en aisi ?' Als disenz po hom respondre
376 qe-l trobaÕiårcs dcgra cercar motz ct rimas qe non fosson biaissas ni
falsas en personas ni en cas. ÕAåtrai, estrai si dizon en aqella guiza
mezeisa.
Aitan ben son del present endicatiu et de la terza persona del
singular e cre e mescre ct descre. En la prima persona ditz hom crei,
mescrei, descrrei. Aitan mal istÕaåi qi dis Õieu cre con qi diså aqel crei-
et qi ditz ieu ve con qi ditz aqel vei. En la prima persona ditz hom
vei-, en la terza ditz hom ve. Autresi en la pri/ma persona ditz hom
384 ieu craei et en la terza persona aqel cre. Et autrcsi Õsiå devon dir tut
li autre d'aqesta razon.
Mas En G. de Borneill i falli en una bona chanson qe ditz Gen
Manten*  Sesfallimen  En un chan valen cn a ella cobla c ditz.
E devetz saber que estray, tray, atray, retray son de presentz
tcmps e dcl indicatiu e de la terc%a pcrsona del singular, e deu las
hom dir axi, com qui dezia aquell tray lo cavall del stable  aquel
retray bonas novas, aquell s'eÕsåtray de co que havia promes,  aquell  184
atray gran be als seus. En la primera persona dcu hom dir eu trach
lo cavall del stable, eu retrach bones noves, eu m'estrach de co que-us
havia promes, eu atrach gran be a mos amics.
On En Bernat de Ventador fallich cn axi que mes la terc%a 188
persona pcr prima en dos cantas: en aquell qui dig Er cant veyla
fulla  Ius dels arbres caser, c atrcssi en aquell qui dix Eras no vey
luzir soleyl. Del primer cantar falli en aquella cobla:
Escontra lo dapÕnatåge  '92 27'a
E la pena qu'eu tray.
Axi dix tray, e degra dir trach. E en I'altre fallich en aquella cobla
que dix:
la ma dona no-s maravell  196
Si-l prech que-m do s'amor ni-m bay
Contra la foldat qu'eu retray.
Per que ac%o es mal dit, e atressi dir eu tray per vos gran mal.
E per aventura mant hom dira: "No pogra dir trac nc retrach, que  200
la rima anava en -ay'. A aquell deu hom respondrc que ell degra
cercar paraulcs cn -ay que no fossen biaxades ni falsadcs en
persona ni en cas. E s'estray, atray ditz hom cn aquella guisa
mctexa.  204
Atressi matex so de present temps e del indicatiu e de la terc%a
persona e del singular cre, descre, meynscre. E en la primeyra persona
ditz hom crey, descrey, mescrey. E ayta mal estay qui diu eu cre o
aquell crey a la nostra parladura, com qui desia eu ve, aquell vey, 208
m'amia; car en la / primera persona ditz hom vey, e en la terc%a ditz  27'b
hom ve. Atressi ditz hom en la primera crey, e en la terc%a ditz hom
cre. E atressi ditz hom de totz los autres.
on En Guerau dc Bornell hi falli en la sua bona canc%o qui ditz  212
GeÕnå  Mante*  Sens fallimen  ÕEnå un xan valen, en aquella
cobla qui ditz:
388  De no eu*
Mi vauc meten
392  Mentaguda
Vas tal assai
Q'ala mia fc
396  Ben cre.
Aqest Õcreå qe cs de la terza persona mes el en la prima, on hom
deu dire crei-. Autresi en blasmi En Peirol qe dieis-
Etieu amla tan, ala mia fe,
400  Cant vei mon dan, ges mi meseis non cre,
NB del ventedorn qe dieis:
Totas las dot et las mescre,
cn autre luec dieis:
404  A per pauc de ioi no-m recre.
Tuc aqist cre, mescrc, recre son de la terza persona del singular et
del indicatiu. Et car ill los an ditz cn la prima persona, on hom deu
dire crei-, mescrei-, recrei, son fallit.
408  Autresi sufri,feri, trai-, noiri et totas las paraulas d'aqesta maniera
son del pretcrit perfag del indicatiu et de la primiera persona del
singular, et en la terza ditz hom partic,feric, traic, noric; per qe En
folqetz i failli qe dieis en la terza persona trai-en aqesta canson qe
412 ditz A.] can gent venz et ab canpauc d'afan, en Õaåqella cobla qe ditz:
On trobares mais tan de bona fe?
C'anc mais nuls hom si meseis non trai:
Aquest trai dieis el en la terza persona, on hom deu dir traic, et en la
416 primiera persona ditz hom trai; et autresi dc totz los autres d'aqesta
maniera. E trairai vos cn senblan. En Peire Vidals dieis en la terza
persona :
C'Alizandris moric
Per sos* serf q'enriquic,
De no*
M'en vau meten  216
Per sobrardiment
En bruda
Mantenguda*,
Que-m tray  220
Vas tayl assay
Que ala mia fe
Be cre.
Aquest cre que es de la terc%a persona pausa ell per la primeyra, per  224
que fallich malamen. Atressi m'en blasmi En Peyrol qui dix:
Ez cu am la tan, Õaå la mia fe,
Quant vey mon dan, ges mi matex non cre,
e En Bernat de Ventadorn qui dix:  228
Totas las dupt e las meynscre,
cn altre loch on dix:
E per pauch de ioy no'm recre.
E tuyt aquest cre Õ. . -å devon dir crey, meynscrey, recrey ; per que tuy  232
aquist an fallit en ac%o./
Atressi te dich que sofri, feri, trahi, vi, noyri, e totas aquellas 28'a
d'aquesta natura son del preterit temps e del indicatiu e de la
primera persona del singular, e en la terc%a persona ditz hom 236
partich, sofrich,ferich, grazich, vich ; don En Ffolques fallich qui dix
en la terc%a persona trasi, en aquella canc%o qui dix A] tan gen vens, e
ab tant pauch d'afayn, en aquella cobla que dix:
Que haura mays aytan de bona fe?  240
C'anc mays nuls Õhomå si matex no trasi.
Aquest trasi es ditz en la terc%a persona per trasic, es hom en la
primera persona ditz trasi; e atressi matex de totz los autres
d'aquesta natura. E trac vos en semblan En P. Vidal, qui dix en la  244
terc%a persona:
C'Alexandris  trasich,
lo qual dix be c%o quc dir devia; per que seria ayta mal dix aquell vi
22  RAZOS DE TROBAR (MS. B)
E-l  rei  Daires* feric
A mort cel q'cl noiric.
Aitan mal seria dig qi dizia aqel vi un home o aqelferi un home con
424 qi dizia ieu vic un home o ieu feric un home; autresi de totz los /
8a"b autres d'aqesta maniera.
Assas podes entendre, pos ieu vos ai proat per tantz bons
trobadors qc son fallit--gardas dels malvatz, qe n'i trobari' hom
428  qui o cercava Õ. . -å, qe dels melhors n'atrobari' hom assas mais, qi
ben o volia cercar primamentz, de malvas Õaså paraulas mal dichas.
Las autras paraulas del verb, per so car ieu no laÕså poiria Õdirå
scns gran affan, totz hom prims las deu ben esgardar et usar cant au
432  parlar las gentz d'aqella terra; e demant a cels qe an la parladura
rcconoguda e qu'esgart con si li bon trobador las an dichas, car nul
gran saber non po hom aver mcnz de gran us Õetå de sotileza.
Per aver mais d'entendemen vos vuoil dir qe paraulas i a don
436  hom po far doas rimas, aisi con leal, talen, vilan, chanson,fin; et po
hom ben dir, qi si vol, liau, talan, vila, chanso, fi. Aisi trobam qe o
an menat li trobador. Mas primiers, so es leal, talen, chanson, son li
plus dreig; vilan, fin suffren miels alongamen.
440  Dig vos ai en qal luec del nomen dis hom melhor o peior. ÕAra-us
vuell dir qe can son verb ditz hom melhur e peiur,å aisi con qi volia
dir ieu melhur o ieu peiur.
Tot hom prims qe ben vuelha trobar ni entendre deu ben aver
44  esgardada et reconoguda la parladura de Lemosin et de las terras
entorn, en aisi con vos ai dig en aqest libre; et qe la sapia abreuiar
et alongar et variar et dreg dir per totz los luecs qc eu vos ai dig, et
deu ben gardar qe neguna rima qe li aia mestier non la metta fora
448  de sa proprietat ni de son cas ni de son genre ni de son nombre ni
de sa part ni de son mot ni de son temps ni de sa persona ni de son
alongamen ni de son abreuiamen.
83"a  Per aqi mezeis deu gardar, si vol far / un cantar o un romans, qe
452  diga rasons et paraulas continuadas et proprias et avinenz, et qe
sos cantars o sos romans non sion de paraulas biaisas ni de doas
parladuras ni de razons mal continuadas ni mal seguidas ; aisi com
RAZOS DE TROBAR (MS. H)  23
un home o auci oferi un home co qui dcsia eu vich o euferich un 248
home. E atrcssi matex faras de tots los autres semblantz a aquestz.
Pcr que podes assatz entendre, pus cu vos ay provat que aytant
bon trobador / hi son fallitz, li malvat en que-y podon errar. E qui  28'b
be ho volrra entendre o esgardar primament, d'aquestz trobadors  252
meteys en trobara mays de malvadas paraulas qu'eu non ay dichas,
e d'altres mays qu'eu non sabria dir ne conexer, ne nulls homs
prims, per be conexen que fos, si fortment no s'i treballava.
Las autras paraulas del verb, per c%o cor cu no sabria dir totas 256
aquellas sens gran affayn, totz homs prims las deu gardar be e usar
com auzira las gens parlar d'aquellas terras; e que deman a aquells
qui han la parladura regoncguda e que esgar los bons trobadors
com las han dichas, car yl no podon haver sauber gran meyns de  260
gran us, si tot se saben I'art.
Per haver maior entendimen, vos vull dir que paraules hi ha
don hom pot far -ij- rimas, axi com leyal, talen, vilan, canson, fin ; c
pot hom dir talan, leyau, canc%o. E axi trobam que ho han menat li  264
trobador. Mas li primer, / c%o es talen, leyal, canso Õn, soå lo pus dret.  28'a
Vilan, fin sufren meyls alongament.
Dit vos ay en qualloch del nomen que hom ditz mel* e cera*
Ere-us vull dir que cant son verb ditz hom meylor*, peyur, aysi 268
com qui volia dir eu millor* o eu peior*.
Per que totz homs prims qui be vulla trobar e entendre deu ben
haver esgardadas e regonegudas e privadas las paraulas de Lemozi
e de las terras qu'eu vos ay ditas; e que las sapia abreuiar e allongar  272
e varieiar e dreyt dir per tots los lochs qu'eu vos a,  dits  e deu si
bcn gardar que per nenguna rima que mester haia no la meta fora
de sa proprietat ni de son cas ni de son genre ni de son nombre ni
de sa part ni de son nominatiu ni de son temps ni de sa persona 276
ni de son abreuiament.
E atressi matex deu guardar, si vol far un cantar o un romanc%,
que diga raso e parladuras continuades e propries e avinents, e que
son cantar ne / son romanc% no sien de paraules biaxades ni de dues  280 28'b
parladuras ni de razos mal continuades ni mal seguides; et per
24  - RAZOS DE TROBAR (MS. B)
B. del Ventedorn qc, en primieras qatre coblas d'aqel chantar qe
456  ditz Ben m'an perdut de lai vas Ventedor, et ditz qe tant amava sa
dompna qc per ren non s'en porria partir ni s'en partria, et en la
quinta cobla ditz:
A las autras sui ueimais escazutÕzå,
460  Car una-m po, si-s vol, a son ops traire.
Et tug aqill qe dizon amis per amics et mei per me an fallit, et
mantenir, contenir, retenir, tut fallon, qe paraulas son franzczas, et
no las deu hom mesclar ab lemosinas, aqestas ni negunas paraulas
464 biaisas. Dieis En P. d'Alvergne galisc per galesc, et En Bernartz
dieis amis per amics et chastiu per chastic. Et crei ben qe sia terra on
corron aitals paraolas per la natura de la terra, et ges per tot aiso
non deu dir sas paraulas en biais ni mal dichas neguns hom qe
468  s'entenda ni sotilezza aia en se.
Et ieu non puesc ges aver auzidas totas las paraulas dcl mon, neis
en so qe a estat dig mal per manz trobadors ni las malvasas rasons,
pero gran ren en cug aver dig et tant per qe totz homs prims s'en
472  porria aprimar en aqest libre de trobar o d'entendre o dc dir o de
respondrc.
RAZOS DE TROBAR (MS. H)  25
eximpli, axi com En Bemat de Ventadorn Õ. . -å dix que tant amava
si doms que per re no s'cn podia partir ne s'en partira, e en la -v"-
cobla ell dix:  284
Als* altras son huymays escazeguts,
CascunaÕ-må pot, si-s vol, a sos ops trayre.
E tuyt ceyll qui dizon amich per enemich* e mey per me e mantenir
e retenir e contenir han fallit: can paraulas francesas son, no les
deu hom mesclar ab les lemozinas, ni aquestas ni negunas altras
francesas. E de las paraules biaxades dix En P. d'Alvergnc amich*
per amichs, e xasti* per xastichs. Ez eu no crcy que terra sia el mon
hon hom diga aytals paraulas, mas cl comdat de Fores. E si bc c%o  292
es, per un petit de terra no dcu hom acullir aytals  paraulas
Ez eu no puch dir ges totas las paraulas malvadas ne las rayzos*,
mas tant ne cuig dir que totz homs / prims qui-s vulla Õ...å
aprimar en aquest saber.
THE
DOCTRINA D'ACORT
OF
TERRAMAGNINO DA PISA
Proemi de Doctrina d'Acort  H, 56'a
En lo nom de Dieu qu'es subirans,
Pare, Fill e Speritz Sanz,
E guidanz de totz pecadors,
Ffauc mon Acort per-ls amadors  4
Ques amon saber ab drechura
Qals cs aycella parladura
Ques ha en chanz maior plaiensa
E may avinen s'aiensa.  8
E s'i enten molt estendre
Mon dic, nuls ab drech reprendre
M'en deu hom, quar en pauch scrich
No podon ges caber gran dich,  12
E breus ditz confuzios
Concreia mantas sazos.
Mas s'ieu claramen dezir
Oimay mas paraulas dir,  16
Obs cs que mos ditz s'espanda
Per drech, e per longa landa.
E s'afanz feyramenz m'estreygn,
Vigors mon coratg' enpeygn,  '  20
Car say quc scs gran afan
Hom no pot far obra prezan.
Eu voil que cascus q'a pretz rics
L'entende, no avols ni trics;  24
Don ieu, Teramaygnis dc Piza,
Comenz en aquesta guiza.
Comenc%ament de Doctrina provincial
de vera e rahonable locucio
Tot en aysi con le rubis /
Sobre totas pcyras es fis  28 56'b
E I'aurs sobre-ls metailz cars,
Sobre totz razonatz parlars
30  DOCTRINA D'ACORT
Parladura lemoyzina
32  Es mays avinenz e fina,
Quar il quays se razona
Con la gramatica bona:
Per tots los nombres sengulars
36  E per tots los plurals enars
E per cars e per drech genre
La deu dir qui I'am' apenre,
E per paraulas aiectivas
40  E per finas substantivas,
Pcr comunas, oblichs e retz,
Masculis ies e femnis dretz,
Per personas e per temps
44  E per motz escratz ensemps
E per razon continuada--
Qui per obs no sia baysada--
E per totas verayas parts
48  D'oracion qu'a grazid' artz,
Qui te lo sieu cami ubert
Del parlar razonat per ccrt:
So es per-ls verbs e per los noms,
52  Per-ls particips e per-ls pronoms,
Avcrbis, prepozicions,
Coniunsions,  cnteriesions.
Per quc vuoil sapchatz, amador
56  Qui dcziratz haver valor,
Que totas paraulas bonas
SubstÕantåivas ies personas /
57"a  Demostron puramen e genz,
60  E sostenon grazidamenz
E sostengudas son vez tal
E sustansi' han natural.
Las aiectivas son del nom,
64  Del particip e dcl pronom,
Qui no podon sens nom estar;
E han plural e scngular
E mostron calitat e gen
68  E person' en entendimen.
DOCTRINA D'ACORT  31
De preposicions aqui
E dels averbis atressi
E coniunsion, ies vos dic
E enteriession, amic,  72
Quar singulars ni plurals han
Ni demostron ien ni van
Per personas ni per temps ies,
La lur parladura no es  76
Sostenguda per alcun fach
Ni sosten, can ha flach contrac.
Las sustantivas aytals 8on:
Emperayre reys e baron  80
E totas autras qui en ver
Mostron substansa qui vezer
Se pot o qui vezer no-s pot;
Don icu vos dich en cestui mot  84
Qu'an nom per c%o sustantivas /
Car sostenon aiectivas,  57 b
E podets far oracion
Ses aiectivas ab razon,
Ab lo verb, aysi com ieu dic:
Seigner suy del castell de Vic;
Encara : Cavalliers melur
Per iutge Ogolim de Galur.  92
Aiectivas hom appella
Aysi con bos, bels, bona, bella,
Ffortz, plazens, sufrens, e vils
Avinenz, temenz, e sotils,  96
E las autras per scmblansa
Qui mostron quals es substansa
O que canta o que fay
O que sofre o con vay.  100
Aiectivas hom las clama
Quar drcig entendimen brama
Quar dreig entendimen brama
Le lur lavors, ses valedor
De la substantiva color.  104
32  DOCTRINA D'ACORT
Dels aiectius parlars
Dc tres maneyras es I'afars.
Masculin apcyla hom I'un,
108  L'autre feÕmånin, I'autre comun:
Mascolis con bos e blancs,
Gays e beyls e larcs efrancs,
E tuyt cill qui mascle mostron.
112  Le fcmnis es tot aysi con /
57"a  leu devisi aqui: franc%a,
Bona,  bella, gaya,  blanc%a,
E tuyt acill q'hom repauza
116  Ges en la femnina cauza.
Le comuns es si con sufrenz,
Ffortz, vils, e sotils e plazenz;
E tots ceyls de tal maniera
120  Obs Õcså q'hom comuns enquiera,
Car los pot hom tan bcn asir
Ab mascle con ab femn' e dir.
Ar aÕbå tot ayso voil sapchatz
124  Que gramatica en vertatz
Cinc genres razonatz fay:
Masculin e femnin veray,
Neutre, comu e omne cert.
128  Mas, si con hay enanc% proÕfåert,
Las paraulas substantivas
E totas las aiectivas
Son en chanz sotz masculinas
132  0 comunas o femninas,
E en la lur cntensÕiåon.
Petitas e grandas son,
E hom las grandas asear
136  Ben pot e breumen pauzar
Enl sengular nominatiu
E encar el vocatiu
Pel neutre qu'es tant adautz,
140  Con dis d'Urenga Rembautz:
Assats m'es bel  Que de novell; /
57'b  E con dic: mal m'es q'has castell
E bon mi saupr' anar vas Piza
Si van li autre d'aytal guiza.  144
Gramatica fay femnina
Arbres e chanz mascolina;
E en chanz es femnin' amors,
En gramatic' a mascle cors;  148
En gramatica neutre amar
E comuns es ditz en chantar.
Aysi totas autras del mon
Paraulas masculinas son  152
0 femninas o comunas,
Quc no ne romanen alcunas
En foras aycellas totas,
De las quals hay fachas notas,  156
Qui per cert han breuiamenz
Per-l neutre, so sapcha la ienz.
E no-s pot noms substantius
Abreuiar mas I'aiectius.  160
Ben dcvetz tuyt saber ara
Lo parlar qui nom esgara
E celui qu'entendimen fin
Ha de mascolin e de feminin.  164
La parladur' aietiva
E tota la substantiva
Se luoygna enls nombres amdos,
E dels ses cas es la razos,  168
So es dels singulars retz rios
E de tots los plurals oblics,
Quar ensemps se ressemblon;
E atressi s'abreuion  172
En tots los oblics sengulars, /
Encar en los rets plurals cars,  58"a
Car se semblo eyzamen.
Don vos daray semblan parven  176
De totz retz e oblics complitz,
Con dis us trobayre grazitz,
E hac nom En Giraudos le Ros:
180  E qui es mos amichs bos,
Mostre-m sa beyla semblanc%a,
Quar jur quc long' esperanc%a
Mi  desplay.
184  Amics es Ic nominatius
Singulas. Mas vocatius
Es, con dis ccll qui fes I'Acort:
Amics, q'has dich ? No saÕpås confort ?
188  Son egieygnos e gallart
Miey dich e miei sotil dart.
Encar escriu en aquest fueil
Si con dis En Pons de Capdueill:
192  Amichs Beutranz, lo trop amar
No vullatz ni lonc esperar.
E le pros En Pcyre Vidals
Enls oblics plurals ditz motz tals:
196  E mos cars filz, le coms Henrics,
Ha destrutz totz sos enemics.
200  Con dis Andrianz del Palais
Trobayre bos e vcrays:
Per qu'ieu part egalmenz
Lo mal qi-m fay doler,
204  Que-l terc% vuoll retener,
Quar totz es trop cozenz. /
58'b  L'autre terc% per m'amor
Partan tot entre lor
208  Miei amich a lur taill:
Qui no-n ha no-s baraill.
Gauselm Fayditz, qui hac pretz fi,
Dis enl nominatiu aysi:
Quan dui amic s'acordon d'un voler,  2'2
So que I'us vol, zo deu I'autre voler.
Del vocatiu plural retrayre
Vuoill con dis N'Ucs, fis trobayre:
Amic veray, a vos me playgn,  216
Quar fin' amors no me refraygn.
L'oblic singular vos esceill
Com dis En Girautz de Borneil:
A tot homc qui ben ames  220
Hagr' obs q'un bon amic trobes
En cuy no s'anes duptan.
E dis Folqetz, dc pretz prezan,
Qui dis sobre tots chantars amoros:  224
Mas trop servirs ten dan mantas sazos,
Quar son amic en pert hom, so auch dir.
Per qu'ieu vuoill quc deiatz presumir
ÕDåeconoyser ben oÕiåmay  228
Lo parlar tot q'aysi vay,
Quar totz per aytal semblan
Se parla con dic denan.
E per quc may entcndimen  232
N'aiatz, dic son variamen:
Nominativo hic amics, G. amic, D. amic, A. amic, V. amics, /
A. ab amic, per amic, del amic, en amic, ses e senes amic. E pluraliter  58'a
amic, G. amics, D. amics, A. amics, V. amic, A. ab amics, pels amics,
dels amics, en amichs, ses e senes amics, etc.
Dich ay con en aluoygnamen
Es ditz e en abreuiamcn
Le parlars adretz mascolis.  236
Ara diray dcls femnis.
Parladura femnina
Tals en -a fenis c-s declina,
240  Aysi con domna, blanca, bella,
Gaya, poma, e isnella,
E mantas de ccstui anar,
Con savis hom pot sgarar.
244  E con diray vay sos cors,
Ses alcunas autras colors:
E es breus els cars sengulars
E long' els plurals variars.
248  Dels singulars vos dauc aytals
Semblanc% con dis Peyre Vidals
Qui no hac la valor manca:
Car' amia dos' e franca,
252  Convinenz e bell' e bona,
Mos cors a vos s'abandona.
Encara dis Fabres d'Uzes, le bos:
No-m platz rics hom si no es amoros,
256  Ni-m play domna si gent no acuellis,
Ni-m play donzelz si de gauch no scrvis. /
58"b  Dich hay con-s deu abreuÕiåar,
Ara dich con-s deu aluoignar.
260  D'En Bernart de Ventador, q'hac
Prctz sobre-ls bos, ieu vos retrac,
Quar dis en sa chanson en ver:
De las domnas me dezesper.
264  Encara vos don semblanz
Aysi con dis En Andrianz :
Ay ] domnas e seygnor
De Proens' e d'aillor.
268  Eu voil que vos deiatz garar
Si con ieu vari son anar:
Nominativo franca,  G. franca,  Dativo franca, A. franca, V.  O
franca, A. ab franca.  E pluraliter francas,  G. francas, D.francas,
A. francas, V.  O francas, A. ab francas, etc.
DOCTRINA D'ACORT  37
De la femnina qui en -a
Vay, dic hay segon mon tala.
Ara vos vuoillieu dir ies  272
De ceylla qui fenis en es,
Aysi com sazos e amors,
Calos e chansos e colors
E I'autre qu'es de simil guiza,  276
En aysi con hom prims deviza.
Enls oblichs singulars brcumen
Es ditz, e en aluoygnamen
Si deu dir en totz autrcs cas /  280
Per ver, e autramen no pas.  59"a
E diray vos en cestui mot
Si con dis Gizbertz de ÕPoiåsibot:
Que-s dobla valors  284
Dc far ben e honors
Lay on mestier han,
Anz q'hom quera ni deman.
Bernatz de Ventador le gays,  288
Qui molt avinen retrays,
Dis en son chan eizamen:
Ben es mortz qui d'amor no sen
Al cor qalqe dosa sabor.  292
Reigals de Berbezil, q'honor
Hac molt, dis en un dels sos canz.
-Ma chansos cr dorgumanz.
E dis En Folquetz de pretz bon:  296
Tant mou de corteza razon
Mon chan que no-y puesc fallir,
Enanz i dei mcll avcnir.
Encara vos vuoil ieu mostrar  300
Con dis en celui eis chantar:
S'anc parley en ma camon,
E dis:
Per tal no-m abandon,
304  Qu'ieu sempres ai auzit dir
Que mensoygna no-s pot cobrir
Que no mora qualque sazon.
E tot aysi vay e-s espon.
308  E per que haiatz cor mellor
Diray con sos variars cor:
59"b  Nominativo hec amors, G. amor, D. / amor, A. amor, V. amors,
A. ab amor, etc. E pluraliter amors, G. amors, D. amors, A. amors,
V. amors, A. ab amors, etc.
Encara vuoill qc sapchatz
Que i ha de paraulas assatz
312  Qui en los nombres sengulars
Se luoygnon e els plurals anars,
Aysi con vis e volentos,
Cors, solatz, lais, e delechos,
316  E bras, glas, vas, nas, e cas,
Pres, engres, lus e fals e gras,
Reclus, claus, repaus, envers,
Us, romanz, vers, travers, convers.
320  E nom propri eizamen
De luecs han tal aluoygnamen,
Con Piza, Luca, Fflorensa,
Marseylla, Ienov' ab Plaiensa.
Nominativo cors, G. cors, D. cors, A. cors, V. cors, A. ab cors.
Et pluraliter cors, G. cors, D. cors, A. cors, V. cors, A. cors, ctc.
324  Pcr aqucstas las autras saber
Podon li entendedor en ver.
Paraulas i ha cncara,
Aysi con hom prims sgara,
328  Qui se luoygno ab drechura
Sol per us de parladura
En totz los nombres, qar la ienz
Las ditz assatz may avinenz, /
Con cantayritz e amayritz,
Emperayritz e trobayritz.
Nominativo chantayritz,  G. chantayritz, D. chantayritz, A.
chantayritz, V. O chantayritz, A. ab chantayritz, etc. Et pluraliter
chantayritz, G. chantayritz, D. chantayritz,  ÕA. chantayritzå, V.
O chantayritz, A. ab chantayritz, ses o senes chantayritz, etc.
E en aysi con dic hai,
Totz le lur variars vai.
Paraulas hi a qui luoygnar  336
Se podon e abreuiar
Enls acusatius singulars,
Tant es avinenz lur afars,
C'om dis per pagat mi teygn  340
E ieu per pagatz mi teygn
E-m teygn per gays e per gay.
Aysi totz I'autrc parlars vay
Qui es de la lur mainiera.  344
Per qu'ie-us diray enquera,
E entendatz vos qui prim etz,
Que totz en los singulars retz
Es loncs e enls plurals oblics,  348
Con dis Arnautz de Maroill, rics
De pretz e de valor fin' e grazida:
Si con li peys han el ayga lur vida,
Hay en amor e totz temps I'haurai. /  352
Gauselms Fayditz en son complanch retrai:  59'b
Ffortz causa es e tot lo maior dan.
Ara doni dels retz plurals semblan,
Quar fan tuit, con dis Rigals de valors:  356
Tuit dcmandon qu'es devcngud' amors,
E ieu a totz en diray la vertat.
Ara-us dic en cestui mot
Q'enls oblics sengulas fay tot,  360
Con dis Peyre Vidals en ver:
Tan hai de sen e de saber
Que del tot say mon mell chauzir,
364  E say conoyscr e grazir.
Mas cncara vos vuoill donar
Semblansa del sieu variar :
Nominativo tots, G. tot, D. tot, A. tot, V. totz, A. ab tot. Et
pluraliter tuyt, G. totz, D. totz, A. totz, V. tuyt, A. totz.
Enl vostre cor sapchatz, amaÕnå,
368  Q'aysi li aiectiu comun van
Con sotils, vils, temenz, sufrenz,
Ffortz, avinenz, e plazens :
Els singulars se luoygnon
372  E enls oblics s'abreuion,
Enls retz plurals breuiamen
Han e els oblics luoygnamen.
E dezir dir verayamenz
376  Con vay le lur variamenÕzå:
Nominativo sotils, Genitivo sotil, D. sotil, A. sotil, V. sotils, A. ab
60'a so/til, ses o senes sotil, etc. Et pluraliter sotil, G. sotils, D. sotils,
A. sotils, V. sotil, A. ab sotils, ses o senes sotils, etc.
Enls primiers rctz deu hom us dire
E en tots oblics un assire,
E en totz retz si deu dir dui,
380  En totz oblics doz s'adui.
Totz autres nombres true a mil
Deu hom dir per aytal stil,
Ses cen, quar sol d'una manieyra
384  Es ops que cascuns I'enquera.
E per volcr primamen far,
Dezir un e doz variar:
Nominativo us, G. un, D. un, Accusativo un, V. us, Ablativo
ab un, etc. Nominativo dui, G. dos, Dativo dos, Accusativo dos,
V. dui, A. dos, etc.
Parlat vos hay de mascolina
Parladura e femnina.  388
Mas encara semblanz vos don
De las femnÕinåas qui-s ressemblon
Els primiers retz, con sor, mi donz,
Nessa, gasca, garc%a, si donz :  392
Els primiers oblics mi don,
Soror, neboda e si don
E gascona ab garzona.
E en totz plurals se razona  396
Sorors, gasconas e mas domnas
E nebodas e sas domnas
E garzonas. E aysi van
Las autras de cestui semblan. /  400
E per q'haiatz entelech fi  60"b
Variaray soror aqui:
Nominativo sor, Genitivo sor Õorå, Dativo soror, A. soror, V. sor,
Ablativo ab soror. Et pluraliter: Nominativo sorors, G. sorors,
D. sorors, A. sorors, V. sorors, A. ab sorors, ses o senes sorors, etc.
Dels mascolis noms diray
Con fan els primers retz oimai,  404
Qui fan Bos, glotz, e compaygnos,
Ges, bayles, totz, Guitz, e Peyros.
En totz los oblics sengulars,
Encara els retz plurals cars,  408
Ffan compaygnon,  Ugon, Peyron.
Aysi li autre se varion,
Enls oblics plurals en -ons,
Con fellom, barons, e Peyrons.  412
E tuit li autre se varion
En aysi con vari baron :
Nominativo baros, G. baron, D. baron, Accusativo baron,
Vocativo baros, A. ab baron. Et pluraliter baron, G. barons, Dativo
barons, A. barons, V. 0 baron, A. ab barons, etc.
Encar, amic, devetz saber
Q'cls primiers retz hom ditz seygner,  416
42  DOCTRINA D'ACORT
Hom e nebots, abas e coms,
Prestres e pastres e vescoms. /
60"a  E tuyt li sengular oblic
420  E li rech plural van co-us dic,
Si con home, nebot, e comte,
Preveyre, pastor, e vezcomte,
Seygnor e abat e enfan.
424  Li oblic plural con diray van,
Con coms e enfans e senyors,
Homes, preveres, e pastors.
E per que may saber n'haiatz
428  leu vari seygnor, so sabchatz:
Nominativo seigner, G. seignor, Dativo seignor, Accusativo
seignor, Vocativo seigner, Ablativo seignor. Et pluraliter seignor,
Genitivo seignors, Dativo senyors, Accusativo seignors, Vocativo
seignor, Ablativo ab seignors.
DelÕså verbals noms sapchatz aqi
Que de tres manieras son, si
Con trobayre e chantayre,
432  Consirayre e amayre,
E con tray%re e mentire
E sufrire e iauzire,
E encara devineyre
436  E valeyre e tondeyre.
Aysi con hai escrig a dretz
Ffan tuit els singulars rctz.
E en totz los oblics primiers
440  E en los retz plurals en vers
Aysi fan tuit con chantador, /
6O"b  Mentidor, e devinador.
Els plurals oblics en -ors
444  Ffan, aysi con fay amadors.
E per un mostraray si con
Tuyt li autre se varion:
Nominativo trobayre, G. trobador, Dativo trobador, Accusativo
trobador, Vocativo trobayre, Ablativo ab trobador. Et pluraliter
trobador,  G. trobadorÕså, Dativo trobadors, Accusativo trobadors,
V. trobador, Ablativo ab trobadors.
De los comuns aiectius
Vuoill dir e de lur cors honrius,  448
Qui fan enls primiers retz mellers,
Menres, iensers, e maiers,
Peiers, sordeiers, e bellayre.
DelÕså primiers oblics retrayre  452
Vos dei, qi fan tuit en -or,
Si con iensor e bellazor.
En plural hom los deu luoygnar
Con s'eschai e abreuiar,  456
Segon que lur er ayziva
Parladura substantiva ;
Per que ab la mascolina
Parladur' aysi-s dcclina :  460
Nominativo mellers, Genitivo mellor, Dativo mellor, Accusativo
mellor, Vocativo mellers, Ablativo ab mellor. / Et pluraliter: 61"a
Nominativo mellor, Genitivo mellors, Dativo mellors, A. mellors,
Vocativo mellor, A. ab mellors, ctc.
Pois qu'eu hai parlat del nom,
Razonar dezir del pronom;
E derrier del verb diray
En aysi con mell sabray.  464
Per que sapchas, emanz grazitz,
Que en lo primier rech hom ditz
Aycel, aquel e el cel cest
Autre, mos, tos, e aquest.  468
Enls primiers oblics s'adui
Luy, celuy, e cestui.
Enl rech plural ditz hom il,
Aqil, autre, aquest, e cill.  472
Enls oblics plurals ditz homs els,
Autres, sos, mos, los, e aquells.
E tot aysi con cel declin
Van tuyt li autre mascolin:  476
Nominativo cel, G. celui, Dativo celui, A. celui, A. celui. Et
pluraliter cil, G. cels, Dativo cels, A. cels,  ÕA. celså-
Auzit havetz del mascolin,
Ara-us diray del femnin,
Qu'el primier rech deu hom dir il,
480  Ma, ta, sa, autra, e cil.
E tuyt li singular oblic
Van en aysi com ieu vos dic:
Ma, ta, sa, la, cella, cesta, /
61"b 484  Autra, Iei, e aquesta.
E en totz los plurals cas
Van aysi con mas, tas, las, sas,
Encara autras e cellas,
88  Aquestas, cestas, e aquellas.
Enls singulars ditz hom nostra,
Sieua, tieua, e vostra.
E en los plurals fay sieuas,
2  Nostras, tieuas, e mieuas.
E per q'haiatz maior membranc%a,
les vos declin il ses duptansa:
Nominativo il, Genitivo il, Dativo Iei, Accusativo lei, A. ab ley.
Et pluraliter ellas, G. ellas, Dativo ellas, Accusativo ellas, Ablativo
ellas, etc.
Las autras d'aytal conven
496  Paraulas van eizamen.
Oymay dels averbis vuoill
Ieu parlar, e ies no m'en tuoill,
Que tals hi a q'hom deu en ver
500  Dir breus e loncs, segons q'obs er,
Aysi con mays e may
Eailloreallorsvay
E finamen  e finamenz;
504  L'autre van eizamenz.
L'autra tota parladura
Del averbi, gay' e pura,
E de la preposiÕciåon,
E tota la coniuncsion  508
Ab la interiession ies
Totz hom qui prims e savis es, /
Si ben I'esgar', ha obs que sia  61'a
D'un sol semblan tota via.  512
Oymay els parlars aturs
Del verb, per qu'cs fortz e oscurs,
Vuoill que ma obra s'espanda
Per haver largessa granda,  516
So es de trac, tras, e trai,
Retrac, retras, e retrai,
Encara crei, Õcreså, e cre,
Recrei, recres, e recre,  520
Mescrei, mescres, e mescre ies,
Encara sui, es, e es--
E los quals parlars han fallit
Mant bon trobador e grazit,  524
Per c%o car son may salvatge
A cclls qui no han lo lengatge
Adrech del proensal  arlar
Q'alcun autre q'auga contar.  528
E per aquo en lo prezen
Del indicatiu veramen
Trac e retrac variaray:
Ieu trac, tu tras, aquell trai;  532
Retrac es de guizas aytals.
Mas i fayllic Peyre Vidals
En aquest xan qu'es tan plazenz,
Ies car estius  Es bells egenz,
E dis:
Per qu'eu hai dol e smai,
Tant que per pauc los huoilz no-m tray,
Quar cll la tersa persona
En luec de prima razona, /  540
E en luec de trai degra dir trac;  61'b
Mas Peyre d'ayso gach no hac.
Bernatz de Ventador valenc%
Dis, e fallic eizamenz,
En lo sieu chan verai e fi
Qui comensa e dis aysi,
Qan vei la lauzeta mover:
548  D'ayso fay ben femna-s parer
Ma domna, per qu'eu li retrai.
Mas aquest parlars mal vay
Qar tersa persona pauzet
552  En luec de prim' e razonec,
Qar c'ell retrac hagues dich
Nulls I'hagra ies contradich.
Ara dich aqi con vay cre:
556  Ieu crey, tu cres, aquell cre;
Mescre e recre aysi cor.
Mas dis Bernatz de Ventador
May en cella sieua chanson:
560  D'ayso que-m destrui c-m confon
Totas IÕaså autras en mescre.
Mas Girautz de Borneyll, qui be
Passet totz los bons trobadors
564  Segon lo dich d'homes mellors,
Ffaillich en la chanson, sai Õbåen,
Q'aysi comensa, Ien  M'aten,
E dis aysi con diray:
568  Que-m tray Vas tal, ieu sai,
Q'ala mia fe  Be-m cre;
E ayso chascus savis ve. /
62'a  Ffolquetz de Marseyla, le fis,
572  Ffallic en sa chanson Õqåe dis
Aysi, Be-m play e m'es ien
D'amic qu'en ioi s'aten,
D'aquest chan en la cobla quarta,
576  Si con dic en cesta carta:
E no-m semblon be
Qu'ieu sai e pens e cre.
E en un autre sieu chantar
Lo fez aquest cre pecar,  580
E dis:
Aysi sai e cre
Que-s cuciet far de mc.
Encar en un autre son chan
Ffallic si con doni sembl
Que I'us I'autre malme,
Mas tan say ieu e cre.
E le valenc% Pcyre Vidals,
Qui fo trobayre molt cabals,  588
Ffaillic en cre eizamen,
Si con diray a prezen:
E doncs poys tan I'am e la cre,
la no-i dei trobar mala fc.  592
En Rembautz qui d'Orenga fo
Ffaillic en la seua chanso
Q'aysi comenc%a en vertat
Eyzamen hay guerreiat,  596
En ceylla cobla qui ditz ies
Domna, be say si merces:
Quar no puesc far tan ric don co.us cove
D'amic qu'icu am, e per tant no-m recre.  600
E En Rembautz faillic encara
En sa chanson, e qui I'esgara
La ditz Hom nuls e re no-mfaill, /
E dis:  604 62"b
Tan sufri grieu trabaill
Qu'ieu a pauc no-m recre,
Mas ayso-m fay gran be.
Tuyt aquest trobador valen
Ieu dic q'an fallit malamen,  608
Qar en loc de prim' an parlada
Tcrsa person' e razonada,
Q'hom deu dir crey e recrey
612  En prima pcrson' e mescrei.
Ara de sui, es, es vuoill dir,
Per que nuls i puesca fallir,
Qar ia mant trobador plazen
616  I han fallit cizamen,
Qar il no han fach esquiu
De dir el endicatiu
Del tcmps prezen en plural car,
620  Si con auzircz razonar,
Son en la tersa persona
E luec de prima, qi-s razona
Sui el endicatiu prezen.
624  Mas Folquetz le bos malamen
Ffallic cnl chantar que retray
E en aysi con vos dirai:
True que m'esfortz de far una canson
628  Qui me resid Õd'åaquest turmcn on son.
En luec de son, sui devia dir,
So sapcha chascus ses fallir,
Q'hom lo deu variar ies:
632  leu suy, tu es, aquell es,
Plural nos em, vos etz, cill son,
Qar ell vay d'aytal razon. /
62"a  Ar vuoil dir de grazi,
636  Sufri, parti, trahi, noyn-:
Aysi en la persona prima
LaÕså deu dir cell qui s'aprima
Del preterit perfech singular
640  Enl cndicatiu parlar.
E ayceyl qui no vol fallir
Deu en tersa pÕeråsona dir
Partic, sufric, feric, trahic,
644  Grazic, muric, vic, e noyric.
Mas En Ffolquetz, trobayre fis,
I fallic en son chan e dis
En una cobl' ab tal comensame:
On trobaretz may tan de bona fe ?  648
Qu'anc mai nulls hom se meteys no trai%
Son esien, Õsiå con ieu qui-Õuås servÕiå.
Mas trahic deuri' aver rctrach
Si el volgues haver ben fach.  652
E si alcus cr demandatz
"Con pot anar aquest fatz,
Pois que la rima cor en -i,
Que puesc' anar en -ic aysi?',  656
Adoncs le prims dcu respondre
Q'alcuns no deu confondre
Dcl parlar la drecha via
'Per rima qui obs li sia,  660
Mas ell si deu pcrcassar
Dc tal paraula trobar
Que la rima cora en -i,
Aysi con fay parti, suffri, /  664
E qui no sia baissada  2'b
Ni en nombre descordada
Ni en pÕeråsona ni en temps,
Pois li er le dretz ademps.  668
Ben say q'hai gran ardimen dich
D'ayso qu'ieu hai contradich
Lo dich q'aytan bon trobador
Han dich, mas li entendedor  672
D'ayso qu'ieu hai dich m'amaran,
Q'aytals paraulas aysi van.
E qui volgues ben esgarar
En tot I'autre grazit chantar  676
D'aquest meteys trobadors,
Si fos dels prims entendedors
Certanament maiors falsuras
I trobera ab drechuras:  -  680
Si aytal trobador grazit
En lo lur chantar han fallit,
Chascus en lo sieu cor albir
684  So q'hom pogues dclÕså malvatz dir.
L'autra del verb parladura
No poyria dir sens Õgåran cura
-  Ni ses granz afan e pena.
688  Mas esgaratz con s'amena
Per los trobadors verays
En totz los lur chantars gays.
E s'i trobaretz alcun mot
692  Qui per vos no s'entenda tot,
Ab tot lo vostri entendimen
I metatz lo cor e la men. /
63"a  E si vos no havetz poder
696  D'cntendre celui e vezer,
la no-us devetz vergoygnar
De los plus savis demandar,
Q'asatz deu haver maior
700  Vergoygna cel qu'a dezhonor
les de demandar se trai
Q'aicel qui demandan vai ;
Car nuls es qui sapcha tan
704  Q'us autre no sapch' atrestan.
Doncs chascus en la sa obra
Per aytal razon se cobra,
Quar cert ben fora fortz cauza
708  Q'us hom hagues en cor clauza
Tota I'esciens' ab lo scn.
Mas ben crei que no ha talen
D'apenre qui no demanda
712  Totas cellaÕså res a randa
LaÕså qals per se meteys no sab
E qui d'ayso tem algun gab;
Quar nulls pot saber per se sol
716  Totas las res q'ama ni vol.
Per c%o q'aiatz maior mcnbransa,
Vos donarai aytal semblansa
Del parlar qui en doas rimas cor
Si con I'an dich li trobador,  720
Si con leial, chascun, talan,
Ffin e chanson e vilan.
E pot hom dir encar aisi:
Leiau, tala, villa e fi,  724
Chanso. Mas aquest parlar ies
Con le primiers adretz no es. /
Ara chascus entendeyre  63"b
Cui cs sabers valeyre  728
Deu ben saber oimay
Si con aqucst parlar vay
E con si deu aluoignar,
Abreuiar e variar.  732
E chascus qu'es fis trobayre
No-l deu de sa rim' estrayre
Ni de la sa drecha via
PÕerå rima qui obs li sia.  736
E si ell comensa chanson
Deu continuar sa razon
En aysi con le comensa,
Si ell no vol far fallensa,  740
Car may mi play e agrada
Razos ben continuada
Que mot qan alcus los entrcsca
Ab rimas e entrebesca.  744
E si en la tersa persona
Le comenc' e la razona,
Tota d'aycella maniera
Quc le comensa I'enquera;  748
E si em prim' o en segonda,
DoÕnåc ha ops q'aisi responda
E cclui nombre q'cl en ver
I comensa deu mantener.  752
E nulls per-l proensal diga
Alcun mot frances, qar eniga
Es aytal parladura dir
Ab lo proensal, ses mentir.
E a chascun verb son conduch
I don segon qe-l ha construch /
63'a  Pcr los oblics e per los retz
760  Si con enquier lo sieu dretz,
Con s'escay en aluoygnamen,
Encara en abreuiamen.
Eu voil qe visi, barbarism
764  No-y meyta ni solecism,
Tot qe mant trobador prczaÕtå
HÕaåian en lur chantar pauzat;
Mas per aqo s'cn escuzon
768  Qar, qan alcus i fai lo son,
Chantan lo pot abreuiar
Si con se tayn, e aluoygnar:
Eu voill qe en la scrichura
772  Mcta primamen sa cura.
Encara sia perccubutz
Que meta los accens agutz
E-ls greus si con s'eschai
776  En celui chantar qe fay.
En lonch chantar no se luoygn:
Mas ieu ami que se poygn
De trobar razon tan gaya
780  E tan prima q'a totz playa.
Oymay chascus entendenz
Deu saber vcrayamenz
Qals es I'avinenz parlars
784  Qu'es pro grazitz en chantars,
E si con lo deu retrar
Lc bos trobayr' e amenar,
E si con se deu penre gach
788  Enl trobar de celui empach /
63"b  De cui hai dich e parlat
E mel q'ieu sai razonat.
E per ayso finiray
792  Mon Acort con mell sabray
En aysi con o comensey,
Qar, per ccrt, aysi far dey
Si eu vuoill ies prezumir
De ben lo mieu lavor finir.  796
E-m torn vas lo seygnor Dieu
A lei d'ome de pecat grieu,
Qar, si diray o hay rcn dicha
Qui per luy sia contradicha,  800
Lui prcch qe m'en deia donar
Lo sieu perdon e autreiar.
E sopley totz vos, aman,
Quc, qan vos a mi don denan  804
Seretz, deiatz clamar per me,
Qar ieu mi muer, merce, merce,
E qar il mi donet conort
E gieygn de far aquest Acord.  808
Acabada es la Doctrina d'Acord provincial
e de vera e rahonable locucio.
THE
REGLES DE TROBAR
OF
JOFRE DE FOIXA
Co En Ramons Vidals de Besuldu, en art de trobar savis e enten-
dens, veses motz dels trobadors fallir, per no saber, en Ilurs trobars,
a donar a ells e als altres qui res no sabien doctrina e ensenyamen,
4 per que poguessen venir a perfeccio de aquella art, dictet e fe un
libre qui es appellat Regles de trobar. Mas com aquell librc nulls
homs no puga perfetament entendre scs saber la art de gramatica, e
trobars sia causa que pÕeråtanga a I'empcrador e a reys, a comtcs, a
8 duchs, a marqucs, a princcps, a barons, a cavallers, a burzeses,
encara a altres homcns laichs, li plusor dels quals no sabon
gramatica, cu En laufres dc Fuxa, per manament dcl noblc e alt
senyor En lacme, per la gracia de Deu rey de SÕiåcilia, qui en
12  trobar pensa e-s adelita grantmen, studiey e pessey a dar, segons lo
12"b  mcu / saber, alcuna manera de doctrina en romanc%; per que cells
qui no-s entenen en gramatica, mas estiers han sobtil e clar engyn,
pusquen mils conexer e apendre lo saber dc trobar. E si alcuna
16  causa de repreniment hi ha ques eu no entenda, a mi platz fort que
la pusqucn esmenar scgons rayso; car N'Aymerich de Peguila m'o
ensenya en una sua canc%o dient en axi:
Si eu en soy desmentitz
20  C'aysso no sia veritatz,
No n'er hom per mi blasmatz
Si per ver m'o contreditz;
Ans vcy sos sabcrs plus grans,
24  Entre-ls pros, e-ls meus mermans,
Si-m pot venser d'ayso segons rayso,
Qu'eu no say ges tot lo sen Salamo.
Nota quantes causes deven csser guardadcs en trobar
28  En trobar deu guardar cascus nou causas, c%o es saber: rayso,
maneyra, nombre, linatge, tcmps, rima, cas, lengatgc, article.
Rayso deu hom guardar per c%o cor la mcllor causa que ha mester
12'a  totz cantars es que la rasos sia bona e que hom / la vage continuan,
c%o es a entendre que de aquella rayso que comenc%ara son cantar,  32
perfassa lo mig e la fi. Car si tu comences a far un sirventesch de
fayt de guerra o de reprendimen o de lausors, no-s conve que-y
mescles raho d'amor; o si fac% canc%o o danc%a d'amor, no-s tayn que-y
mescles fayt d'armes ne maldit de gens, si donchs per semblances  36
no o podiets aportar a raho.
Maneyra es que d'aytantes rimes co faras la primera cobla faces
les altres, e que Ics rimes de les cobles sien semblantz en Ilur loch c
pars en sillabes, en axi que la primeyra rima de la primcyra cobla sia  40
semblan a la primeyra rima de la segona cobla, e atrcssi a la
primcyra de totes les altres cobles; e la segona rima de la primera
cobla a la segona rima de les altres cobles. E en axi deus apparellar
totes les altres rimes. Empero be potz far la primeyra cobla d'unes  44
rimes e cascuna de les cobles d'altres rimcs ; o potz fcr les primeyras
duas / coblas d'unas rimas e dues altres coblas d'altres rimes, e les  12'b
altres cobles d'autres rimes. E ac%o es maneyra, que axi com comcn-
c%aras o persegucsques; pero tota hora deven esscr les cobles d'un 48
nombre e en rimes e en sillabes.
Nota que es nombre
moltes, axi con hom ditz le reys ve, o s'en vay; e aquell reys non es  52
mas un, e aquell ve e aqueyl vay no parla mays d'altre, per que-s
acorden. E aquestz nombres cs appellatz singulars. Atressi ditz
hom li rey venon, o s'en van, e abduy li rey son duy o son mays; e
axi som moltz, e aycell motz venon o s'en van parla de motz, per 56
que-s acordon. E ac%o es appellat plurals, per que es dit be. Mays le
reys venon, o s'en van, es fals, car aquests motz le reys parla d'un,
e-ll venon mostra que sien motz; e-l ve non signiffica mays un, e-l
veon / significa que sien molts, per que seria fals en nombre, don  60 13"a
es obs que d'ac%o se gart totz homs. Empero si tu pauses dos
nomenctius singulars de pres lo verb ab que-s aiusten, potz pausar
en plural, per c%o car duy nominatiu singular, o pus, valen aytant
com fa un nominatiu plural; e per cximpli, axi com qui desia amors  64
e ioys me donon gran plasser. E atressi potz pausar lo verb en
singular, per c%o cor lo verb singular rcspon a cascu dels nominatius
singulars, en axi com qui dcsia sa gran beutatz e sos prets senyoreia.
68  Nota que es linatges
Linyatge cs qe-l masculis s'acost ab lo masculi e-l femenis ab lo
femeni, axi com qui desia reys bos e franchs e larcs, o dona bella,
bona, franca. Mas dir reysfranca, ac%o es crrar en linyatge masculi;
72 e en femeni axi com qui desia dona bo,franch, per que ac%o seria
13"b  contra dret parlar de linyatge. Empero tots los noms qui fene/xen
en -ents, los quals son appellats en gramatica particips, s'aiuston
ab masculi e ab femeni, axi com qui desia dona plasentz, avinentz,
76 obedienz, e motz d'altres qu'en hi ha semblantz Õaå aquestz; car
tota vegada seria dret parlar seguir aquesta manera e dret linatge.
Empero son alcun nomenz masculi qui fencxen en -entz e-l femeni
en -enta: axi com hom dits reys gens, manens, iausens en lo masculi,
80 ditz hom en lo femeni reyna genta, iausenta, manenta, ed' alcuns
altres semblantz a aquestz.
Nota que es temps
Temps cove a guardar en axi que lo un temps sia semblant e
84  acordant a I'autre, en axi com qui diu eu prech mi domps que-m do
rich ioy, car aquell prech es presenz e aquell do altretal, per que-s
acorden; e per aqucst se poden pcndre eximpli de motz altres. Mes
iustar prescn temps ab esdevcnidor o ab passat no seria covinent,
13"a 88  axi com qui desia yeu prech mi domps que-m dona, o que-m / dara,
s'amor; per que d'ayso te deus guardar tota hora.
Nota que es rima
Rima fay a guardar mot certament. E devets saber que son dues
92 mancyras de rimas: la una maneyra es cant lo accent del mot se fay
en la derrcra sillaba, en axi com plazens o saluts, e molts d'altres
qu'en hi ha semblants a aquests; I'altra manera es quant lo accent
se fay en la sillaba que n'es dc pres denant la dcrreyra, en axi com
96 plasenc%a, sofrenfa, maravella, esquella, abella, e motz d'altres
semblants a aqucstz. En alguns motz, a les dcvcgades, no ha mes
una sillaba, e en aquella cove de fer per forc%a I'acccnt, en axi co
pas, franchs, larchs, e d'altres asats. E a les vetz es le motz de dues
100 sillabes, axi co dopney, vensa, tensa; e del dompney fac% I'accent en la
derreyra sillaba, e del vensa e del tensa en la primeyra sillaba.
Encara a les vetz cs le motz de tres sillabes, axi com iausimens ; a les
Temps  R'19
Temps cove a guardar, que I'us temps sia semblans ab I'autre,
aysi con hom di(tz eu) prech mi dons que-m do rich ioy: aquels prech
es presen e aquel do atrestal. Mas ai(ustar) present temps ab 4
esdevenidor o ab passat temps no-y es covinens, aysi con si homs dis
eu prech midons que-m donet, o queÕ-må dara, ioy; per que temps
deves guardar tota hora.
Rima
Rima fay a guardar mout curosament. E deves sauber que son
dues maneyres de rima : la una manera es cant le acccnts del mot se
fay en la dereyra sillaba, aysi con plasents o saluts, e mots d'autres;
li autra mancyra es quan le accens sc fay en la sillaba pus prop  12
denant la derreyra, ayc%i con plasenc%a e maravilla e d'altres motz.
En los mots a les vcts no-y ha mas una sillaba, e en aquela cove per
forc%a de far I'acccnt, aysi con vis, pas, franchs, larchs, e d'autres
motz. A les vetz es lo mots de dues sillabes, aysi con domneys e 16
venc%a; del domneys se fay I'acccns en la derreyra sillaba e del venc%a
en la primeyra. Autrcs vetz es le noms de tres sillabas, aysi con
iausimens; a les vetz de -iiij-, aysi con maystralmens ; a les vets de -v-,
13"b  t de  uatre axi com / maistralmens; a Ics vetz de cinch, axi com
104  amorozamentz. Pcro, de qualque longaria sia, I'accens s'a a ffer cn
la derrera sillaba o en aquella que denant li cstay pus pres.
Nota que es accent
Accent es con hom agusa la votz e la rcte pus en una sillaba quc
108 en altra, en axi co conexens, que en aquell -xens qui es derrera
sillaba s'agusa pus la votz que en les autres sillabes; o en axi co ben-
ananc%a, co en aquell -nan-, qui es denan lo -c%a, s'agusa plus la vots
que en les altres. E si vols saber en quantes letres se deven acordar
112  les rimes, guarda en qual sillaba se fay I'accent, e en la primera letra
vocal de aquella sillaba tu comenc%a apparellar e comptar tas
letras; e primeyramen pausa aquella vocal e puys las autras
Õletrasåqui apres li venen. E ac%o deus far quant I'accent se fay en
116  la derrera sillaba o quant se fay en aquella qui es denan la derrieyra:
en la derreyra axi co plasens; Õla derreyra sillaba de plasenså cs
14'a aquell -sens, per que, laxada / aquella letra s, deus pendre e
comenc%ar la rima en aquell -ens (car la s no es de la rima, com
120  aquella e sia la primera letra vocal dc la sillaba), per que li ve a rima
gens o sofrens. Atrcssi deu hom far quant I'accent se fay en la
sillaba que cs denant la derreyra, axi com semblansa: la sillaba que
esta pus pres denant la derreyra es -blan-, per que devcts comenc%ar
124 la rima en aquella letra a, e puys que pauscs totes Ics autrcs letras,
per que li ve a rima Franfa o danfa. E sapias que las letras vocals
son -v-, scilicet a, e, i, o, u. Donchs que faras si trobes aquesta rima
vensa ?--car aquella letra u es la primera letra vocal de la sillaba en
128  la qual se fay lo accent; e, per aquella raho qu'ieu t'ay ditxa dcssus,
dcuras comenc%ar la rima en aquella letra vocal u, e puys que pausaces
totes les letres altres per orde. Mas ccrtas no-n est tengut, per c%o
car aquella letra u te aquiloch de letra muda e no sona axi com a
14'b  132 vocal; e puys pert sa natura en lo so, raho es que perda / son dret
en la rima. E quant ne trobaras semblantz fay atretal. Empero
d'aquestes vocals nenguna no pert son so sino les dites dues, c%o es
u e i: u pert son so axi com vensa, vayre, vostre; i pert son so axi
136 com qui diu ies, iors, loniana. E per aquesta raho vensa fay rima ab
tema, e nostra ab vostra, e vayre ab layre, e atressi es rima ies ab bes,
e iors ab amors, e loniana ab sertana; per que seguiras aquesta
ayc%i con amorosamens. Pero, de qualque longuaria sion, le acccns 20
s'a a far en la derreyra sillaba o en aquela qui davant li estay pus
pres.
Accens es can hom aguha la vots e la tcn pus en una sillaba que cn
altre, aysi con conexens, que en aquel -xens que cs dereyra sillaba 24
s'aguha plus li vots que en les autres; e aysi con benenanc%a, que
Õenåaquel -nan-, que es denan lo -sa, s'aguha plus li vots que en
les autres sillabes. Ne si vols saber en quantes letres se deven
acordar les rimes, guarda en qual sillaba se fay I'acccns, e en la 28
primeyra Ictra vocal d'aquela sillaba tu comensaras a apareylar e a
nombrar tes letres; e primeyrament pausa aquela vocal e puys
totes Ics autrcs letres que apres li venon. E aysi o dcves far cant
l'accens sc fay en la derreyra sillaba o en aquela davant la derreyra:  32
cn la derreyra aysi con plasens; li derreyra sillaba de plasens cs
a  uel -sens, per que, laysada aquela letra s, deves pendre e comen-
sar la rima en aquel-ens (car li s no es de la rima, con aquela e sia la
primeyra letra vocal de la sillaba), per que li ve a rima gens e 36
sofrens e vens. Atressi deu hom far can I'acccns se fay en la sillaba
que es denant la derreyra, aysi con semblanc%a : la sillaba que csta pus
pres denan la derreyra es -blan-, per que deves comensar la rima en
aquela letra a e puys que pauses totes les autres Ictres, per que li  40
ve a rima Franc%a e danc%a. / (E sap)ies que les letrcs vocals son -v-  19"
ec%oes saber a, e, i, o, u. Donques que faras (si) trobes aquesta rima
venc%a?--car aquela u primcyra es la primcyra letra vocals de la
sillaba en la qual se fay I'accens; e, per la raso qu'eu t'ay ditxa 44
damont, deuries comensar la rima en aquela vocal u, e puys que
pausesses totcs les altres letres. Mas certcs no es tengut, per c%o car
aquela letra u te aqui loch de letra muda e no sona ayxi com a
vocals; e puys pert sa natura en lo so, raso es que perda son dret en  48
rima. E can ne trobaras semblans fay atretal. Esters d'aquestes -v-
vocals negunes no perden lur son sino les -ij-, c%o es a ssaber: u, aysi
con venc%a, vostra, vayra, e i, aysi con ies, ios, loniana. Pcr c%o es
rima ab venc%a, tenc%a; ab vostre, nostre; ab vayre, layre; ab ies, bes;  52
ab iors, amors; e ab loniana, certana; e aysi faras can atrobaras
d'autres. E deves entendrc en la primeyra rima que negu mot qui
manera com ne trobaras de semblans. E devets entendre que nulls
140 motz qui facen rima no deus tornar altra vetz en loch on fassa altra
rima en lo cantar que faras, sia que tu comcnces lo cantar o que-y
rcspones, si donchs aquell motz no havia divers cntendimentz;
e per eximpli mostri te aysi una cobla:
144  Eu faray canc%o en may,
No per tal c'adoncs am may,
May car eÕrå acordat m'ay
Que siia-m deu valer may
148  Mi dons, hon ay lo cors mes,
Qu'eras m'aiut com ops m'es;
Car si-m dava-ll ior sinc mes
Manian no-m veyri' om mes,
152  Tals es la dolors que-m puyn;
E no-l vuyl exir del puyn,
C'ades a ley servir puyn,
14"a  C'avan totz / bos vassalls puyn.
156 Encara potz tornar o metre en ton cantar un mot dues vetz, ab que
la una vetz sia verb e I'altre nom, eÕnå axi com qui desia:
Tan a mi dons cors azaut
Que d'altr' amar no m'azaut.
160 Primers azautz es nomen e-l altre es verbs. E per senblant maneyra
potz usar dels altres motz quan loch sera. Atressi potz tornar en la
-ij- cobla una o dues o tres o totes Ics rimes de la primeyra cobla,
c%o es a dir los motz qui fan rima, ab que en totas las autras cobles
164  seguens faces atretal. E ac%o, qui ho sap fer, es gin e maestria.
Cas deu cascus guardar fortment, car li hu s'alonguon e I'autre
s'abreuion a la fi. Alongar apeyl eu quant aquesta letra s o zse
pausa a la fi : s, axi com bes o merces, reys, savis; z, axi com sufrentz,
168 amatz, grazitz, celatz, e moltz d'altres; car si tu pauscs bes la on
dcus pausar be, o pauses sofren la on deus pausar sofrentz, fas
14'b fallimentz gran / contra cas. E mostrar t'em en son loch, al miels
ue porem ni sabrcm, quant los deuras abreuiar o allongar.
fassa rima Õ. . -å en tot lo cantar que faras, sia que tu comenses a far
lo cantar o que respondes a cobles o a autre cantar que alcus homs 56
haia fayt, si donques aquel mot no havia diverses entendimens
cor adonchs lo pots pausar aytantes vets con el ha diverses enten-
dimens; e fay t'en per exempli aquesta cobla:
Eu faray canso em may,  60
No per tal qu'adonchs am may,
Mas car er acordat m'ay
Que si ia-m deu valer may
Mi dons, un hay lo cors mes,  64
Qu'eras m'aiut can obs m'es;
Car si-m dava-l iorn -v- mes
M'arma-n no viuria mes,
Tals cs li dolor qui-m puyn;  68
E no-l vol exir del puyn,
Qu'ades a leys servir puyn,
Qu'avan tots bos vassayls puyn.
Enquera-s pot posar un mot -ij- vets en rima, can I'una vets es 72
verbs, I'altra vets es noms, aysi con :
Tant ha mi dons cors asaut
Que d'autra tant no-m asaut.
Le primer asaut cs noms e I'altre cs verbs. Scmblansmens pots far  76
delÕså autres mots quan lochs sera. Atrec%i pots tornar en la segonda
cobla una o -ij- o -iij- o totes les rimes dc la primcyra cobla, c%o es a
dir los mots qui fan rima, ab que en totes les autrcs coblcs seguens
fasses atretal. E ac%o se fay per masestria.  80
Cas deu cascus guardar, car li un s'alonion e li autre s'abreuion a
la fi. Abreuiar Õ. . -å apeli eu can aquesta letra s o z se pausa a la fi:
s, axi con bos o merces, reys o savays; z, aysi con grasitz, celatz, e
mans d'autres; car si tu pauses bos lay un deves pausar bo, o pauses  84
sofrens lay un dcvcs pausar sofren, c%o es falimen contra cas. Nos te
mostrarem en son loch, al mils que sabrem, can deuras aloniar o
abreuiar.  /
172  Lengatge fay a gardar, car si tu vols far un cantar en frances,
no-s tayn que-y mescles proenc%al ne cicilia ne gallego ne altre
lengatge que sia strayn a aquell; ne aytan be, si-l fac% procnc%al, no-s
tayn que-y mesclcs frances nc altre Icngatge sino d'aquell. E sapies
176  quc en trobar proensales se cntcn lengatges de Proenc%a, de Vianes,
d'Alvernya, e de Limosi, e d'altres tcrres qui Ilur son de prcs, les
quals parlcn per cas. Empero, si tu trobes en cantar proenc%als
alcun mot qui sia frances o catalanesch, pus hom aquell mot diga
180  en Proenc%a o en una de aquelles terres qui han lengatge covincnt,
les quals lor son prcs, aquclls motz potz pausar o metre en ton
trobar o en ton cantar; e si ayso fas, no potz dir per axo que sia fals.
15'a  E dels damunt ditz motz potz pendre cximpli per aquestz: / pais-.
184 va, sus, e d'altres motz qui son frances e lemosi; axi com dona o
castell, saber, haver, e motz d'altres qui son catalans e proenc%als;
mes en los cantars son mes proenc%als que altres.
Aci parla dels articles
188  Articles son -vij-, c%o es sabcr, li, le, la, lo (e aqucsts se aiusten ab
nomen singular), li, las, los (aquestz s'aiustcn ab nomen plural).
En singular s'aiusta aquell li ab mot femeni allongatz, lo qual Õeså
en cas nominatiu, axi com li ciutatz es bella; e atrcssi s'aiusta ab mot
192 femeni qui fenesca en -a, sol quc aquells motz sia nominatiu, axi
com li reyna ve. Le s'aiusta ab tot mot singular qui sia masculis e
allongatz, axi com le reys ve. La s'aiusta ab tot Õmotå femeni qui sia
singulars e abreuiatz e que fenesca en -a e que no sia nominatiu,
196  axi com eu veyla tor, o la dona, o la reyna. Lo s'aiusta ab tot mot
15'b masculi abreuiat en singular, / en axi com no am lo mon ne lo seu
faytx. En axi li e la, en singular, son femeni, e le e lo son masculi.
Li en plural s'aiusta ab tot mot abreuiat, en axi com li cavaller
200  venon o li rey guerreion, e aquell mot sion masculi. Las s'aiusta en
plural ab tot mot femeni, en axi co lasflos venon o eu veylas donas,
Los en plural s'aiusta ab tot mot masculi qui sia allongatz, en axi
con eu vey los cavallers o lifalco han pres los agros. Empero eu t'en
204  diray pus breu regla. En nominatiu singular masculi ditz e met hom
le, e en femeni ditz hom li. En los altres cazes del singular ditz hom
lo, si cs masculis, e si es femenis ditz hom la. En plural, si es
nominatiu masculis, ditz hom li, e en los altres cazcs ditz hom los;
Lengatge fay be a guardar, car si tu vols far un cantar en frances  88 20"
no-y d(eves mes)clar prohensals ni cicilia ni galeguo ni altre
linguatge qui sia estrayn d'aquel; ay(tan) be, si fas en prohensals,
no-y deves mesclar frances ni altre lengatye. En trobar (prohen)sals
s'cntcn lenguatges de Prohenc%a, de Veneysi, d'Alverya, de Lemosi,  92
e d'altres Õterreså qui lu(r) son dapres, que parlon per cas. Mas si tu
trobes en cantar prohensals alcu mot qui sia cat(a)lanes o frances,
pus que hom aquel mot digua en Prohenc%a o en una d'aqueles
altres terre(s) que han lingatge covinent e assignat a trobar, no 96
deves dir per so que sia fals, car aqui cs pausat per mot prohenc%als
aysi con pays, vassaus, e d'altres motz qui son frances e limosin,
aysi con dona, castel, saber, e motz d'autres qui son catalans e
prohenc%als; mas en lo cantar son meses per prohenc%als.  - 100
Article
Article son -vij-, c%o es saber, li, le, la, lo (e aquest s'aiuston ab
nom singular), li, las, los (s'aiuston ab nom plural). En singular
s'aiusta aquel li ab nom femeni alongat, qui es cas nomÕiånatÕiuås,  104
aysi con li ciutats es bela; e atressi s'aiusta ab mot femeni qui
fcnescha en -a, sols que aquels motz sia nominatius, aysi con li
reyna ve. Le s'aiusta ab tot mot singular qui sia alongats e masculis,
aysi con le rius creyx, le reys menia. La s'aiusta ab tot nom femeni  108
qui sia singulas e abreuiatz o fenescha en -a e no sia nominatius,
aysi con eu vey la tor, o la reyna. Lo s'aiusta ab tot mot qui sia
masculis abreuiats e singulas, aysi con no am lo mon ni lo seufatx.
E en ayxili e la, en singular, so fcmeni, e le e lo son masculi. Licn  112
plural s'aiusta ab tot mot masculi abreuiatz, aysi con li cavaler
enon o li rey guarreion. Las en plural s'aiusta ab mot femeni, aysi
con lesflos venon o eu vey las donas. Los en plural s'aiusta ab tot mot
asculi qui sia alongats, aysi con eu vey los cavales o lifalco han  116
pres los aros. Esters eu t'enseyaray pus breu regla. En nominatiu
ingular masculi dits hom le, e en fcmcnis ditz hom li. Los altres
cas del singular dits hom lo, si es masculis, e si es femenis dits hom
la. En plural, si es nominatius masculi, ditz hom li, e en los autres  120
e si-l nom es femenis en totz cas ditz hom las. E axi deu posar e
aiustar tots homs los articles als nomens.
15"a  Ara t'ay ditcs les sposicions de les nou causas damunt pau/sadas
per  ue-ns cove dir e amostrar huymas en quala manera poras
212  conexer los cases. E per c%o com seria causa greu donar a entendre a
homc no sabent gramatica que es nomen, pronomen, particip,
nomen  verbals,  verbs,  coniunccions,  preposicions,  intcrieccions,
adverbis, per aquesta raho no havem volcntat de parlar sino de
216 aquells per los quals Õhomå conesca lo cas; car per los uns enten
hom puys los altres.
Primerament devetz saber que totes Ics causes qui son nomenades
e han sustancia, axi com Deus, angles, reys, comtes, duchs, cavallers,
220  viles, terres, lohans, Raymons, ayres, fusters, freners, e d'altres motz
u'en hi a sens nombre, cove a far que aquestas coses, les quals son
appellades nomen, haien alguna natura o algun acte o algun acci-
dent o alcuna causa qui loÕr eås aiustada; aquclla es axi matex
15"b  224  appellada nomcn. Per que eu te dich que, com tu los aiu/staras als
nomens primers, tu los deus posar en aytal cas com aquell a qui-ls
aiustaras ; car aquests nomens, segons que son accident, en la maior
part no poden esser sens lo nomen primcr. Per quc lor coven a
228  sseguir Ilur natura, car ell non han sustancia, ans los cove csser cn
los noms qui han sustancia--en axi co bells, bos, blanchs, e mantz
d'autres, car beutatz ne bondatz ni blanquesa ni bcllesa no podon
esser sino en los noms qui han sustancia. Per que cove que, si lo
232 nom que ha sustancia s'2longa, que I'altre nom qui so natural o
accident s'alongon, e si-l sustantiu se abreuia, que I'altra, qui han
nom aiectiu, s'abreuien, en axi co Deus es bos e iotz e merceners,
sants, benezets (e tuyt aquest nom so natural en Deu), o le reys es
236 larchs, francs, avinents: per quc s'alongon cor Ilur sustantius
naturals s'alonga; e dcuÕså los dir breus en axi: aysi no say nullrey
tant bon, tant car, tant plazen. Per que tot en axi co pauses Deus
16"a  ho / rey o qualque autre nomen qui haia sustancia, deus pausar tots
240  los altres noms que a Ilur aiustaras.
E devetz saber que li cas dcl nom son sex, c%o es saber: nomina-
tius, genetius, datius, acusatius, vocatius, ablatius. Tuyt aquest cas
poden esser singular o plural. E devets sabcr que no-s pausen may
244 en dues maneres, c%o cs saber que tots temps li nominatiu e li
vocatiu singular s'alonguen, e li autre cas singular s'abreuion; e-l
nominatiu e-l vocatiu plural s'abreuien, e li altre cas s'alonguen.
cas dits hom los; mas sol que-l mots sia femenis, en tot cas ditz
Õhomålas. Aysi deu tots homs pausar e aiustar los articles als noms. /
Are t'ay ditxas laÕså esposicios de les -ix- causes damont posadcs,  20'
e cove a (dir) e a mostrar uymas en qualmaneyra poras conexer los  124
cas. E per c%o car seria (g)reus causa de donar a entendre a home no
sabcn gramatica que es noms, pronoms, particips, verbs, verbal,
coniunccions, prcposicions, cnterieccions, e advcrbis, per c%o no
havem volentat de parlar sino d'aquels per que hom conosca lo cas ;  128
ar per los us enten hom los autres.
Deves saber que totes les causes que son nomnades an substancia,
ysi con Deus e angels, homes, reys, coms, duchs, cavalers, viles,
terras, lohans, Raymons, Severichs, conils, ayres, mars, fusters, 132
erres, e autrcs motz ses nombre. E cove a far que aqucstes causes,
que son apelades nom, agen alcuna natura o alcun apte o alcu
ccident o alcuna causa que lur es aiustada; e atressi son appelades
aqucles causes nom. Per que, can tu les aiustaras alÕså noms prim-  136
erament, les deus pausar en aytal cas con Õaquellå a cuy les aius-
taras; car aquist nom, seguon que son accident, en la maior part no
poden esser ses los noms propriament. Per que lur cove a seguir
lur natura, car il no han substancia, an lor cove esscr en los noms  140
que han substancia--aysi con bels, bos, blanchs, e motz d'autres,
car beutats ne bontats ne blanquesa no poden esser sino en noms
qui agcn substancia. E per c%o se cove que, si le noms qui ha sub-
stancia sc alonia, que I'autres noms qui es naturals accidens s'alonie,  144
si le sustantius s'abreuia, que-l autres, qui ha nom aiectius,
s'abreuie, aysi con Deus es bos e iusts, sans e benesets (tuyt aquist
nom son natural en Deu), o le reys es larchs efranchs e avinens; o
abreuian les diras en axi: no say nuyl rey tan plasen, tan bo. E per  148
ayc%o, can pauses Deu o rey o qualque autre nom qui aia substancia,
deves pausar tots los autres que lur aiustaras en semblant cas.
Li cas del nom son -vj-, so es saber: nominatius, genetius, datius,
acusatius, vocatius, ablatius. E tuyt aquist cas poden esser singular  152
a plural. E deves saber que no-s pausa mas en -ij- maneyres, car li
nominatius e li vocatius singular o plural s'acorden tos temps, li
autre -iiij- son d'autra semblanc%a : le nominatiu e-l vocatiu singular
s'alongcn, e li autre cas singular s'abreuion; e-l nominatiu e-l 156
E aquesta regla es general, mas empero cascu dels noms ha
248 excepcio, car lo nominatiu singular s'abreuia quant no es masculi ne
femeni, en axi co bell m'es qu'eu xan, o mal m'es qu'eu fac%a mal, o
axi co dix Gaucelms Fayditz :
Assatz crey que bell me fora e avinen.
252  Per quc aquell beyllno parla de nomen qui sia masculis ne femenis
16'b (car si parlas de masculi dixera / beyls m'es le reys, o si parlas de
femeni dixera bella m'es la dona), e axi matex se enten d'aquell
avinen; mcs per c%o com parla generalment, no-s pot allongar,
256 Eyxamen ditz hom no m'es aysiu qu'eu cavalque encara; e aquell
aysiu es nominatiu, mas no es aiustatz a masculi ne a femeni, per
que no pot esser allongat. E sapies quc aqucst nominatiu aytal son
appellat neutra; e no pot esser en nom que haia sustancia, axi com
260  en Deu, en rey, en nau, o en mans d'altres semblantz a aquests, car
aquest nom totz temps s'alonguen en lo singular nominatiu,
Atressi le nominatius plurals s'alonga tots temps com es fcmeni, en
axi com hom ditz laÕså flors venen o son vengudas; per que dix
264  Gaucelms Fayditz:
Don me venon al cor plascns douc%ors.
E per aquesta rayso sapiats que no potÕzå fallir null tcmps a
allongar totz noms femenis en plural en tots cascs.
16"a 268  Per que a conexcr quals es nominatius o acusatius se / cove
primerament de conexcr e de saber qual causa es verbs, car nulla
paraula no pot haver cntendimen si no ha nom e vcrb. E devets
saber que-l verb nays del nom, car tot so que-l nom fay es vcrbs, c
272 axi co le reys cavalca bell cavall, que aquell reys es nom, e aquell
cavalca es verb, car es causa que-l nom fay, c%o es a ssaber le reys qu
es nom. E sabxats que-l nom qui es pausatz denan lo vcrb segons
raso es nominatius, per que deu csser allongatz, e totz nom qui si
276 pausatz detras lo verb dcu csscr abreuiatz; per que en aquesta
paraula, le reys cavalca bell cavall, aquell reys qui es nom s'alonga
car esta dcnant aquell motz cavalca qui es verb, e aquell autre mot
bell cavall s'abreuion, car son nom qui son pausatz detras lo vcrb
280 E ac%o devetz far cant li nom son singular, axi com eu t'ay ara dits;
quant li nomcns son plural, tot lo contrari, axi co li rey cavalque
vocatiu plural s'abreuion, e li autre cas s'alonguen. Aquesta regla
es generals, mas pero cascus nominatius ha excepcion, car le
nominatius singulars s'abreuia can no es masculis ne femenis,
aysi con bel m'es qu'eu / xant, e aysi con dits En Guaucelms 160 21"
Fayditz :
Assats crey que for' avinen.
Aquel (bel no parla de) nom que sia masculis, car adonchs diria
bels m'es le reys, ni femenis, car diria be(la m'es) la dona, mas parla  164
generalment; atressi se cnten aquel avinen. Eysamen dits homs
(no m'es) aysiu qu'eu cavalÕcå enquara; aquels aysiu es nominatius,
mas no es aiustat ab masculi (ne ab) femeni. E deves entendre que
aquels nominatius aytals, qui es apelats neutras, no pot e(sser cn)  168
nom qui haga substancia, aysi con en Deu o en rey o en nau o en
mans d'autres, car (a)quist nom tos temps s'alonion en lo nominatiu
singular. Atressi le nominatius plurals s'alongu(a) tos temps can es
femenis, aysi con lesflors son vengudes; per que dix En Guaucelm(s)  172
Fayditz :
Dun me venon al cor plascns dauc%os.
E sapxats per ayso que no podets falir alonguan tots noms femenis
en plural en tot cas.  176
A conexer qual es nominatius o accusatius se cove a ssaber quals
ausa es verbs, car nuyla paraula no pot haver entendimen si
no-y ha nom e verb. Per que deves saber que le verbs nayx del nom,
ar tot c%o que-l noms fa es verbs, aysi con le reys cavalqua bel caval:  180
aqucls reys cs noms, e aquel cavalca es verbs, e aquil bel caval
son nom; e per c%o es verbs aquels motz cavalca car es causa que le
noms fay, so es a ssaber le reys qui es noms. E sabxes que le noms
qui es pausat denant lo verb seguoÕnås raso es nominatius, e per  184
c%o deu esser alonguats, e totz noms qui sia pausat detras lo verb
seguons raso deu esser abreuiatz; e per ayc%o en aquesta paraula,
le reys cavalca bel caval, aquels reys qui es noms s'alonia, car esta
denant aquel mot cavalca qui es verbs, e aquil altrc mot belcaval  188
s'abreuion, car son nom qui son pausat detras lo verb. E ayc%o deves
far can li nom son singular, aysi con eu t'ay are dit; mas can li nom
son plural, deves far tot lo contrari, aysi con li rey cavalcon bels
beylls cavalls, car tuyt li nom que en plural stan denant lo verb /
16"b s'abreuion, pus son masculi, e li nom qui detras li son pausat
284  s'alongon; cant li nom son plural e femcni, ia ay dit que en tot cas
s'alongon. Per c%o t'ay dit que-l nom sia pausatz denant lo verb o
detras "segons raso', car a les vetz aycells noms qui segons rayso e
entendimen es pausat denant lo verb sera, per raho de rima o per
288 autra causa, pausatz detras lo vcrb. E ayso potÕzå veser per
eximpli d'En Ffolquet, qui dix en una sua canc%o:
Pus ella vol venser tota res,
Q'una vets la vences merces.
292 E aycells verbs vences de sa natura vol apres son acusatiu qui-s
abreuia en singular e en plural s'alonga (per que hom ditz en axi:
le reys ha vencutz tot son enemich e tots sos enemichs, e-l primers
enemich es singular e-l segon es plurals); mas aquell motz merces,
296 si totz s'es pauzat detras lo verb per ordenament de rima, segons
rayso e entendiment es pausat denant lo verb, per que vol dir aytan
17"a  que merces vences la dona, / e axi merces estay denan lo verb e deu se
allongar, si tot li s'es pausatz detras per far rima. E encara per
300  eximpli potz ac%o reprovar a veritat, qu'En Bertrans de LamaÕnåon
dix:
Ans volgra ley pus que gatla espervers.
Per que acells esperviers sertas, segons rayso e entendimens, vay
304  primiers que aquells motz gatla, per que-s enten aysi: Ans volgra
ley pus que espervers la gatla. E entre aquell espervers e aquell gatla
se enten aquell verb no vol, per que I'entendiment es aytals: Ans la
volgra pus que esperves no vol la gatla. E axi espervers es nomen e es
308  pausatz segons rayso e enÕtenådimen denant aquell mot vol, qu'es
verb qui s'i enten ; per c%o s'allonga. Encara te mostra que-ll acusatiu
en cap de rima es pauzats denant lo verb, pero segons entendimen
vay detras, en axi co potz conexer per aquesta paraula: tot be pert
312 qui-spart de Deu;  e en aquell mot qui-s Õs'åenten aquestz motz
aquells, per que vol dir la paraula e s'enten axi segons rayso:
17"b  aquell qui-s part de Deu pert tot be. Per / que pots vezer que aquells
motz pert es verb, e vay li detras, segons entendiment, aquell tot be.
316  per la qual rayso hom I'abreuia. Empero son alguns verbs qui han
cavals, car tuy li nom qui han plural e estan denan lo verb s'abreuion,  192
pus sion masculi, e li nom qui detras son pausat s'alonguon can li
noms son plural. Dcl femeni ia t'ay dit que en tot cas s'alonguon.
Per c%o t'ay ditx que le noms sia pausat denant lo verb o detras
"seguons raso', car a les vctz aquels noms qui seguons raso e 106
entendimen es denant lo verb sera, per raso de rima o d'autra causa,
pausat detras lo verb. E ayc%o potz veser per exempli d'En Folquet,
qui dix en una canc%o:
Pus il vol veÕnåser totas res,  200
Q'una vetz la venc%es merces.
Aqucl verbs venc%es de sa natura vol apres si accusatiu qui s'abreuia
cn singular e en plural s'alongua (per que homs ditz ayxi: le rey a
vencuts tot son anamich o tots sos enamichs, / (e-l pri)mers anamichs  204 21'
es singulars e-l seguons es plurals) ; mas aquels motz merces, si tot
(s'e)s pausat detras lo verb per aordonament de rima, seguons raso
e entendiment es pausat denan, per que vol dir aytan que merces
vec%es la dona, e axi merces estay denant lo verb e deu sc alonguar,  208
si tot li es pausat detras per fer rima. Encare dix En Bertran de
Lamanno :
Ans vol guera pus que guatla esparvers.
Certes aquests motz esparvers en entendimen vay primers que 212
aquels motz guatla, per que s'enten aysi: Ans vol guera pus que
esparvers guatla. Entre I'esparvers e-l gatla s'enten aquest verbs no
vol, per que I'cntendimens es aytals- Ans vol  guera pus que esparvers
no volguatla. E axi esparvers es noms e es pausatz seguons raso e  216
entendimen denan aquel mot vol, qui es verb qui s'i cnten; e per
c%o cs alonguatz. Encare te mostri que-l accusatius en cap d'una rima
es pausatz davant lo verb, e pero Õseguonså I'entendimen vay detras.
E ayso pots conexer en aquesta paraula: tot be pert qui-s part de 220
Deu; en aqucl mot qui-s s'cnten aquels, per que vol dir la paraula
aysi seguons raso : aquels qui-spart de Deu pert tot be. Vet tu donques
que aquels mot pert es verbs, e vay li detras, seguons cntendimen,
aquels tot be, per que homs I'abreuia. Enpero son alcun verb qui 224
autra natura, car tuyt li nom qui detras o denanlor van s'alongon cn
singular e-s abreuion en plural; e li verb son aquests: suy, es, so,
era, fuyst, ffos,  eres, ffuy, ffora,  seran,  seras,  sera,  er,  esser, ffo. E per
320  eximpli, axi com qui ditz eu suy richs, tu es bos, eu era gays, tufuyst
bonanatz, si eu fos amatz, tu eres enamorats, anch no fuy galiatz, ia
no fora clardatz. E axi potÕzå iustar als verbs los noms qui lor
pertanyen. E en axi com as allongatz aquests noms desus dits en lo
324  singular, en axi los abreuiasses en lo plural; e per eximpli, axi com
hom ditz li rey son vengut, se-l cavallerfosson armat, tuyt eron auzit,
e axi matex dels altres. E si tot sembla que aquest verb sion motz,
17"a  car se cambien en les letres, certes non es mes un verbs. / D'aquesta
328  natura matexa es aquest verb estau, car hom ditz eu stau iauzents,
eu stare gays, aquell estech arditz e pros. Examen son aytals aquestz
verbs tench e mostrie sent e sembla epar e iach, per que hom ditz eu
me tench per pagatz, eu me sent sas e semblafolls e pari savis, eu iach
332  huiatz, eu me mostrigays. E atressi ne son algu semblantz a aquestz,
qui ara no-m venen a membransa. E per ayso son aquestz verbs
divers de la natura als altres, car li autre mostron lo faytx que le
nome Õnås fay, alcuna vetz generalment, en axi com qui ditz le reys
336 cavalca, le reys menge, e alguna vetz lo mostron generalmcnt e
specialment, en axi quo qui disia le reys cavalca cavall e le reys
menga carn. E per c%o cant aquestz verb mostron generalment lo faig
o la volentat del nomen qui denant li vay segons rayso, e puys
340 mostron la specialment en altre nomen qui apres li vay, e per c%o
17"b  aquell nom es acusatiu e abreuga se. Mas aquest autre / verb ques
cu t'ay dig, que volen nominatiu detras si, no mostron so que-l nom
fay, mas aiuston als nomÕsj qui denan Ilur van e han sustancia
344 altres noms accidentals. En axi aquest verb aytal, ab los noms
cnscmps qui detras lus van, mostren lo estament e-ll csscr dels
primers noms, en axi quo qui ditz le reys es richs e sans: aqucll sam
e richs son accidens, e aquell reys es nom ab sustancia. E axi
348 mostren I'estament dcl rey e no lo fayg, car aqui no ha null faig
que-l reys fac%a, mas mostra-s I'aiustamcnt del nom qui ha substan-
cia ab los noms accidentals aiustatz als noms qui han sustancia, pcr
que-s allonga o s'abreuia axi com Õelå. Ara te daray a conexer los
352 altres casos.
han autra natura, car tuyt li nom qui davant e detras li van s'alon-
gon en singular e s'abreugon en plural; e li verb son aquist: suy  es
son,  era, fust, fos, eres, fuy, fora, seran, seras,  sera, er,  esser, fo ;
aysi con eu soy richs, tu es bos, eu era gays, tufust bonanatz, si eufos  228
amats, tu eres enamoratz, anch no fuy galyares, ia no fora clartats.
E aysi potz aiustar als altres verbs los noms qui li pertayen. Tot
atressi los abrcuiaras en plural, aysi con li reys son vengut, si-l
cavaler son armat, tuyt eren aysit, e aysi dels autres. E si tot sembla  232
aquest verb sion mot, car se camien en les letres, certes no es mas
us verbs. D'aquesta natura es aquest verb estau, car hom ditz eu
estau iausem, eu estera gays, aque estet ardit e pros. Examen son
aytal aquist verb mostri, tenc, sembli, pari, e iatz, per que hom ditz  236
eu me tench Õperå paguatz, eu me sen sas, eu semblifols, eu pari savis,
eu iach huiatz, eu me mostrigays. E son ne alicun autre semblant
d'aquest, qui are no-m venon en membranc%a. Per ayc%o son aquist
verb divers de la natura dels autres que Õ. . .å Ic noms Õ. . -å, alcuna  240
vetz generalmens, aysi con le reys cavalca, le reys mania, alcuna
vetz lo mostren generalmens e especialmens, aysi con le reys
cavalca caval, le reys / mania carn. E per c%o car aquist verb mostren  22"
generalment le fayt o la voluntat (del nom) qui denant li vay 244
seguons raso, e puys lo mostrcn especialmen en autre nom qui
(apres) li vay, e per c%o aquels noms es accusatius e abrcuia sse.
Mas aquist autre verb (qu'cu) hay ditx, qui volen nominatiu detras
se, no mostren c%o que-l noms fay, mas aiusten (als) noms qui devant  248
lur van e han substancia autres noms accidens. E aysi aqui(st) verb,
ab los noms ensemps qui detras lur van, mostren I'estamen e
l'esser delÕså primers noms, aysi con le reys es richs e sans: aquels es
qui es verbs aiusta aquels sans e richs qui son accidens ad aquel reys,  252
qui cs nom ab sustancia. E aysi mostren I'cstamen e no lo fayt, car
aqui no ha nuyl fayt que le reys fassa, mas mostra si I'aiustamen del
nom qui ha substancia ab los noms accidens aiustats al nom qui ha
substancia, e s'alonia e s'abreuia aysi con el.  256
Primerament sapies que genitiu tu conexeras en ac%o que tots
temps li vay denan aquesta preposicio de, per que tu I'abreuiaras
tota hora, si es singular, com qui ditz del rey, de la ciutat, o del seu
356  cors plasen, del seu humil esgar. Empero alguna vetz, per manera de
18"a  parlar, lexa / hom aquell de, si tot s'es lo cas genitius: s'abreugen si
s'cn trau aquella preposicio de, en axi com hom ditz la corona Deu,
la merce Deu. E ac%o es leu per conexer, per c%o cor a tart o trobaras
360 sino en aquestz motz de que eu t'ay dit o donat eximpli. E silo
nom cs plurals e li vay dcnant la dita preposicio de, tots temps lo
allongaras, en axi com dels cavallers, de tots sos amichs, e de motz
altres qu'en hi ha semblantz a aquestz.
364  Datiu conexeras car tots temps li vay denant una altre preposicio,
al o a; e abreuien se totz en singular, en axi com al rey, al seu cors
plasent humil, a sa volentat, a son plaser. E en plural s'allongon, en
axi com a sos valedors, a ssos baros, als cavallers, a ssos amichs.
368 E deves entendre que can hom ditz a lo rey o alrey, o a los baros o
als baros, tots es un, mas que per abreuiar lo mot gita hom aquella
letra o.
18"b  Acusatiu pausa hom moltes vetz apres alguns verbs, / mas
372  atressi los conexeras per alcunes preposicios qui davant li van, en
axi com ves, vas, segons, co Õnå tra, per, iusta, pres, entorn, entre, ius, e
per eximpli axi com ves o vas amor, segons raso, contra raso, contra
senyor, per sa valor, iusta lo rey, pres lo rey, entorn lo castell, entre la
376 flor, ius sa mayso. En axi se abreuien en singular, mas en plural
s'alongon, en axi com ves totes parts, segons los valedors, contra-ls
enamichs, per les honors. E en axi posaras tots los altrcs per aqucsta
manera.
380  Vocatiu conexeras per c%o cor Õtotså temps es posatz en cas que
appclla, en axi com en reys, anats, o venitz, o cavalcatz, o axi com
hom li parla, axi com dona plazents, a vos mi rent, o bells amichs,
aiudatz me; senyer en reys, entendetz ma rayso. E sapies que tota
384 hora s'allonga en singular e-s abreuie en plural; e per eximpli axi
com dix Bernat de Ventadorn:
Ar me conselatz, senyor,
18"a  o axi: Catala, ara veurem que sabrets far, o / axi: Proenc%al, pensatz
Del  genetiu
Aras te daray a conexer los autres cas. Genetiu conexeras en c%o
que tos temps li vay dcnan aquesta preposicion de, e per c%o tu
l'abreuia tota hora, si es singulars, aysi con del rey, de la ciutat, del 260
seu cors plasen, del seu humil esguar. Pero alcuna vetz, per maneyra
de parlar, laxa hom aquel de; e si es le cas genetius e s'abreuia,
aysi con la merce Deu, corona Deu. E ayc%o es leu a conexer, e tart o
trobaras sino en aqucstz mots qu'eu t'ay Õ. - -å exempli. Sile noms  264
es plurals e denan li vay Õ. . .å, alonya lo tos temps, aysi con delÕså
cavalers, de tots sos amichs.
Del  datiu
Datiu pots conexer car tos tcmps ha una autra preposicio a; e 268
abrcuion se tuyt en singular, aysi con al rey, al seu cor humil, a sa
voluntat, a son plaser. E en plural s'alonion, aysi con a sos valedos, a
sos baros, als cavalers, als amichs. E deves entendre que can hom
ditz Õa lo reyå o al rey, alÕså baros o a los baros, tot es un, mas per 272
abreuiar ne geta hom aquela letra o.
Accusatiu
Accusatius pausa hom mantes vetz apres alcuns verbs, mas
atressi los conexcras per alcunes preposicions qui denan lor van, 276
aysi  con vers,  vas, seguons,  contra, per,  iusta, pres,  entorn,  entre,  ins;
aysi con vers o vas amor, seguons raso, contra sa honor, per sa valor,
iusta lo rey, pres lo rey, entorn lo castel, entre la flor, ins sa mayso.
Aysi s'abreuion en singular, mas en plural s'alonion, aysi con vas 280
totes partz, seguons los valedos. E aysi pausaras tots los autres. /
(V)ocatiu conexeras per apelar, car aquel noms es vocatius a cuy  22'
hom sona, aysi con en (rey)s, anatz, o vinets, o cavalcats, e atressi
can homs parla, aysi con dona plasen, a vos (m)i rent, o bels amichs,  284
aiudats me; senyer en reys, entendes ma rayso. E tota hora s'alon-
gua en singular e s'abreuia en plural, aysi con ditz En Bernart de
Ventedorn :
Ara-m conseylats, Õsenyor,å  288
o aysi: Cathala, er veyrem que sabrets far; Prohemal, pensats
88  d'arrezar. Pero sovenia-t que eu t'ay ditz damunt que-l nominatiu
e-l vocatiu plurals s'alonguen can son femeni, axi com qui ditz donas
plazents, venitz gen a I'amor; terras valentz, aiudatz al senyor rey.
Ablatiu pots conexer per altres preposicions, e son aquestes : ab,
392 sens, senes, en, denan, sobre, sots; axi so (ab sobre) sor, fors. E tots
aquests s'abreugen quant son singulars, e en plural s'allonguen,
axi com ab los cavallers, ses valedors. E en axi potz entendre de motz
altres, per contrasemble.
396  Empero, si tot eu t'ay divizats qual es nominatiu, genitiu, datiu,
acusatiu, vocatiu, ablatiu, aquesta sia ta regla general: que tota hora
que trobcs denant lo nom alguna de aquelles preposicions qu'eu
t'ay dites damunt, si lo nom es singular tu I'abreuia, e si es plural
18"b  400 tu I'alonga. E sapies que / aquestes preposicions no s'aiusten ab
nominatiu ne ab vocatiu ia may.
Encara te vull mostrar los noms demostratius, c%o es a dir los
noms qui demostren los autres noms que han sustancia. E sapies
404 que en lo nominatiu singular masculi loÕså dcus allongar, axi com
cells, aquestz, aquells, aycestz, cestz, ells, e en los autres cases
s'abreuien, e ditz hom ceyl, aquell, aquest, aycest, cest; e aquells
altres noms derrere, ells, Õs'åabreuie en lo nominatiu, per c%o car
408 hom ditz en los altres cases luy. E sapies que en los nominatius
singulars femcnis ditz hom ceyla, cil, il, ylla, aquella, aquill, e en los
altrcs cases ditz hom ley o leys. E en los nominatius plurals mascu-
lins ditz hom cyl, yll, aycell, aquil, cist, aycist, cest, aycest, e en los
412 altres cascs ditz hom ceylls, aycells, aquells, aquests, cest, ells, lor.
E en los femenis plurals ditz hom eyllas, aycellas, ceyllas, aquellas,
19"a aycestas, cestas, e / axi en los nominatius com en los autres cases.
E axi matcx diras en los nominatius singulars totz e en los autres
16  cases tot, e en lo nominatiu plural diras tuyt e en los autres cases
totz; e per cximpli, en axi com ara ditz : tots reys deu tenir dretura, o
tot rey deu hom honrar, o tuyt li rey se son aiustatz, o totz los reys
vey assemblar.
420  Encara vull que sapies com devetz pausar los noms possessius, en
axi com mieus, tieus, sieus. E sapies que tu los allongaras c-ls
abrcuiaras en axi com los noms accidentz; e per eximpli axi com
qui diu: aquells castells es mieus, o tieus, o sieus, o en axi com ab
424 I'aver meu, o teu, o seu, ay fayta una torr. Mas en lo nominatiu
d'arresar. Pero sovcna te c%o qu'eu t'ay dit damon, que-l nominatiu
e-l vocatiu plural s'alongon can so femeni, aysi con donas plasens,
venits gen ab honor; terras valem, aiudats al senyor.  202
Ablatiu conexeras per altres preposicios, qui son aquestes: ab,
ses, senes, en, davan, sobre, sots, fors; aysi con ab lo rey, ses valor,
senes s'amor, denan mon senyor, sotz lo rey, fors lo rey. Tuyt aquist
s'abreuion can son singular, e en plural s'alongon, aysi con ab 296
cavales, ses valedos; e aysi dels autres.
E si tot eu t'ay devesit quals es gcnetius, datius, acusatius,
vocatius, o ablatius, aquesta sia regla generals: que tota hora que
trobes denan lo nom d'aqueles preposicions totes qu'eu t'ay ditxes  300
damon, si le noms es singulars tu I'abreuia, e si cs plural tu I'alongua.
Sapxes que aquestes preposicions no s'aiuston ab nominatiu ni ab
vocatiu.
Atressi tc vuyl mostrar los noms demostratius, so es saber, los 304
noms qui demostren los altres noms qui han substancia. E en lo
nominatiu singular masculi alonguar los has, ayÕsiå con c%els, aquels,
aquestz, aycestz, cests, eyls; en los autres cases s'abreuion, e ditz
hom c%il, aquil, aquest, cest, aycest; aquels autrcs noms derries, eyl,  308
s'abreuia el nominatiu, per c%o car se muda en los autres cas, car
hom ditz luy e celuy. En los nominatius singulas femenis ditz homs
cil, cilla, yl, ylla, aquil, aquela; en los autres cas ditz hom ley o leys.
En los nominatius plurals masculis ditz homs yl, ayc%il, aquil, c%ist,  312
ayc%ist, cest, ayc%est; en los autres cases ditz homs ceyls, ayc%els,
aquels, cets, eyls, e lor. En los femenis plurals ditz homs eles,
ayceles, aquelas, cestes, aycestes, aysi en lo nominatiu con en altres
cas. Atressi diras en nominatiu singular tots e en los autres cas tot,  316
e en lo nominatiu plural diras tuyt e en los autres cas diras tots,
aysi con tots reys deu tener dreytura; tot rey deu hom honrar; tuy li
rey se son aiustat; totz los reys vey assemblar. /
Encare vuyl que sapies con deves pausar los noms possessius, 320 23"
aysi con meus, teus, (seus) : tu los alonguaras e-ls abreuiaras axi con
los noms accidcns. Exempli: aquels castels (es meus), o teus, o seus;
ab I'aver meu, o teu, o seu. Mas en nominatiu plural pot hom dir li
plural deu hom dir li teu, o limieu, o lisieu. E sapies quc en tot loch
on hom ditz me pot hom dire mio mei, e en tot loch Õonå hom ditz
sipot hom dire se o sey, e en tot loch on hom ditz ti pot hom dire te
19'b 428  o tey. E sapies que en lo nominatiu / singular masculi o femeni ditz
hom tots temps tu.
Apres ti vole dire los noms vcrbals qui fenexen en -dor com los
devetz pausar, en axi com amador, servidor, entendedor, e molts
432 altres semblants a aquestz. E sapies que si denant la sillaba
derreyra, qui es -dor, trobes -a-, faras lo nominatiu en -ayre, axi
com amador, amayre ; lauzador, lauzayre ; merceyador, merceyayre;
e en axi dels altres semblants a aquestz. E si trobes denant la
436  sillaba -dor -i-, faras lo nominatiu en -ire, en axi com servidor fay
servire, trasidor trasire, e motz d'altres semblants a aquestz. E si
trobes denant lo -dor -e-, faras lo nominatiu en -eyre, en axi com
entendedor, entendeyre ; fanyedor, fayeyre. E sapies que tuyt aquest
440 nom s'alongon o s'abreuien, qual te placia, el nominatiu singular,
en axi que podctz dir amayre o amayres, o servire o servires,
19'a entendeyre o entendeyres. E per c%o s'alongucn cor / es rcgla general
quc totz nominatiu singulars s'alongon, e per c%o se poden abreuiar
444  car, si totz son abreuiatz, si ha gran differencia en I'uns e els altres
cases, per c%o cor li nominatiu singulars fenexen en -ayre o en -yre o
en -eyre e li autre cas fenexcn en -or o en -ors; car sapies qu'cl
nominatiu plural fenexon en -dor e en tots altres cases fenexen en
448 -dors, en axi com la regla general manda. Aquest nom so masculi;
e tuyt li femeni d'aquest verbals sapies que fenexcn cominalment
en -itz, axi com amayn-tz, galiayritz, trasiritz, serviritz, entendey-
ritz. E axi matex cntench que poÕsaåras tots los altres semblants.
452  Encara sapies que son algun altre nom qui han atressi mudament
plus que abreuiar o allongar de una Ictra, en axi com genc%or, quc
fay en lo nominatiu singular genser e en los altres cases gensor,/ el
nominatiu plural fay gensor e en los altres cases gensors. E axi
456  matex diu hom en lo nominatiu singular meyler e en los altres cases
mellor, e axi matex en lo nominatiu singular diras auser e en los
autres case8 ausor; e en los plurals seguexen la maneyra de gensor.
Empero cnten la regla qu'eu t'ay dessus ditxa, que-l nominatiu
460 plural femcni s'alongon totz temps, per que hom ditz li rey so
gensor, mellor, ausor; las reginas so mellors, ausors, gensors. E axi
matex diu hom en lo nominatiu singular hom, bar, layre, bayle, coms,
tey a(tres)si con liteu, o li mey o lisey axi con limeu o liseu. En tot  324
loch un hom ditz mi (pot hom) dir me o mey; en tot loch un hom
ditz sipot hom dir se o sey; en tot loch un hom (ditz ti) pot hom dir
te o tey. E sapies que en lo nominatiu singular masculi o femeni
ditz hom tu.  328
Apres tc voli dirc los noms verbals qui fenexen en -dor con los
degucs pausar, ay(si) con aymador, servidor, entendedor. E sapies
que si denant la sillaba derreyra, c%o es saber -dor, trobes -a-, le
nominatius fay en -ayre, aysi con de amador, amare; de lausador,  332
lausayre; de merceneiador, mercenayre; e aysi dels autres. E si
trobes denan lo -dor -i-, le nominatius fay en -ire, aysi con de
servidor, servire; de trasydor, trasyre; de grasidor, grasire. E si
trobes denan lo -dor -e-, le nominatius fay en -eyre, aysi con de 336
entendedor, entendeyre ; de feyedor, feyeyre ; de punyedor, punyeyre.
E sapies quc tuyt aquest nominatiu s'alongen e s'abreuicn, qual
que te playa, ayc%i con amayre o amayres, servire o servires, enten-
deyre o entendeyres. Pcr c%o s'alongen car cs regla generals que tot  340
nominatius singulars s'alongua, e per c%o se pot abreuiar car, si tot
s'es abrcuiats, si ha gran diferencia entre luy e-ls autres, car can le
nominatius fenescha en -ayre o en -eyre e li autre cas en -dor, le
nominatius plurals fenis en -dor e li autre cas en -dors, aysi con li  344
regle generals manda. Aquest nom son masculi; mas li femeni
d'aquests verbals fenisson tuyt comunalmens en -its: gualiayrits,
trasirits, e axi dels autres.
Son alcu d'autre nom qui han atressi mudamen pus qu'en 348
alonguar e abreuiar d'una letra, aysi con gensor, qui fay lo nomina-
tiu genser en lo singular, e en lo nominatiu plural diras gensor e en
los autres cas diras gensors. Atressi ditz hom en lo nominatiu
singular meyler e als autres cas meylor, en lo nominatiu singular 352
diras auser e als altres cases diras ausor; e en lo plural seguisson la
maneyra de gensor. Pero entcndes la regla que t'ay ditxa ia: li
nominatiu plural fcmeni s'alongen tos temps, per que hom ditz
li  rey son gensor, meylor, ausor ; les reynes son gensors, meylors, ausors.  356
Atressi ditz hom en lo nominatiu singular hom, bar, layre, bayle,
e en los altres cases ditz hom home, baro, layro, baylo, comte. E
464 sapies que tuyt aquest nom qui han aytal differencia entre lo
nominatiu e-ls oblichs se podon, e en altre hora, allongar e abreuiar
a ton plaser en lo nominatiu singular, acceptat aqucll motz coms,
qui no-s pot abreuiar per c%o com no podes dir com; e sovinga te tota
468  vegada que-l nominatiu e-l vocatiu son semblants, car solament son
20"a appellatz oblich li autre -iiij- cas, c%o cs saber lo / genitiu e-l datiu
e-l acusatiu e-l ablatiu. E sapies que en tot loch on diras ley podetz
dir leys, e alor, alors.
472  Encara sapies que tuyt li nom qui fenexen en -ir poden finir en
-ire, en axi com martir, martire ; desir, desire ; sospir, sospire. Mas li
nominatius que fenexen en -irs no-s podcn allongar en -irÕsåe, axi
com dir martirs, car no-s pot far, car si tu hi aiustaves e diria
476  martirse, e serie lag e no voldrie dir re.
Encara sapies que adverbis son motz, e son nomenatz adverbis
car estan pres lo verb e tota hora li enedexen alcun entendimen,
eÕnå axi com hom ditz le reys parla be, francament. E aquell be e
480 francament son adverbis, car estan pres lo verb, e aquell parla es
verbs, per que li aiusten aytal entendimcn com potz veser aquell be
o aqucllfrancamen. E sapies que-l adverbi no ha cas, per que fenex
20"b  cascus en una maneyra solament, en axi com / hom ditz befaytz o
484  mal(car no porien dir bes ofayts o mals hofayts), o en axi com hom
ditz cavalcatz tost, azaut,fort, que ia may no-s mudo d'autra guisa.
Empero no entenes en aquesta regla los adverbis qui fenexcn en
-men, car aquell s'alongon o s'abreuion a la volentat del trobador,
488 axi com gayament, covinentment, o saviament, que potz dir gaya-
mentz e covinentments, per que posaras axi tots los altres semblantz
a aquestz. E sapies que son alguns motz qui alguna vetz son noms
o adverbi, per que-ls potz posar doas vetz en rima en un cantar, axi
492 com hom ditz be, azaut, gallart,fort, suau, mal, gen, e moltz d'altres
semblantz a aquestz. E totz pausa-ls axi breu, com son adverbi;
mas com son noms s'alongon o s'abreuien segons lo cas en que son
pausatz. Com son adverbi s'abreuion, en axi com hom ditz le reys
496 cavalca be, o beyll, o leig, ofort, o mal, ogent; e axi posaras los altres.
20"a E cant son nom, se posen en axi Õcomå qui ditz le reys es / gentz,
azautz, e bells. E si alcu ditz le rey dona volenter, sapies quc aquell
volenter es adverbis, e per ayso es be dig; car, si era nom, diria hom
500 volenters, per c%o car seria nominatius. E son estats alguns trobadors
coms, e als autres cas home, baro, baylo, layro, comte. E sapxas que
tuyt aquist nom han aytal diferencia entre-ls nominatius e-ls
oblichs, tota hora sc poden alonguar o abreuiar a ton plaser Õenå lo  360
nominatiu singular, en fora aquel mot coms, car no podes dir com ; /
(e so)venya te que le nominatius e-l vocatius sia semblans, car 23'
solament son apelat oblich (li) autre -iiij- cas, c%o es saber le genitius
e-l datius e-l accusatius e-l ablatius. E sapxas (que) en tot loch on  364
diras Iey pots dir leys, e alor, alors.
Tuyt li nom qui fenisson en -ir podcn fenir en -ire, aysi con
martir, martire ; desir, desire ; sospir, sospire. Mas Ic nominatius qui
fenis en -irs non si pot alonguar en -irÕsåe, aysi con desirs, martirs,  368
car no si pot far, que si tu-y aiustes e diries martirse  e no volria rc
dir.
Adverbi son mot, e son nominat adverbi car estan apres lo verb e
tota hora li anadissen alcun entendimen, aysi con li reys parla ben o  372
francament. Aquel be o aquel franchamen son adverbi, e aquels
parla es verbs, per que aiusta aytal entcndimen con tu pots con-
exer. E sapies que li adverbi non han cas, e per ayc%o fenis cascus en
una maneyra solamen, aysi con be o mal, car no poras dir bes o mals;  376
atressi cavalcats tost o asaut ofor, e ia mas no-s muda d'autra guisa.
Empero no deves entendre en aquesta regla los adverbis qui
fenisson en -men, car aquel s'alonguon e s'abreuion a voluntat del
trobador, ayxi con guayamen o guayamens, saviamen o saviamens;  380
e aysi pausaras tots los autres semblans. E son alcun mot qui
alcuna vetz son nom e alcuna vetz son adverbi, per que-ls potz
pausar dues vctz en rima en un cantar, aysi con be, asaut, guaylart,
fort, suau, mal, gen, e mots d'autres. E tos temps los pausa hom 384
aysi breus can son adverbi; mas can son nom s'alongen e s'abreuion
seguons lo cas en que son pausat. Can son advcrbi se pauson aysi:
le reys cavalca be, o bel, o lag, ofort, o mal, o gas; e aysi dels autres.
Can son noms ditz hom le reys esgens, asauts, o bels. Si alcus dits le  388
reys dona volenter, aquels volanter es adverbis, e per c%o es ben ditz;
car, si era noms, diria hom volenters, per so car scria nominatius.
qui dehien que era falc%, per que no paria haguessen auzit c%o que
dix En Riques Noves, qui dix:
Mal fay dona, car non enquer
504  Paubre cavaller quant es pros,
Humils e franchs e amoros,
Bos d'armes e serf volenter.
Sapies qu'cu t'ay dig que tot c%o que-l nom fay es verb, per que
508 devetz saber que-l verb ha -v- maneyras: la primera es maneyra
demostrans, per quc hom lo appella indicatiu; la segona es
maneyra comandans, per que I'appella hom imperatiu; la tcrc%a
maneyra es desirans, que hom appella obtatiu ; la quarta maneyra es
512  aiustans, per que hom I'appella coniunctiu; la -v'- es maneyra no
finida, per que hom I'appella infinitiu.
Primerament sapies que indicatiu es aquella maneyra qui
20"b  mostra c%o que-l nom fay, en axi com hom / ditz eu am, eu vau, eu
516  mengi, eu cavalch. E sapies que ell ha tres temps: present, passatz, e
sdevenidor, Present temps es am; passatz temps es amey, amava, e
havia amat; sdevenidor temps es amaray, yray, faray. E cascus
d'aquestz temps ha tres persones, c%o es saber, primera, segona,
520 terc%a. La primeyra del present temps es am, la segona ames, la
terc%a ama; e en la primeyra si enten eu, en la segona si enten tu, e
en la terc%a ceyl; e aquestz verbs son singulars. EI plural ha-n altres
tres, axi com amam, amatz, amen; e en lo primcr s'enten nos, en lo
524 segon vos, en lo tercer ceyl. E axi matex ha lo temps passatz tres
persones, axi com amey, amest, Õametz o å amet; es aquell verb qui
en aquest loch fan en Õ-etzå poden axi matex fenir en -et; atressi
ditz hom en lo plural amem, ames, ameron. En lo temps esdevenidor
528 diu hom amarey, amaras, amara; en lo plural ditz hom amarem,
amaretz, amaran. E sapies quc tuyt li verb qui en aquest loch
fenexen en -ay poden fenir en -ey; e en axi com hom ditz amaray, /
21"a  amarey, faray, farey.
532  E son alcuns verbs en los quals En Ramon Vidals dix que li
trobador havien errat, en axi com dir en la primera persona del
indicatiu eu cre, com hom dcvia dir eu crey, tu cres, ceyl cre; e en axi
aquell cre significa terc%a persona e no primera. Encaras dix que
E son estat alcun trobador qui dision que cra fals, mas no paria quc
agucssen ausit c%o que dix En Ricas Novas:  392
Mal fay dona, car no enqucr
Paubre cavaler can cs prous,
Franchs e humils e amoros,
Prous d'armes e sser volenter.  396
Eu t'ay ditz que tot c%o que-l noms fay es verbs, e per c%o deves
sauber que-l vcrbs a -v- maneyres: la primera maneyra es dcmos-
trans, que hom apela indicatius ; la seguonda es maneyra comandans,
quc hom apela emperatiu; la terc%era maneyra es desirans, quc 400
hom apela optatiu; li quarta es maneyra aiustans, que hom apela
coniunctiu; li quinta es maneyra no fenida, que hom apela
enfenetiu.  /
Indicatius es acucla maneyra que mostra aysi con am vau, 40424'
mani, cavalc. E per (ayso) que li trobados han obs, el ha -iij-
temps, so cs saber : present, passat, e esdevenidor. Pre(sent temps)
es am ; passat temps es amey, amava, avia amat; endevenidor temps
es a(maray) e hauray amat. Cascus d'aquests temps ha -iij- per- 408
soncs, c%o es saber, primeyra, segu(onda), terc%a. Li primeyra del
presen temps es am, li seguonda ames, li terc%a ama ; en la (primey)ra
s'enten eu, en la seguonda s'enten tu, en la terc%a s'enten c%els;
aquestz verbs es singula(rs). Mas le plurals n'a autres -iij- al presen,  412
aysi con amam, amats, amen; en lo pri(mer) s'enten nos, en lo
scguon vos, en lo terc% c%il. Aysi matex ha lo temps passat -iij-
pers(o)nes, aysi con amey, amest, ametz o amet--car aquel verbs qui
en aquel loch fenex(en) en -etz poden atressi fenir en -et. En lo 416
plural ditz hom amem, ames, ameron. En lo temps esdevenidor
ditz hom amarey, amaras, amara, amarem, amaretz, amaran. E
sapics que tot li verb qui en aquest loch fenisson en -ay poden fenir
en -ey, aysi con amaray, amarey; faray, farey.  420
Son alcun vcrb en los quals En R. Vidals dix que li trobador hi
havion errat, aysi con dir en la primeyra persona del indicatiu eu
cre, con hom deya dir eu crey, tu creses, c%ils cre; en ayc%i aquels cre
significa terc%a persona e no primeyra. Encare dix que havion falit 424
536 havien fallit posan en la terc%a persona dcl temps passat del indicatiu
ausi, vi, grasi, trasi, co tuyt aquist verb sion de primera persona e no
de terc%a; car en la primera persona ditz hom vi, auzi, trasi, grasi, e
en la terc%a ditz hom ausic, vic, grasic; e que en axi devia hom pausar
540 totz los autres semblantz. E eu altrey li quc scgons art el dix vcr e
que-ls deu hom axi pausar; mas no li altrcy que li trobador errason,
per c%o car us venc% art, e longa costuma per dret cs hauda tant que
venc% per us. E con sia us en alguncs terres on le lengatges es
544 covinentz e autreyatz a trobar que tuyt cominalmcnt diguen aytant
o plus en la primera persona eu cre com eu crey, e en la terc%a
persona diguen aytant ausi com ausic, per aquesta raho dic eu que li
21"b tro/bador no-y falliron, car ill seguiren lo us del Icngatge e la
548 costuma. E pus tuyt li trobador ho han ditz en Ilurs trobars, es us e
confermamentz de lengatge; mas si us o dos ho hagucsscn ditz,
assatz pogra dir que fos enrada. Per que dic eu que cascus pot dir
quals que mes li plasia. Atressi dic aquest verb tray que-l podem
552 axi declinar: eu trasch, tu trays, aquell tray, o en axi: eu tray, tu tras,
cell tra; e en axi aquell tray pot esser primera persona o terc%a, e en
axi matex pausa hom atray, estray, retray. E-linfinitius fay trayre,
atrayre, o trar, en axi com dix us trobadors:
556  Be-m platz car ab vedar
L'avesqucs no xastia:
Dines sabÕiaå tÕråar
E Pere abbes vesia.
560 Es atrcssi que hom pusca dir en terc%a persona tray, N'Aymerich de
Peguila nos ho enscnya, qui dix:
En luy so tuyt li bon ayb c'on retray,
Esters que tart promet e leu estray;
564  E eu no puch sofrir los mals qu'en tray.
Imp Õeråatiu es aquella maneyra con hom fay mandament az alcu,
21'a / ez a singular, axi con hom ditz home, vay t'en, o mania cavalca.
ez en plural axi con hom ditz anatz, meniatz, cavalcatz. E non ha
568 mays presents temps e segona persona.
Obtatiu es aquella manera qui mostra semblant de desirar, en
ayxi con hom ditz en presen temps eu volrria, eu maniaria si havia
pausan en la terc%a persona del temps passat del indicatiu ausi, vi,
grasi, con tuyt aquest verb sion de la primeyra persona e no de la
tcrc%era vic, grasic, ausic; e que en aysi devia hom pausar tots los 428
autres semblans. E cu autrey li que seguons art el ditz vcr, que
aysi los deu hom pausar; mas no li autrey que li trobador hi
errasscÕnå, per c%o car us vcnc% art, e longua custuma per dret es
hauda, tant que veyls us soven torna en natura. E con sia us en 432
algunes terres on Õleå lengatges es covinens e autreyat a trobar que
tuyt cominalmen diguen aytan o plus en la primcyra persona eu cre
con eu crey, en terc%a persona diguen aytan ausi con ausic, per c%o
dich eu que li trobador no-y faliron, car il seguiron I'us del lengatie  436
e la custuma. E pus tuyt li trobador ho han ditz en lors trobars, es
us confermamens de lenguatie ; mas si un o -ij- solamen o aguessen
ditx, assats pogra hom dir que fos errada. Per que dich que cascus
pot dir qual que mils li playa. Atrec%i dich d'aquest tray que-l pot 440
hom declinar : eu trach, tu trays, aquel tray, o aysi: eu tray, tu tras,
aquel tra; e en ayxi aquels tray pot esser primeyra pcrsona o terc%a;
examen ditz hom e pausa atray, retray. E-l infinitius fay trayre,
atrayre, o trar e atrar, aysi con / (dix us t)robayres:  444 24'
Be-m platz car ab vedar
L'avesques no-s castia:
DeniÕ- - -å
Õ. . .å primera e en terc%a (person)a tray, N'Eymerics de Peguyla 448
nos ho enseya, qui dis:
En Icy son tuyt ab que (. . .) retray,
Esters que grcu promet e leu estray;
Es ieu no pusch sofrir los mals qu'en tray.  452
Emperatius es aquela maneyra can hom fay comandamen a
alcun, e a singular, aysi con vey t'en, mania, cavalca; e en plural
aysi con anats, meniats, cavalcats. E no ha mas present temps e
seguonda persona.  456
Optatius es aquela maneyra que mostra semblan Õdeå desirar
aysi con hom ditz en present temps eu volria, eu maniaria, e en
que; ez en temps passat si eu hagues cavalcat, si eu hagues pro
572 maniat eu fora sadoyls. E sapies que ha plural e tres persones e
tcmps esdevenidor
Coniunctius es aquella manera qui aiusta algun faig a les altres
maneyras, en axi com hom ditz eu vos prech que-m aiudetz, di al rey
576  que cavalque, e aquell aiudetz e aquell cavalque es maneyra aiustans.
E ha trcs persones e tres temps.
Infinitiu es maneyra no finida, e no ha persona ne singular ne
plural ne temps, mas aiusta-s ab primeyra persona e a segona e a
580  terc%a e a totz temps e a totes les autras maneyras, e co cnsi no sia
21'b finida, feneys las autras maneyras, / en axi con hom ditz anar,
maniar, entendre, mover. E a maneyra demostran en present temps
s'aiusta, axi com Õhomå ditz eu te vull auzir; a maneyra comandan,
584 axi com vay maniar; a maneyra desigan, axi con hom diu eu
volrriafoc encendre; a maneyra aiustan, co eu mi volgues mover. En
axi eu dich que aquell ausir feneix I'entendiment de aquell vull, cz
aquell maniar d'aquell vay, ez aquell encendre de aquell volrria, e
588 aquell mover d'aquell mi volgues. E dcvetz saber que aquesta
maneyra, la qual es appellada infinitius, se pausa algunas vetz en
loch de nom denant lo verb o detras. E per c%o com es pauzats
denant lo verb, ell s'alonga en axi com le nom; e per eximpli, axi
592  com qui ditz vostres servirs meplatz. E com es pausat detras lo verb
s'abreuia, en axi com qui ditz no vull vostre servir, e aquella hora cs
pauzat en loch de nom, per quc rayso cs que seguesca sa maneyra.
E encara deves saber que motz dels infinitius que fenexen en -ir /
22"a 596  poden atressi fcnir en -ire, en axi com ausir, que potz dir auzire; o
dir, dire; ayzir, ayzire. Mas nenguns infinitius finens en -ir no pot
finir en -ire si tu lo trobes en lo nominatiu dels noms verbals que
fenexen en -idor. E pÕerå eximpli, axi com servir qui es infinitiu, e
600  no potÕzå dire eu vos vull servire, per c%o com servire es nominatius
d'aquest nom servidor; ne potz dir eu te vullgrasire, non vullatz
mentire, ne de vos dezir iausire, no pusch lo mal sofrire, no-m devetz
trasire; car tuyt aquist son nominatius en singular de llurs noms, e
604 per cximpli, axi com hom ditz eu suy gallartz servire, eu suy dels
mals grasire, eu suy dels bons e dels mals sofrire, eu suy d'amor iausire,
non siats trasire, ia no-us seray mentire. E per aquesta maneyra
seguiras dels altres. Encara son d'autres infinitius qui axi matex
temps passat si eu agues volentat. E ha plural e -iij- persones e
temps endevenidor.  460
Coniunctiu es aquela maneyra qui aiusta alcun fayt a les autres
maneyres, aysi con eu vos prech que-m aiudets, dir al rey que cavalc;
aquels aiudets e aquels cavalc es maneyra aiustans. E ha -iij-
persones e -iij- temps.  464
Emfenitius es maneyra no fenida, e no ha persona ni singular ni
plural ni temps, mas Õs'åaiusta a primera persona o a seguonda o a
tcrc%a e ha tots temps e ha totes les autres maneyres, aysi con ausir,
meniar, entendre, mover. E a maneyra demostran e a presen temps  468
s'aiusta aysi:  eu vuyl ausir; comandan: vay meniar; ha maneyra
desiran: eu volria fort entendre; ha maneyra aiustan, con eu mi
volgues mover. E en aysi dich que aquels ausir finis I'entendimen dc
aquel vuyl, e aquels meniar d'aquel vay, e aquels entendre d'aquel  472
volria, e aquel mover d'aquel volgues. E deves saber que aquesta
maneyra que cs apelada infinitius se pausa alcuna vetz en loch dc
nom denan lo verb e detras. E per c%o, can es pausat denan lo verb,
s'alongua aysi con le noms; cxempli: vostres servirs me platz. E can  476
es pausat detras lo verbs s'abreuia, aysi con no vuyl vostre servir,
car pus cs pausat en loch de nom, raso es que seguescha sa maneyra.
E encare deves saber que motz dels emfenitius qui fenisson en
-ir poden fenir atressi en -ire, aysi con auc%ir, auc%ire; dir, dire- azir  480
azire. Mas neguns dels enfinitius finens en -ir no pot fenir en -ire
si lo trobes en lo nominatiu delÕså noms verbals qui fenisson en
-idor; aysi con servir, qui cs infinitius, e no pot(zå dir eu vos vuyl
servire, per c%o car servire es nominatius d'aquest nom servidor; ne  484
potÕzå dir eu te vuyl grasire, no-m vuylats mentire, de vos desir
iausire, no pusch lo mal sofrire, no-m devets trahire; car tuyt aquest
son nom nominatiu e singular, aysi / con eu son servire, eu suy dels  25"
mals grasire, eu suy sofrire, non siats trahi(re, ia no-us) seray mentire ;  488
e aysi dels autres. Son d'autres qui examcn fenisson en -ir (e no-s)
608  fenexon en -ir e no-s podon allongar en -ire, per c%o cor no son trobat
22'b  en nom; e per eximpli, axi com venir e acollir e adousir, en/fortir.
E aquestz en nulla manera no-ls podetz allongar ne poden esser
termenatz en -ire, per la raho desus dita e per tal car no cs artz
612 mellors de lengatge; e axi ne trobaras motz d'altres semblants a
aquestz. E sapies que aquests hauras a conexer per lonch us e per
longa pratica.
Atressi sapies que potz allongar en -ire tot verb qui fenesca en
616  -ir; e per eximpli, axi com hom diu eu desir, eu desire; eu cosir, eu
cosire. Et ac%o matex faras dels altres semblantz a aquestz.
Encara sapies que tuyt li verb que fenexon en -isch podon finir en
-is; e per eximpli, axi com qui diu eu iausisch, eu iausis; eu grasisch,
620 eu grasis.
Atressi sapies que tuyt li verb de segonda persona que fenexon
en -etz podon finir en -es; e per eximpli, axi com qui disia enten-
detz, entendes; faretz, fares ; e axi dels altres. E atressi matex potz
624  far dels noms, e per eximpli axi com bos pretz, bos pres; una vetz,
una ves. /
22"a  Atressi sapies que tuyt li nom que fcnexon en -itz poden fenir en
-is; e per eximpli, axi com aunitz, aunsi; fayditz, faydis; farsitz,
628 farsis ; Biatritz, Biatris ; amayritz, amayris.
Atressi sapies que tuyt li nom que fenexon en -ichs poden fenir
en -is; e per eximpli, axi com amichs, amis; enemichs, enamis;
-  enichs, enis.
632  Encara sapies que devctz fort gardar que no metatz en una rima
alguns noms qui fenexen en -ers, e son tres (o trey: qual tc vullcs
potz dir), c%o es saber podyers, cavalliers, envers, car le us no pot fer
rima ab altre, ans hi a mant hom crrat. Per que devetz pausar de una
636  part poders, volers, sabers, avers, aders, spers, lasers ; e axi matex deus
pausar tots los infinitius qui fenexcn en -er quant son pausatz en
loch Õde nomå denant lo verb, en axi com teners, vesers, temers, e
molts d'autres qu'en trobaras. E deus saber que d'altra part deus /
22"b 640 pausar envers, revers, convers, pervers, esmers, Besers, sofers, fers,
quers, esters, mers. D'autra part pausaras cavalliers, mestiers,
soudadiers, niers, diniers, estiers; e de aquestz trobaras assatz. Mas
en aquo los potz conexer, que en aquest trobaras tots temps, denant
644 la e de la derrera sillaba, i; cncara que-lÕså porets conexer en lo
poden alonguar en -ire, no per tal que no sion atrobat en nom, aysi
con venir ac(ollir) adouir enfortir. Aquist en neguna maneyra
noÕ-så poden alonguar en -ire, (per c%o) car no es artz ni es de 492
lenguatie; e aysi trobaras motz d'autres. E aquests ha(uras) a
conexer per lonch us.
Atressi pots alonguar en -ire tot verb qui fenesch(a en -ir), aysi
con eu desir, eu desire; eu comir, eu consire. E faras ac%o matex delÕså  496
au(tres)  semblans.
E tuyt aquil verb qui finisson en -isch poden fenir en -is, ayssi
con fenis(ch), ffenis ;  eu guausisch,  eu gausis;  eu grasisch,  eu grasis.
Tuyt li verb de seguonda pcrsona qui fenisson en -etz poden 500
fenir en -es, ayssi con entendets, entendes; farets, fares; e aysi dels
autres. E ayssi pots far dels noms, aysi con bon pretz, bon pres; una
vetz, una ves.
Examens pots fcnir en -is tots los noms qui fenisson en -itz, 504
ayc%i con aunitz, aunis; fayditz, faydis; Beatritz, Beatris. E aysi
pots dir amichs, amis; enamichs, enamis.
Encare deves guardar que no metes en una rima alscuns noms
qui fenisson en -ers, e son tres (o trey: aquel que-t vuyles pots dir),  508
so es saber poders, cavaliers, emvers, car le us no pot fcr rima ab
l'autre, ans hi han mot errat. Per que deves pausar d'una part
poders, volers, sabers, avers, plasers, aders, lasers, espers, e tots los
enfenctius qui fenisson en -er, can son pausat denan lo verb en 512
loch de nom, aysi con teners, vesers, e moltz d'autres qu'en trobaras.
D'altra part deves pausar envers, revers, convers, pervers, esmers,
Basers, sofers, fers, mers, esters. D'autra part pausaras cavaliers,
mestiers, saudadiers, deniers, niers, estiers; d'aquestz atrobaras Õ. . .å  516
tos temps, denant la e de la derreyra sillaba, i; encare los pots
f meni  ue fan en -eyra, axi com soudadiers, soudadieyra; niers,
neyra; plasentiers, plasentieyra. E sapies que-l nom desus dit, c%o
es envers, convers, esters, fan Ilur femeni enversa, conversa, estersa.
648 Aquells altres nomens, sabers, poders, no han null temps femeni, per
quc los potz conexcr assatz ab aquesta doctrina qu'eu t'ay donada
serta.
Encara sapies qu'eu te do altra regla per raho d'alguns noms en
652 los quals erron alcuns homs que usen de trobar, e assenyaladament
23"a  en Cathalunya. E ells cuydon ho far per gal/lart parlar o per tal que
mellors venga a Ilurs rimes, e fallen en axi enlos noms termenatz en
-ars, en -ers, en -irs, en -ors, en -urs, que trason dels motz aquella
656 letra r, per que-ls mudon d'enteniment e de lengatge; en axi
que moltz homens ay cu vists a cuy venion en les rimes aytal mot:
amars, cars, avars ; espers, plasiers, volers ; martirs, ausirs, sentirs ;
flors, amors, colors; purs, murs, scurs. E trasion per la dita raho
660 aquella r de la fi del mot, en axi que com degron dir amars, cars,
avars, dezien amas, cas, avas; e com degron dir spers, plasiers,
volers, e dizon spes, plazes, voles; e com degron dir martirs, dizen
martis; e com dcvion dir amors, dizion amos; e com devien dir
664 purs, scurs, dizion pus, scus; per que fallion malament en moltes de
mancyres. E tu garde"t que en axi no ho messesses per re, que no
volrria dir nulla rc en aytals lochs.
E axi son complides les Regles d'En laufre de Foyxa.
conexer en lo femeni, que fa en -eya, aysi con saudadiers, sauda-
dieyra ; niers, nieyra ; plasentiers, plasentieyra. E-l nom damont dit,
so es saber en -vers, faÕnå lo femeni en -versa: convers, conversa;  520
esters, estersa. Aquil autre nom, sabers, poders, no han nuyl temps
femeni, per que assats los pots conexer ab aquesta doctrina que
t'e donada.
Espleguon les Regles de trobar  524
THE
DOCTRINA DE COMPONDRE
DICTATS
De doctrina dc compondre dictats  H,29"a
Ac%o es manera de doctrina, per la qual poras saber e conexer que
cs canc%o, vers, lays, serventesch, retronxa, pastora, danc%a, plant,
alba, gayta, cstampida, sompni, gelozesca, discort, cobles esparses,
tenso; per la qual raho, per les rahons dcsus dites quez eu t'ay 4
mostrades, poras venir a perfeccio de fer aquestes sens errada, ses
reprendimen, com fer ne volrras.
E primerament deus saber que canc%o deu parlar d'amor plazen-
ment, / e potz metre en ton parlar eximpli d'altra rayso, e ses mal  8 29"b
dir e ses lauzor de re sino d'amor. Encara mes, deus saber quc
canc%o ha obs e deu haver cinch cobles; eyxamen n'i potz far, per
abeylimen e per complimen de raho, -vj- o -vij- o -viij- o -ix-,
d'aquell compte que mcs te placia. E potz hi far una tornada o dues,  12
qual te vulles. E garda be quc, en axi com comenc%aras la raho en
amor, que en aquella manera matexa la fins be e la seguesques.
E dona li so noveyl co pus bell poras.
Si vols far vers, deus parlar de veritatz, de exemples e dc 16
proverbis o dc lauzor, no pas en semblant d'amor; e que en axi com
comenc%aras, ho prosseguesques e-u fins, ab so novell tota vegada.
E aquesta es la diffcrcncia que es entre canc%o e vers, quc la una
rayso no es semblant dc I'altra. E cert aytantes cobles se cove de 20
far al vers com a la canc%o, e aytantes tornades.
Si vols fer lays, deus parlar de Deu e de segle, o de eximpli / o de  29'a
proverbis, de lausors ses feyment d'amor, qui sia axi plazcnt a Deu
co al segle; e deus saber que-s deu far e dir ab contriccio tota via, e  24
ab so novell e plazcn, o de esgleya o d'autra manera. E sapies que-y
ha mester aytantes cobles com en la canc%o, e aytantes tornades; c
segueix la raho e la manera axi com eu t'ay dit.
Si vols far sirventez, deus parlar de fayt d'armes, e senyallada-  28
ment o de lausor de senyor o de maldit o de qualsque feyts qui
novellament se tracten. E comenc%aras ton cantar segons quc usaran
aquclls dels quals ton serventez comenc%aras; e per provcrbis e per
exemples poretz hi portar les naturaleses que fan, o c%o de que fan a  32
rependre o a lausar aquells dels quals ton serventez comenc%aras.
E sapies que-l potz fer d'aytantes cobles co la un d'aquestz cantars
29'b que-t hc mostratz. E potÕzå lo far en qualque so tc vullcs; / e
36  specialment se fa en so novell, e maiorment en c%o de canc%o. E deus
lo far d'aytantes cobles com sera lo cantar de que pendras lo so; e
potz seguir las rimas contrasemblantz del cantar de que pendras lo
so, o atrcssi lo potz far en altres rimes.
40  Si vols far retronxa, sapies que deus parlar d'amor, segons
I'estament en que-n seras, sia plazen o cossiros; e no-y deus mesclar
altra raho. E dcus saber que deu haver quatre cobles, e so novell
tota vegada. E deus saber que per c%o ha nom retronxa car lo refray
44 de cada una de les coblcs deu esser totz us.
Si vols far pastora, deus parlar d'amor en aytal semblan com cu
te ensenyaray, c%o es a saber : si-t acostes a pastora e la vols saludar o
enquerer o manar o corteiar, o de qual razo demanar o dar o
48 parlar li vullcs. E potz li metre aaltre nom de pastora, segons lo
30"a  bestiar que / guardara; e aquesta manera es clara assatz d'entcndre.
E potz li fer -vj- o -viij- cobles, e so novell o so cstrayn ia passat.
Si vols far danc%a, deus parlar d'amor be e plasentment, en
52 qualque estament ne sies. E deus li fer dedents -iij- cobles e no pus,
e respost, una o dues tornades, qual te vulles; totes vegades so
novell. E potz fer, si-t vols, totes les fins de les cobles en refrayn
semblan. E aquella raho de que la comcnc%aras dcuÕså continuar e
56 be servar al comenc%ament, al mig, e a la fi.
Si vols fer plant, d'amor o de tristor deus la raho continuar; e
potÕzå lo fer en qual so te vulles, salvant dc danc%a. E atressi potz lo
fer d'aytantes coblcs con la Õunå dels damunt dits cantars, e cn
60 contrasembles o en dcssemblants. E no-y deus mesclar altra raho
sino plahien, si per compÕaråacio no-y ho podies portar.
Si vols far alba, parla d'amor plazentment; e atressi Õdeuså
30"b  lauzar la dona on vas o de / que la faras. E bendil'alba si acabes lo
64 plazier per lo qual anaves a ta dona; e si no-l acabes, fes I'alba
blasman la dona e I'alba on anaves. E potz hi fer aytantes cobles
com te vulles, e deus hi fer so novell.
Si vols fer gayta, dcus parlar d'amor o de ta dona, desigan eÕnå
68 semblan que la gayta te pusca noure o valer ab ta dona e ab lo dia
qui sera a venir. E deus la far on pus avinentment pugues, preyan
tota via la gayta ab ta dona que t'aiut. E potz hi far aytantes coblcs
com te vulles, e deu haver so novell.
Si vols far estampida, potz parlar de qualque fayt vulles  blasman  .
o lauzan o merceyan, qui-t vulles; e deu haver -iiij- cobles e
responedor e una o dues tornades, e so novell.
Si vols far sompni, deus parlar d'aquelles coses qui-t seran
viiares que haies somiades, vistes o parlades en durmen. E potz hi  76
far -v- o -vj- cobles, e so novell.
Si vols far gelozesca, deus parÕlarå / de gelozia, rcprenden o 30'a
contrastan de fayt d'amor. E deu haver responedor e -iiij'- cobles e
una o dues tornades, e so noveyll o estrayn ia feyt.  80
Si vols far discort, deus parlar d'amor com a hom qui n'es
desemparat e com a hom qui no pot haver plaser de sa dona e viu
turmentatz. E que en lo cantar, Ila hon lo so deuria muntar, que-l
baxes; e fe lo contrari de tot I'altrc cantar. E deu haver tres cobles  84
e una o dues tornades e responedor. E potz metre un o dos motz
mes en una cobla que en altra, per c%o que mils sia discordant.
Si vols fer coblcs esparses, potz les far en qual so te vulles. E deus
seguir les rimes del cant de que trayras lo so ; e atressi les potz far en  88
altres rimes. E devcn esser dues o tres cobles e una o dues tornades.
Si vols far tenso, deus I'apondre en algun so qui haia bella nota,
e potz seguir les rimes del cantar o no. E potz fer -iiij"- o -vj-
cobles o -viij-, si-t vols. /  92
Encara mays te vull mostrar, per c%o que sics pus entendcns en 30'b
ton trobar, que canc%o es appellada canso per c%o con es causa
naturalment pauzada en manera de cantar, e per homens autz e bays,
c%o es saber que a totz aquells platz pretz, amors e cortesia e solac%,  96
ensenyamentz e tot c%o Õdeå que ella parla.
Vers es appellatz per c%o vers cor parla dc proverbis e de razons
naturals, de eximplis, de veritatz, de presentz temps, de passat, e de
esdevenidor.  100
Lays es appellat per c%o lays que-s deu far ab gran contriccio e ab
gran moviment de cor vers Deu o vers aycellas causas de que
volrras parlar.
Serventetz es dit per c%o serventetz per c%o com se serveix e cs  104
sotsmes a aquell cantar de qui pren lo so e les rimes, e per c%o cor
deu parlar de senyors o de vassalls, blasman o castigan o lauzan o
mostran, o de faytz d'armes o de guerra o de Deu o de ordenances
o de novelletatz.  108
Retronxa es dita per c%o retronxa / per c%o cor totes les cobles 31'a
deven er retroncades a la fi, e per c%o cor lo rcfrayn de la primeyra
cobla servcix a totes les altres cobles.
112  Pastora es dita per c%o pastora cor pren nom lo cantar de aquella
persona de qui hom lo fa; e pot esser dita pastora si la persona
garda oveylles o oques o porchs o d'altres diverses bestiars.
Dansa es dita per c%o com naturalment la ditz hom danc%aÕnå o
116  bayllan, cor deu Õhaverå so plazent; e la ditz hom ab esturmens, c
plau a cascus que la diga e la escout.
Plant es dit per c%o plant car es cantar qui parla marridament e
planycn de aquella causa qui es perduda o que hom playn.
120  Alba es dita per c%o alba car pren nom lo cantar de la ora a que
homlo fa, e per c%o cor se deu pus dir en I'alba que de dia.
Gayta es dita per c%o gayta cor es pus covinent a ffer de nuyt que
de dia, per que pren nom de la hora Õaå que hom la fa.
124  Stampida es dita per c%o stampida cor pren vigoria en contan o
31"b en xantan pus que null / autre cantar.
Sompni cs appellat per c%o sompni cor lo cantar parla de c%o quc
li par que havia vist de nuyt o ha auzit en sompnian.
128  Gelonzesca es dita per c%o gelonzesca per c%o cor gelozamen parla
de c%o que dir vol, contrastaÕnå ab alguna persona en son cantar.
Discort cs dit per c%o discort cor parla discordament e rcversa; c
es contrari a totz altres cantars, cor gita de manera c%o que diu.
132  Cobles esparses son dites per c%o coblcs esparses cor se fan
esparsament, en qual so te vullcs. Empero coven se que li segues-
ques hom manera axi com a canc%o.
Tenso es dita tenso per c%o com se diu contrastan e disputan
136  subtilmen lo un ab I'altre de qualque raho hom vulla cantar.
E axi son complides les dites regles ordenades per doctrina en
trobar, per la qual doctrina cascus qui be les sgart e les vcia, si es
subtils d'entcncio, pora Icugcrament venir a perfeccio de la art de
140 trobar.
TWO
ANONYMONUS TREATISES
FROM
MS. RIPOLL 129
(Aqueste)s son les diferencias entre les canc%ons, tenc%ons, R,25'
sirventesch, cobles, vers, danc%es, (desda)nc%es, e viaderes.
(Ca)nc%ons han -v- o -vij- cobles ab una tornada, axi con aquela
d'En G. de Cabestayn qui diu:  4
Er (ve)y qu'em venguts als iorns lonchs;
e aquesta ha -v- cobles. Axi matex aquela qui diu:
Li dolc% (co)ssire,
qui ha -vij- coblcs. Empero troba hom moltes cansons de trobados  8
antichs qui no han mas -vj- cobles. La materia de les canc%ons es de
amor o de lahor de dones.
Tenc%o es semblant en nombre de cobles a la canc%o, e es de
materia d'amor per manera de questions e dc respostes de coses 12
qui-s pertanguen Õaå amor. Mas ha aquesta differencia ab canc%o,
que tos temps son paraules de dues persones  axi que la un parla
primerament en la una cobla e I'altre en I'altra, axi con cs aquela
d'En G. de Cabesta' n:  16
Una tenc%o ben fayta de mos xans,
e moltes d'altrcs.
Sirventesch es semblant en nombre de cobles e dc refrayn a la
canc%o, mas la sua materia es de tot c%o qui-s pot dir o per alscuns  20
afers assanyalats, axi con per host o per aveniment de rey o per
preso d'alcun loch, o per castich d'alcuna persona o per semblan
cosa; axi con es aquel d'En Riombau de Vaqueres qui diu :
Eras pot hom veser,  24
o axi con aquel qui diu :
Comensaray sirventesch ab que-m pesa,
molts d'altres qui n'i ha. E d'aquests no n'e trobat negun qui
haia -vij- cobles sino aquel damont dit d'En Riombau; tots los 28
Itres n'an -v-, ab una tornada.
Coblcs no son sino -ij-, ab una tornada qui-s fa a la dona d'aquel
qui fa Ics cobles; e son de materia d'acuyndamens, axi con aquelcs
32 d'En P. de Vilademayn qui dien:
De I'orde suy del noble infant En Pedro, etc.,
ho per manera de questions que hom fa al altre, axi con moltes que
tot die-s fan.
36  Vcs es semblant en nombre de cobles a la canc%o e a la tornada,
mas es de materia tota moral, de c%o qui-s pertayn a nodriment, axi
con son comunament tots los cantas d'En P. Cardenal, qui son tots
morals, o axi con aquel del Capela de Bolquera qui diu:
40  Li fayt Dcu son escur, etc.,
e aquel d'En Folquet de Masccyla qui diu:
Loch es un hom se deu alegrar, ctc.,
e molts d'autres.
44  Danc%a ha un refrayn e -iij- cobles e una o -ij- tornades. E es tos
temps de materia d'amor o de lahor de dona, axi que no ha differen-
cia en materia ab canc%o mas en la forma, per tal cor danc%a no ha
sino -iij- cobles, e canc%o -v- o -vij-; e la danc%a es axi feta que pus en
48  la cobla son posades -iiij- rimes principals, tan tost c%o qui-s seguex
deu esser semblant al refrayn en rimes e en so. "Rimes principals'
dich io a diffcrencia de les meyns principals, axi con aqueles qui
26' son doblades, axi con par en la danc%a dcl Capela de / Bolquera qui
52 diu:
Ffis vos suy ayman ses enian
Ab fcrm talan,  cors ben estan;
(Donchs) prende-us merc%es, pus tot bes,
56  Dopna, -n vos es,
Que no-m auciats desiran.
Ac%o cs refr(ayn); pux seguex se la cobla, qui diu:
Als prims que vos vi vos plevi
60  Ab cor fi,  dom(pna, mi)  e tots quans bens puyx far ni dir,
Ab cor que non vir de servir
Vos, qu'eu mir  e des(ir)  en mon cor ser e mayti.
Assi ha -iiij- rimes principals, c%o es la primera qui es en -i, (d'aquel)
mot qui diu plevi, e la quarta d'aquel mot qui diu mayti; les altres  64
dues son en -ir. ;E hi) ha d'altres mots termenats en -i o en -ir:
fa-s per doblar les rimes.
Desdanc%a, seguons que par en lo vocablc, cs contrari a danc%a, no
en la forma, mas en la m(a)teria; car axi con danc%a se fa per amor o  68
pcr manera qu'om humilment pregua o loha la dona, axi desdanc%a
se fa per despler e per malsabcr o per gran ira. E encarc que no loha
en res la dona, ans es per manera de clam, axi con aquela desdanc%a
qui comenc%a :  72
Pus que tot hom s'ananc%a, ctc.
La pus iusana species qui es en los cantas son les viadercs, qui
no han nombrc de cobles determenat, cor ha n'i de -iiij- cobles o de
-v- o de -vj-, e comunament no de pus. E si vertedera viadera es, no  76
deu haver sino -ij- clausules o -ij- rimes, que tot es un en lo res-
ponedor, axi con aquela qui diu:
Per vos suy en greu turmcnt,
Gentil dopn' ab cors plasent.  80
Ni en les cobles axi matex no deu haver sino -ij- rimes, axi con par
per aquesta alleguada, cor si lo responedor ha -iij- rimes ia  assa
en natura de danc%a.
Totes les altres mancres qui son, axi con biades o estribots o 84
semblans, no son dc intencio de la art, per c%o cor son contra c%o qui
principalment se enten en la art de trobar, c%o cs gint parlar e
cortesia.
26' 88 -  Aquestes son les maneras de les rimes
Rima es semblanc%a d'u mot ab altra en la fi, cant a les letres e al
accent; e dich "cant al accent', cor no seria rima d'aquest mot en
lati pendere, en quant ha la primem largua, ab aquest altre pendere,
92  en quant ha la seguona largua, iatsecia que sien semblans en Ictres.
De les rimes hi ha en moltes maneras, cor ha-y rimes soltes,
rimes sparsas, rimes croades, rimes Iconines, rimes dobles, rimes
closes, rimes doblades, rimes cares, e rimcs aiectivades.
96  Rimes soltes son quon en tota una cobla no ha rimes semblans,
axi con en la canc%o d'En Arnaut Daniel qui diu:
Lo fcrm voler qu'ins al cor m'intra, etc. /
26'  (Rim)es sparses seguons alscuns no son sino rimcs soltes, mas
100 enpero io trop que ri(me)s sparses son aqueles qui en una cobla
matexa son luyn les unes de les altres axi (con) n'i ha -ij- o -iij- al
mig, axi con clarament pot veure qui be o vol guardar en los
(c)antas dels trobados antichs.
104  Rimes croades son can la primera respon a la terc%a e la seguona
a la quarta, axi con par en aquela d'En G. de Capestayn qui diu:
Li dolc% cossire
Que-m don' amor soven,
108  Dona, -m fay dirc
De vos mant vers plasen.
Ac%i par con aquel cossire, qui es primer, e lo dire, qui es terc%,
s'acorden, e con lo soven ab lo plasen, qui son seguon e quart,
112 s'acorden.
Rimes leonines son can la primera e la quarta s'acordcn e les
dues del mig, axi con en aquela danc%a qui diu:
Merce prey vos venc%a
116  E franch' humiltatz,
Dompna, que-m fassats
Del greu mal guircnc%a.
E aquestes dues maneres, c%o es rimes croades e rimes leonines, se
usen molt en les canc%ons e danc%es, en lo comensament de les cobles.  120
Rimes dobles no son sino con una matexa rima se dobla, axi con
aquela qui diu:
Ffis vos suy ayman  sens enian
Ab ferm talan, cors ben estan.  124
Ac%i are principalmcnt no ha sino una rima, mas es doblada.
Rimes closes son aqueles qui tanquen e clohen una sola rima
axi con aquela qui diu :
Dompna, de me merce-us prenya,  128
Trop hay sofert mals d'amor;
Playa-us c'alcun bc m'en venya.
Les dues cxtremes que termenen en -eya clohen e tanquen al mig
una sola qui termena en -or.  132
Rimes doblades son qui van de dues en dues, axi con aquestes:
Er vey qu'em venguts als iorns lonchs
Que flors s'arcnguon sobre-ls tronchs.
Aquestes dues son semblans e son doblades.  136
Rimes carcs son aqueles de que hom troba poques, axi con
aqueles que termenen en -obra (o enquar -uer, o en -aygua, e -um,
-u) o en -ampa o en -endio en -atxa o en -imbre, o semblans rimes
de que hom troba  o
Aiectivades son aquelcs con la terminacio masculina va devant c
la femenina se seguex apres, seguons que-1 femeni se devala del
masculi, axi con aquela del Capela de Bolquera qui diu :
Li fayt Dieu son escur.  144
No trop mes maneres de rimes qui sien seguons la art ne seguons
los entichs trobados. E si per ventura son trobadcs alcunes manercs
contra ac%o qui es dit de la differencia de les canc%os e de les altres
maneres de cantars, o encare en la differencia de les rimes, tot se fa  148
comunament per soptilesa o per alcuna altra necessitat, per que
ac%o basta complidament
APPENDIX I
The Rasos de trobar: text of the CL Version
Õ[i]å Per so qar eu En Raimons Vidals havist et conegut qe pauc d'ome  L, 1"
saubon ni an saubuda la mainera del trobar, vuel far aqest libre e far
conoisser e saber qal trobador an mielz trobat. E si eu mi alonc en
causas qe eu poiria dir plus breu, non vos en devetz meravillar, qar eu  4
Vei e conosc qe maint saber en son tornat en / eror et en tenzon qar son  1'
tant breumen dit, per q'ieu mi alongerai per tals locs q'ieu poiria ben
leu plus breumen dire. Aitan ben si ren i lais ni faz errada, pot si ben
avenir per oblit o qar ieu non ai auzidas totas las causas del mon o en  8
falla granmen* de pcnsar; per qe totz homz prims ni entendenz no
m'en deu uchazonar, pos conoissera o conois la causa. E sai ben qe
mainz homz blasmera o dira q'en aital loc i degra mais metre, qe sol
12  I'uchazon* non sabra ni coÕnoåissera, si non o trobes tant ben acesmat.
Atressi vos dic qe homz prims i aura de cui vos dic, si tot estai be, qui
sabria mellurar o mais metre; q2r grieu trobares negun saber tant fort  ne tan
t primamen dit q'us fortz primz homz no i pogues meillurar o
16  mais metre. Per q'eu vos dic qe negun dig, pos basta ni ben estai, negus
homz no-l deu tochar ni mover.
Õ20å Tota genz crestiana, et iueus e serazis, emperaire, reis, princes,
ducs, coms, vescoms, contor, vescontor e tuit autre cavalier, et clerge et
20  borges e vilan, pauc e gran, menon tot dia en trobar o en cantar, o qi
volon entendre o qi volon dir o auzir; e grieu seres en loc, pos genz i a
pauca ni mouta, q'ades non auiaz contar* un o autre o toz ensems, nes
les pastors de las montagnas, qe toz lo maier solaz q'il han es de cantar.
24  E tuit li mal e li ben del mon son en remenbranza e qais en memoria mes
pels trobadors. E ia non trobaretz re mal dicha ni ben dicha, pos li
trobador I'an dicha ni mes solamen en rima, qe tostemps pois non sia en
remenbranza; e trobars e cantars egalment* de totas autr2s gallardias.
28  Õ32å D'aqest saber de trobar son enganat dels trobadors et dels
auzidors eissamenz mantas vez, e dirai vos qom ni per qe: li auzidor qi
non entendon, qant auziran un bon chantar, faran semblan qe fort ben
o entendan, e ia no I'entendran, e qar cutiarion q'hom los tengues per
32 pecs s'il dision q'il no I'entendesson e-s tasen. Et en aissi enganon lor
metheis, qar us del maiors senz del mon es qi vol aprendre Õeå demandar
zo q'el non sap; et assatÕzå deu aver maior vergogna cel qi non sap qe
2'  aicel qi demanda. E cil qi / entendon, qant auziran un mal azaut trobador,
36 per ensegnamen et per cortesia lauseran son avol cantar, o al menz no lo
blasmeran; et aissi reman lo trobaire eÕnåganatz, et li auzidor en*
blasme. Qar una de las maiors valors del mon es lauzar so qe-s fai Õa
lauzar e blasmar zo qe-s faiå a blasmar, qant es locs et temps.
40  Õ43å Cil qi cution entendre et ren non entendon, per outracuiamen
non volon apenre; et en aissi remanon enganat. E non dic ges q'eu
puesca far prims ni entendens totz les homes del mon ni de lur cnvers si
tornon per mas paraulas; qe anc Dieus non fez tant gran ordre* qe, pos
homs escouta I'error*, q'om non trobe qalÕaåcom home qi lai inclina son  44
cor; per qe, si tot non sui tant entendenz qom eu volgra per far totz
entendenz, si vueil eu far aqest libre per la una partida.
Õ5oåAqest sabers de tr0bar anc non fon mes ne aiostaz totz en un sol
lucc, mas qe caschus s'en ac en son cor segon qe fon prims ni entendentz,  48
qe negus hom non fon anc maistres ni perfetz de totas causas; qar tant
es cars et fis lo sabers et hanc nuls hom no s'en dona garda, q'om no-l
pot tot aiostar ensems, si qom poires auzir en aqest mon libre. E non dic
ieu ges q'ieu sia maistres ni perfez; mas tant en dirai segon zo q'icu cug  52
en aquest libre, qe toz hom qi ben I'entenda ni aia bon cor de trobar
poira far sos cantars ses tota vergogna.
Õ59åTotz homz qi vol trobar ni entendre deu primeramen saber qe
neguna parladura non es tant naturals ne tant drecha dels nostreÕså 56
lengages qom aqella de Franza o* de Lemozi o de Santonge o de
Caorci o d'Alvergna. Per qu'eu vos dic qe, qant eu parlerai de "Lemozi',
totas aqellas terras i entendatz et totas lor vezinas qe son environ d'ellas.
Et tuit li home qi en aqella terra sunt nat ni norit han la parlsdura 60
natural et drec%ha. Mas qant us de lor es issitz de la parladura natural  er
alchuna rima o per a;qun mot qc li sera mestier, cuion la gen qi non
entendun qe la lur lenga sia aitals, qar non sabon lur lenga; per qe mielz
lo conois cel qi a la parladura rcconoguda q'acel qi non la sap. E pero  64
non cution mal far qan geton la parladura de sa natura, anz cution qe sia
aitals la lenga. Per q'ieu vuoil far aqest libre per far reconoisser las
parladuras d'aqelz qi la parlon drec%ha e per enseignar aicels qi non la
sabon.  68
Õ72åLa parladura francescha val mais et es plus avinenz a far romanz
retronias, e pastorellas, cella de Limozi val mais a chanzos / et sirventes et
vers de totas las autras* dels nostres lengages; et per aizo sun en maior
autoritat li cantar de la parladura de Limozi qe de negun' autra lenga.  72
Õ77åMaint home dizon qe porta ni pans ni vins no sun paraulas de
Lemozi per zo qar se dizon en autras terras qom en Lemozi. Sol non
sabon qe se diÕzåon; qar totas las paraulas qe hom diz en Lemozi
76  atressi qom en autras terras son aitant ben de Lemozi qom de las autras
terras, mas aqellas qu'om diz en Lemozi d'autra guisa qe en autras
terras sun propriamen de Limozi. Per q'eu vos dic qe totz homz qi vol
trobar ni entendre deu sauber la natura de la gramatica si fort primamen
80  vol trobar ni entendre, qar tota la parladura de Limozi si parlla natural-
men adrech per cas et per nonbres et per genires et per temps e per
personas et per motz, aissi qom poires auzir si ben m'escoutares.
Õ90åToz hom qi s'enten en gramatica deu saber qe -viij- partÕzå son
84 qi totas las paraulas del mond devison, zo es, nomz, verbz, partecipz,
pronomez, preposicions, averbis, coniuncions, et interieccions.
Õ94å Outra tot aizo q'eu vos ai dit, devetz saber qe paraulas i son de
tres maineras: las unas sum aiectivas, las autras substantivas, las autras
88 ni aiectivas ni substantivas.
Õ96åSubstantivas sun aqellas qi an singularitat e pluralitat, et
demostron genire et personas, et sostenon o sun sustengudas, et han
sustantia.
92  Aiectivas sun aqellas del nome et del participi et del pronom qi non
podon estar senz nom, et an pluralitat et singularit2t et demostron
genire et qualitat et persona.
Õ99åCellas de las prepositions ni de I'averbi ni de la coniuntio ni de
96  la enteriection, per zo qar non han pluralitat ni singularitat ni demostron
genire ni persona ni temps ni sosteno, non Õsonå de I'um ni de I'autre.
Õ104å Las paraulas aiectivas sun aissi qom bos, belz, bona, bella, fortz,
viltz, sotiltz, plazentz, sufrentz, e totas las autras del mond qi demostron
100 qals es la substantia qe canta* o qe fai o qe sufre; e sun apelladas
aiectivas qar homz non laÕså pot poner e drec entendimen si sobre
substantia* non I'agenzat.
Õ108åLas paraulas substantivas son qom cavaliers, cavals, domna.
segner, emperaire, comz, et totas las autras qi demostron substancia 104
visibel Õoå envisibel; et han nom per zo substantivas qar sostenon las
aiectivas, et podez en far una razon complida ses las aiectivas ab lo verb,
aissi qom si eu dizia reis soi d'Aragon, cavalierÕså sui, caval hal-.
Õ113åLas paraulas aiectivas sun de tres maneras: las unas sun mascu-  108
linss, / las autras femininas et las autras comunas. Las masculinas son  3"
aissi qom bos, belz, gal-s, blancs, et totas aqellas Õqe demostronå mascle.
Las femininas sun aissi qom bona, bella, gaia, blancha, et totas aqellas qe
demostron femenil causa.  112
Õ119åLas comunas son aissi qom forz, vilz, sobtils, plazenz, sufrenz,  .
et mantas autras d'aqesta maniera; et son per aizo appelladas comunas
qar hom la* pot aitan ben dire al mascle qom a la femna.
Õ138åApres tot aizo devetz saber qe gramatica fai -v- genires, zo es  116
masculis, femenis, neutres, comus, et omne. Mas en romans totas las
paraulas del mon, substantivas et aiectivas, sun, aissi qon ieu vos ai dit
desus, masculinas, femininas et neutras*, et dc lur entendimen, petitas
et grandas*, et pod hom abreuiar las grandas* per la razon del neutre en  120
lo nominatiu et enl vocatiu singular, aissi qom qi volia dir bel m'es qar
m'avez honrat, mal m'es qar m'aves tengut, bel m'es aizo, bon m'es aizo.
Atressi van tuit I'autre d'aqest semblan. E donar vos n'ai senblan, neis
dels masculis et delÕså femenis et dels autres: en gramatica es femenis  124
arbres et en romans es masculis; en gramatica fa hom masculinas amors
et amar* neutre, et en romanÕzå femenin amors et amar comun. Et
auotressi totas las autras paraulas del mon sun masculinas o femeninas o
comunas, o* de lur entendimen, Õen romanså, d'aqellas duas en foras qe  128
son neutres per abreuiar; ni ia non trobarez alquna paraula sustantiva
qe hom puescha dir el neutre, mas solamen las aiectivas, aissi qom ieu
vos ai dit, el nominatiu et el vocatiu singular.
Õ155åOimais devetz saber totas las paraulas del mon qi atagnon al  132
nome e cellas qe hom diz en entendimen de masculin o de femenin*,
substantivas et aiectivas, s'alongon en dos nonbres, en singular et en
plural, et en -vÕjå- cas, zo es lo "nominatius e-l vocatius singular, qe se
resemblon, et el genitiu, datiu, acusatiu et ablatiu, qi se resemblon 136
eisamen; et aqist qatre cas son apellat oblig. Et devetz saber q'en aissi
fai lo nominatius plurals qom fai I'oblics singulars et aissi vai I'oblics
plurals qom lo nominatius singulars ; q'om diz cavalz, qi es lo nominatius
140  singulars, et cavall'oblics singular, et en plural es cavalÕså oblics plurals
et caval nominatius plurars; qom qi vol dire us cavals es aqi et eu ai dol
belz cavalz et eu pueig en mon caval et dui bel caval son aqist; et autresi
totas las paraulas del mond. Qant homz diz lo cavaliers es venguz, mal mi
144  fez lo cavalz o bon misap I'escuz, et son nominatiu singular (et en plurar
sun oblig), aissi qom qi dizia venguz sui aqi, et es nominatius singularÕså,
et qi volia abreuiar, diria en plurar il sun vengut; qom En Peires Vidal qi
dis:
148  Mont m'es bon e bel
Qan vei de novel
La flor el ramel.
Mot m'es bon e bel es nominatius neutres et per aizo / lo pauset neutres
152 per abreuiar. Cavalier, mal miferon vostri caÕvaål, bon mi sabon li escut,
et atresi de totas las paraulas del mond masculinas: se poÕonå abreuiar
per lo plurar et per lo neutre.
Õ172åPer so n'aiaz maior remenbransa, q'ieu vos en pausarai sem.
156 blanzas aissi qom an menat e lors cantars sobre lo nominatiu cas
singular et sobre lo nominatiu plural et sobre-ls vocatius, per c%o qar
aqist cas sun plus estrainz per entendre a cels qi non han lur drecha
parladura qe tuit li autre, e qar li -iiij- cas singular, zo es lo genitius e-l
160 datius e I'acusatius e I'ablatius Õ- - .å. Mas per so qar lo nominatiu e-l
vocatiu singular non s'alungon mas per cels q'an la dreicha parladura,
ni-l nominatiu ni-l vocatiu plural no s'abreuion mas per cels qe an la
drecha parladura, vos voil donar aital semblanza.
164  Õ184å En Bernat de Ventadorn dis:
Ben escai a domna ardimenz,
Entr' avol gent e malÕså vezis;
en autre luec dis:
168  Domna, -l vostre cors gentz.
Õ188åEn Guillem de San Deisler dis:
Domna, eu vos sui mesagiers;
et en autre luec dis:
Non sai qal s'es lo cavaliers.  172
Õ192åEn GuÕiåraud de Borneil dis:
E pos del mal no-m fui la famz,
E conosc qals seria-l bes.
Tuit aqist foron nominatiu singular alongat. Ara-us donarai semblanz  176
dels vocatius. Õ- . .å en un luec dis:
E vos, domna, pros, franch' e de bon aire-
en un autre chantar dis:
Eu hai de vos chantat ben dos anz,  180
Cors prezanz.
Õ201åAra-us donarai semblanz dels nominatius plurars qom s'abreuion.
En B. da Ventadorn dis:
Li sei bell oill trahidor.  184
E B. de Borz dis:
Sabon Pitavin e Norman.
E Guiraud de Borneil dis:
E si-l faig son gentil.  188
Õ208åPois vos donarai semblanz dels vocatius plurals. En B. da
Ventadorn dis:
Ara-m consseillatz, segnor,
Vos c'avctz saber e sen.  192
Aqest segnor fon vocatius q'abreuiet en lo plural.
Õ211åPer estiers vos voil far saber qe una paraula i ha masculina qi
s'alonga en lo nominatiu et enl vocatiu singular Õetå en toz los plurals,
c%o es malvatz.  196
Õ214åAÕuåzit avetz qom Õ- . .å deu amenar las paraulas masculinas en
abreuiamen et en alongamen. OÕiåmais vos parlerai de las femininas et
de totas cellas qe hom ditz en entendimen de femenin.
Õ216åSaber devetz qe paraulas femeninas son de doas maineras: las  200
unas fenisson en -a, aissi qom domna, bella, blancha, poma, e mantas
autras d'aqest semblan; las autras fenisson in -s*, qom amors, / calors  4
canzos, saizos, e mantas autras d'aqest semblan.
204  Õ221å Cellas totas qi fenisson en -a sun aiectivas*, aissi qom domna,
bella, poma, blancha, et s'abreuion en los -vj- cas singulars e s'alongon cn
los -vj- cas plurals.
Õ223åLas autras qom amors, calors, sazos, chanzos, et las autras qi son
208  d'aqesta semblanza, s'alongon en lo nominatiu e lo vocatiu singular et
en totz los plurals, et s'abreuion enl genitiu et enl datiu et en I'acusatiu et
cn I'ablatiu singular. Et per zo qar lo* nominatiu singular son plus
salvage a cels qi non an la drecha parladura *s'alongon per totas las
212 parladuraÕså del mond e li -iiij- cas plural, zo es lo genitius, datius,
acusatius et ablatius, s'alongon per totas terras.
Õ229åE donerai vos en semblanz dels trobadors. En FolqetÕzå dis:
S'al cor plagues, ben for' o Õiåmais sazos.
216 Arnauz de Meroil dis:
Sun* destregnez, domna, vos et Amors;
et en maintz d'autres qi n'i ha dels trobadors q'om vos poiria dir. Mas
en una paraula o en doas pot totz homz primz entendre totas las autras.
220  Õ235å Per estiers vos voil dir qe paraulas i ha qi s'alungun en totz lea
cas singulars et plurals, aissi qom delefhos, voluntos, ris, vis, lis, cors,
solatz, lais, braz, glatz, vas, nas,  Õcas, ras,å gras, pres, ronfes*, engres, luz,
fals, reclus, claus, us, repaus, envers, convers, travers, vers, romanz, e noms
224 propris de luec cum Paris, Peiteus, Angeus, e mainz d'autres qi romanon
en esgardamen d'omes prims.
Õ240åEnqara i ha paraulas qi s'alongon per totz los cas singulars e
plurals per us de parladura, et qar se dizon plus avinen, aÕiåssi qom
228  emperaritz, chantariz, ballaritz, et totas cellas qi son d'aqesta semblanz[a].
Õ244åD'autras paraulas i ha qe hom pot abreuiar per cas qaÕnå son
acusatiu singular e qon* aqel cas mezeis la* pot hom alongar per us de
parladura et qar se dizon plus avinen, aissi qom qi volia dir eu me teing
232 per pagaz et eu me teing per pagat et eu mi tieng gai. E son bon per cas
eu me faz gai e mifaz gais; et aissi tuit li autre d'aqest semblan.
Õ249åEstiers tot aizo voil qe vos sapiatz qe-l nominatius e-l vocatius
singulars ditz totz et en tot los autrcs cas singulars tot; e-l nominatius
236  e-l vocatius plurals ditz tuit, els autres cas plurals diz om toz./
Õ253åSaber devetz eissamenz qe de verb i ha Õ. . .å q'om diz aissi qom  4'
nom, et zo es a saber le feminis*, aissi qom Õ- - -å volia dir mal mi fai
l'anars, bon mi sap le venirs; et atressi s'alongon et s'abreuion qom los
noms.  240
Õ256åLas paraulas substantivas comunas, qan laÕså diz hom per
masculin, s'alongon e s'abreuion qom li masculin; e can se dizon per
enfenitiu*, aissi com li feminin qi en -a fenisson et en -l*.
Õ260åDinz el cor devetz saber qe tuit li aiectiu comun son*, zo es 244
fortz, viltz, sotiltz, plazenz, sufrenz, de qal part sian, nom o participi,
s'alongon el nominatiu et el vocatiu singular, ab qalqe sustantia* sian
aiostat, aÕbå masculina o aÕbå feminina, aissi qom qi volia dir plazens
cavaliers, plazens domna.  248
Õ266åE sapchatz qe hom ditz us el nominatiu et un en toz los autres
cas. Eissamen diz hom dui el nominatiu e-l vocatiu et enlÕså autres cas
totz diz hom dos ; *et en aissi de tot los autres nombres tro a -c-. Verament
cent diz om per totz cas d'una guisa; mas ducent, trecent, qatrecent, -d-,  252
-dc,  -dcc-, -dccc-, -dcccc-, abreui' om el nominatiu et el vocatiu plural et
cn los autres css los along' om, aissi qom qi dizia eu hai ducentz,
trecentz, qatrecentz liuras.
Õ272åParlat vos ai de las plurals* masculinas et femininas qom s'alon-  256
gon e s'abreuion en cascun cas. Ara-us parlarai de cellas qe del semblan*
son el nominatiu et el vocatiu singular. Primer2men vos dirai femeninas :
el nominatiu et el vocatiu singular ma dona, sa domna, sor, nepsa, gasca,
garsa, et en toz les autres cas singulars diz hom si donz, soror, boda, 260
guascona, garsona; et en totz los cas plurals diz om ma donas*, domnas,
sorors, bodas, guasconas, garzonas.
Õ280åDels masculis podez auzir oimais, el nominatiu et el vocatiu
singular, qe hom diz compagnos*, Peiros*, Bos, bailes, N'Ebles, borges*,  264
felz,  laires,  braz*,  gascs,  larcs*,  glotz,  Carles,  Ucs,  Guis,  Boves,  Gaines,
Folqetz*, Ponz, Bernatz*, ios*, Otos, Naimes, Steves, ratz*, Pauls, falcs ;
et en totz los autres cas singulars et el nominatiu et el vocatiu plural diz
om compagnon,  Peiron,  bon*,  baron, gloton,  bailon,  N'Eblon,felon, garzon,
gloton, Carlon, Ugon, Guion, Bovon, Gainelon, Odon, Oton, Naimon,
Stevanon, Caton, Paulon; et en los genetius, datius, accusatius et
ablatius plurals los diz hom en -ons: compagnons, Peirons, bons*, barom,
272  et totz los autres d'aqella mainera meteisa. Et per aqesta mainera devetz
trobar los cas de las autras.
Õ291åEstier aqestas devetz saber qe enl nominatiu et el vocatiu singu-
5" lar / diz hom sÕeåigners, coms, vescoms, enfes, homz, nebotz*, abbas,
276 prestÕråes, cleÕrågues*, pastres, mazos*, et enl genetiu, datiu, acusatiu,
ablatiu singular devon* dir segnor, comte, vesconte, enfan, home, bot,
abbat, preveire,  clergue, pastor,  mazon;  et el genetiu,  datiu,  acusatiu, et
ablatiu plural deÕuå hom dir segnors, comtes, vescomtes, enfanz, homes,
280  abbaz, preveireÕså, clergues, pastors, et dels autres qi son d'aqesta mainera,
Õ300åDels noms verbals sapiatz qe i ha de tres maineras, aissi com
cantaires, emperaires, volaires*, et aissi qom iauzires, sufri-res, mentires,
trahires, et aissi qom entendeires, veleires*, deveneires*, tondeires. Aqist
284 tuit e li autre Õdel semblanå se dizon enl nominatiu et enl vocatiu
singular chantaires, emperaires, volaires*,  et enl genetiu,  datiu, acusatiu,
et ablatiu cantador, emperador, violador, et el nominatiu et enl vocatiu
plural Õ. . .å et enls autres cas plurals chantadors, emperadors, violadors;
288 et totz los autres d'aqesta mainera.
Õ310åAissi sun li aiectiu comun qi-s varion enl nominatiu et enl
vocatiu singular et a totz los autres: el nominatiu et el vocatiu cas
singular diz hom, qalqe sustantius sia, feminis o masculis, com maiers,
292 menres, meillers, bellaires, genzers, piegers, sordegers, et en los autrcs cas
ditz hom maior, menor, meillor, bellazor, genzor, peior, sordeÕiåor--
breus e loncs, aissi qom lo lur substantius.
Õ316åPer zo qe derier voil parlar del verb, vos dirai aissi las paraulas
296 del pronome qom se dizon el nominatiu et cl vocatiu singular, q'om deu
dir els, cels, aqels, aqestes*, autres, aicels, cest, los*, mos, sos, et en totz los
autres cas singular diz hom lui, celui, cestui, aqest, altrui; et el nominatiu
plural diz hom ill, cill, aqill, aqist, autre, cist, li, mei, sei, tei; et en totz los
300  autres cas plurals diz hom els, lor, aqels, aqest, los, mos, tos, sos.
Õ323åAusit aves dels masculis ; era-us dirai dels femenis. EI nominatiu
et el vocatiu singular diz hom ella, cella, autra, aqesta, cesta, la, ma, sa,
et en los autres cas singular Õså lei, celei, autra, autrui*, cestui*, la, ma, sa;
et en tot los plurals diz hom ellas, cellas, autras, aqestas, cestas, las, mas,
sas. Et aqestas diz hom en una guisa el singular: nostra, vostra, meua,
seua, teua ; et el plural en -as: nostras, vostras, meuas, seuas, teuas, qe
s'abreuion e s'alongon qom lo noms.
Õ352åEn aissi vos ai dit del nome et del participi et del pronome, cossi  308
si menon las paraulas en alongament et en abreuiament. Et en senblan
ara vos parlerai de I'averbi et de la conioncion et de la preposition et de
I'entergection./
Õ336åTal n'i a de I'averbi qe hom pot dir longas et brieus, segon qe  312 5'
n'aura mestier, aissi qom mais e mai, als, al, aillors, aillor, loniamentz c
loniamen, autramenz et autramen; et atressi Õ. . .å dison totas cellas
d'aqesta  mai Õneraå.
Õ340åLas autras paraulas de I'averbi et de la conioncion et de la 316
preposition et de I'enteriecion, totz homz prims las deu ben esgardar*,
qar tota via et en totz luecs las diz om d'una guisa.
Õ344åHueimai vos dirai del verb. En la prima persona del singular
diz hom sui, et en la terza persona del plural son, aissi qom qi volia dir  320
eu sui belz et cill son bel. Et per zo vos ai parlat d'aqestas duaÕså personas
qe maint trobador han is mesa la una en luec de s'autra.
Õ349åAutra n'i a del verb en qe an fallit li plus dels trobadors, aissi
qom retrai, estrai, cre, recre, mescre, descre, sufri, trahi, vi. Per aizo qar
en aqestas paraulas han fallit li plus dels trobadors, vos en parlerai per
castiar los trobadors e-ls entendentz.
Õ353åSaber devetz qe trai, retrai et estrai sun del presen de l'endicatiu
de la terza persona, et vai en aissi: eu trac, tu tras, aqelz trai, eu retrac,
tu retras, aqel retrai, qom qi volia dir eu trac mon caval de l'ostal, tu tras
la rauba de la maison, aqelz trai lo cotel de la guazina, et eu retrai* bonas
novas et tu la Õså retras et aqelz la Õså retrai. Mas En B. de Ventadorn mes
la terza persona per la prima en dos seus chantars, qant el dis Qan veila  332
foilla Ios dels arbres chazer, et en aqel qe dis Era non veiluzir soleill.
Del primier chantar fon en aqella cobla qe diz:
Encontra-l  damnage
E la pena q'eu trai.  336
E degra dir trac. En I'autra fallic qe dis:
la ma domna no-s meraveil
Si-l prec qe-m don s'amor ni-m bai,
340  Contra-l foudat q'ieu retrai.
E degra dir retrac, qar los diz en terza persona et los degra dir en la
prima, qar hom deu dir eu trac Õet eu retrac,å tu retras, et cel retrai.
Aitan mal diz Õqi dizå eu traigran malper vos qom qi dizia aqels trac
344 Õgranå malper vos. Ben leu i haura d'omes qi dirant q'om Õnonå podia dir
trac ni retrac, qe la rima anava en -ai. Ad aqels deu hom respondre q'el
devia cercar paraulas en -ai qi no fosson biassadas de sa natura ni falsas
en personas ni en cas. S'estrai et atrai se dizon en aqella mainera
348 mezeissa.
Õ379åAitan ben son del present de I'endicatiu de la terza persona del
singular cre, mescre, recre, descre; qar en Ila prima persona deu hom dir
eu crei, tu cres, aqelz cre, eu mescrei, tu mescres, aqelz mescre. Aitan mal
352  diria qi dizia eu cre qom qi dizia aqelz crei. Et aissi diz om eu vei, / tu
ves, aqeltz ve; et en aissi de totz los autres semblantz d'aqest.
Õ386åMas En G. de Borneil i falic en la soa bona chanzon qe dis
Gen  Manten*  Sesfallimen  En un can valen, en aqela cobla qe dis:
356  Den Noen*
M'en vau meten
Per sobrardimen
En bruda
360  Mentauguda,
Qe-m trai
Vas cell assai
Q'ala mia fe
364  Ben cre.
Aqest cre q'es de la terza persona mes en la prima, e devia dir ben crei.
Õ398åAtressi ne blasmi En Perol qi diz:
Et eu ame* la tant, a la mia fe,
368  Qan vei mon danages* mi metheus non cre.
Aqest cre fon de la terza persona, e degra esser de Ila prima e dir crei.
Et En Bernat de Ventador:
Totas laÕså dot e laÕså mescre
Et degra dir mescrei. Et en autre luec diz:  372
Qe per pauc de tot* ioi no mi* recre.
E degra dir recrei, qar tuit aqist mescre et recre son de la terza persona del
singular de I'endicatiu, e degran esser de la prima persona e dir crei,
mescrei.  376
Õ408åParti, sufri,feri, trahi, noiri, e totas las paraulas qe son d'aqesta
natura sun de prima persona del preterit perfet de I'endicatiu, et en la
terza persona deu hom dir partic, sufric, feric, vic, trahic, noiric, muric.
Mss En Folqetz i ffallic en una seua chanzon qe dis Ai] qan gen ventz et  380
aÕbå qan pauc d'afan, en aqella cobla qi dis:
Qi aura mais tan de bona fe?
Q'anc mais nultz homtz si mezeus non trahi.
Aqest trahi es de la prima persona, et el degra dir la terza persona qe  384
ditz trahic; et atressi en totz los autres d'aqesta natura. E trac vos en per
guiren En Peirc Vidal qi dis en terza persona:
Q'Alexandres  muric
Per sos Õsers*å q'enrichic,  388
E-l reis Daires fenic*
A mort cel qi-l noric.
Aitan mal diria qi dizia aiqel vi un home, aqelferi un home qom Õ. . .å
dizia eu vic un home, euferic un home; et altressi de totz los autres d'aqesta
mainiera.
Õ426åAssatz podetz entendre, pos eu vos ai dit e proat qe tan bon
trobador i han fallit, podetz saber qe an fsig li malvas. E qi ben volra ni
sabra conoisser ni esgardar primamen, d'aqest trobadorÕså metheis en  396
trobara mais de malvasas paraulas q'ieu no-us hai dichas, et dels autres
mais qe ia non poiria ni sabria conoisser, si primamenz no i entendia e no
se trebaillava.
Õ430åLas autras paraulas del verb, per zo qar eu non las poiria totas  400
dir ses gran afan, mas totz homz prims las pot ben esgardar et usar qant
auzira las gens parlar d'aqellas terras; e qe deman et enqera a cels qi
sabon la parladura e I'an reconuguda et esgar / los bons trobadors qom  6'
404  las han dichas, qar nul gran saber non pod hom aver sens grant us, si tot
sap l'art.
Õ435åPer aver maior entendimen vos vueil dir qe paraulas i ha de q'om
pot far doas rimas, aissi qom lial, vilan, talan, chascun, fin, chanzon; et
408  pod hom Õ. . .å liau, talen, villa, cansso,fi. Aissi trobam qe an menat li
trobador. Mais li primier, zo cs talen, lial, chanzon, fin, villan, son li plus
dreit. Dir* vos ai en qal luec del nome diz hom mieill* apeiragorc*,
Era-us voil dir qe qan son verb deu hom dir meillur et peiur, aissi qom qi
412  volia dir eu meillur.
Õ443åTotz homz prims qi ben voilia trobar ni entendre deu ben aver
esgardaÕdaå et reconoguda en conoisser la parladura de Lemozi et de llas
autras terras q'eu vos ai dicÕhåas ; et qe Ila sapc%h' om alongar et abreuiar
416  e variar e dreit dir per totz loslocs q'ieu vos hai dit, e deu ben esgardar qe
per neguna rima qi li aia mestier non la meta fors de sa proprietat ni de
son cas ni de son genere ni de son nonbre Õniå de ss part ni de son mot ni
de son temp Õså ni de sa persona ni de son alongament ni de son abreuia-
420 men. Per sqi metheus deu gardar, si vol far un cantar o un romanz, qe
diga razos e paraulas Õ- . .å biassadas ni de doas parladuras ni de razon
mal continuada ni msl asegu Õiåda; aissi qom B. del Ventadorn qi, e Õnå
las -iiij- coblas d'aqel seu cantar qi dis Ben m'an perdut lai enves Venta-
dorn, qi dis qe tant amava si donz qe per re no s'en podia partir ni s'en
partiria, e la quinta cobla el dis:
A las autras son hueimais escaegutz
E* chascuna-m pot, si-s vol, a son ops traire.
Pois vos dic qe tuit cil qi dizon e ch'an dic%h amis per amics e miper me e
mantenir Õper mantener e retenl-rå per retener han fallit, qar han pausat lo
nom frances per lo proenzal, qe aml-s es frances et amics proenzal, per che
hom non la deu mesclar ab la lemozina aqestas ne negunas autras. Et
432 d'aqestas paraulas biass2das dis En P. d'Alvergnia amiu er amic e
chastiu per chastic; q'eu non cug qe sia terra el mond on hom diga aitals
paraulas mas el contat de Fores.
Et Peire Raimon de Tolosa, en una seua chaÕnåzon qe diz Defin' amor
son tuit meipenssamen, e Õnå la segonda cobla, dis:  436
Qe-l solaz e-l gent parllars
Mostran qals es a cels qi sap chauzir.
Et degra dir a celui qi sap chauzir; et, si volia dir plural a cels, degra dir
qi sabon chauzir. Et en aqella chanzo, en la fin de la tornada, pauset un  440
mot frances per proenzal qan el dis:
De gran solaz et de ioi mantenir.
Et degra dir mantener; mas la cobla vai in -ir./
E Gauselm Faiditz fallic en una cobla de la seua chanzon q'el fez qi  444 7
diz Defaire chanzon, en la cobla qe diz:
Aissi qon ieu ve
Qe cuiet far dc me;
pauset la terza persona en luec de la prima, et degra dir aissi qom eu vei.